La Carretera I

 

La carretera I ( costat Riera de Pontons) finals dels cinquanta principis dels seixanta

Girant el braç des de l’espatlla feia rodar la lletera, tan li feia que estés buida com plena; quan era buida no tenia massa interés, en canvi quan era plena el risc ho feia molt emocionant. Jo havia de girar amb fermesa i velocitat considerables i les lleis físiques s’encarregaven que la llet es mantingués dins la lletera; el senyor Newton en sabia molt d’aquestes coses, jo no tant, no comptava que podien sortir-me volant llet i lletera i quedar-me només amb la nansa a la mà. Just això em va passar un dia, el carrer de les Casetes era empedrat i la lletera va quedar inservible, plena de bonys per tot arreu.

Hi anava sovint a buscar la llet, a Cal Cuscó tenien vaques era la primera casa que em trobava a la cantonada amb la carretera, plena de plàtans que feien ombra i la feien molt bonica, anys més tard els van tallar i va perdre l’encant. Sortint de la lleteria hi havia un marge que tancava uns camps,  havia de passar molt arrambada, no hi havia gaire espai per caminar i tocant el marge hi havia una rasa per desaiguar, ara que, el perill era mínim perquè passaven pocs cotxes;  quan s’acabava el marge començava una vorera, la primera casa era un forn de pa que portava un matrimoni que llavors jo el veia gran, el Rafel i la Maria, no tenien fills, una fusteria Cal Llorenç fuster, Cal Boter (no recordo haver vist mai que fessin bótes, però en algun moment devia ser la seva activitat), Cal Carboner, Cal Magí Notari que era botiga, Cal Ferrer Sissí, Cal Pujadó i ja  em trobava amb la font  de Cal Ventureta,  una font pública amb una grossa roda que feia de manovella i s’havia de girar per bombejar l’aigua. La primera casa de la cantonada era la botiga de Cal Ventureta,  el típic “colmado” de poble, tot seguit  Cal Rabella merceria i espardenyeria, m’agradava veure l’avi de la casa cosint soles d’espart trenat assegut al banc d’espardenyer  una cama a cada banda, ara passant betes negres ara betes blanques... Al costat de Cal Rabella el molí de Cal Bertran, un molí petit que portava un matrimoni ja vellet,  tot ple de sacs de civada, d’ordi de moresc,  molien els grans pel bestiar,  recordo les corretges que transmitien el moviment al molí, la tremuja de fusta ... al costat un hort tancat amb un filat metàl.lic amb rosers i altres flors; entre  l’hort i el forn de Cal Cúgols hi havia un camí tancat per una porta metàl.lica, porta testimoni d’un trist succés. Al costat del forn es trobava Cal Llauner, hi podies trobar bombetes,  galledes, llapis de colors, llibretes, caramels, martells, butà, nines per retallar, diaris... al costat, el Tonet Carreter que com indica el seu nom arreglava i feia carros. El Tonet, m’explicaven a casa, s’havia quedat vidu, a la seva esposa un dia de tormenta estant a la finestra li va caure un llamp i la va matar. No la vaig conèixer, a qui  sí que vaig conèixer va ser la seva segona esposa.

 

El Buc era el nostre gos, un pastor alemany que ens estimàvem molt. Cada dia com si sabés les hores anava a la sortida de la fàbrica a esperar el papa, era costum passar a buscar el pa i com que el Buc i els gossos del forner  volien sempre fer competició per veure quin era més pinxo... coses de gossos,  el papa prudentment el deixava  lligat a la porta metàl.lica abans esmentada mentre ell comprava el pa. Algun dia sí que el propietari del forn, que era caçador,  li havia dit al papa:

- Aquest gos un dia te’l mataré! però ell s’ho va agafar com una manera de dir, no massa encertada, però només com una manera de dir que no aniria més enllà. Doncs aquell dia, mentre comprava sentí un tret, sortí de seguida i es trobà el Buc lligat a la porta metàl.lica mort a terra.

Llavors a casa vam plorar molt la mort del Buc, però ara trobo el fet encara més terrible del que el vaig trobar llavors.

Fins ben entrada la tarda, quan vingué el jutge, el papa no va deixar que toquessin el Buc,  més d’un va pressionar-lo perquè retirés la denúncia, però ell es mantingué ferm. No sé què li devia passar pel cap a aquell home per fer una cosa així. Li van retirar l’arma i el van sancionar.

Vam enterrar el Buc al jardí, davant de casa, entre quatre xiprers que hi havia i sempre n’hem guardat el record.

 

Agost 2018