dijous, 22 de setembre del 2011

15 de 40 CERÀMICA CONTEMPORÀNIA

El col.leccionisme públic i privat ha estat fonamental per al desenvolupament de l’activitat
artística en general. El mercat de l’art difícilment existiria sense els col.leccionistes…

Antoni Salcedo Miliani, Professor d’Historia de l’art de la URV
Col.leccionisme. Patrimoni, passió i negoci . Revista Artiga nº7. 2008



TEXT INTRODUCTORI DEL CATÀLEG.

El 1976, els beneficis de la primera exposició que vaig fer en una galeria van servir per comprar una aquarel·la, vuit rajoles catalanes del s. XVIII decorades i un dibuix a la ploma. Tenia vinti-pocs anys.
Va ser un impuls. Ens va agradar i vam sentir la necessitat de tenir-los a prop. Sense ser-ne conscients havíem començat la nostra col.lecció. A casa només hi havia el necessari, i tenir art a prop ho era.
Col·leccionar art no vol dir comprar només obres de gran valor econòmic, amb finalitat especulativa o no; aquesta no ha estat pas mai la nostra intenció. Des de llavors, en unes èpoques més que en altres, sempre que hem tingut l’oportunitat d’adquirir alguna obra ho hem fet.
Ens guia la intuïció, independentment de si l’autor és reconegut o no.
En els darrers dotze anys ens hem centrat principalment en la ceràmica. Hem reunit 60 peces de 40 autors, i sempre que hem pogut hem adquirit obra de l’artista que ha exposat a la galeria.
Ens ha semblat que estaria bé poder mostrar part d’aquesta col·lecció i donar al públic l’oportunitat de gaudir-ne: aquest és l’objectiu de l’exposició. Hem reunit obres de 15 autors, i esperem poder mostrar més endavant la dels restants, així com la dels que entrin a formar part de la col·lecció en el futur.
Després de veure com han començat la majoria de persones a les que els agrada l’art a fer la seva col.lecció m´he adonat que coincideixen en la passió, la intuïció i l’esforç.
Llegint una entrevista feta a Chantal Grande, galerista, comissària i  col.leccionista  de fotografia, em vaig adonar que hi havia un cert paral.lelisme entre el seu pensament i actuació i el nostre.


Fragment de l’entrevista a Chantal Grande extreta del text recopilatori de les xerrades sobre col.leccionisme
realitzades al centre d’Art Cal Massó de Reus (novembre de 2008)

Com va ser el començament d’aquest projecte?
Es venia molt poc en aquella època(anys 80) i, per aquest motiu, vaig prendre el compromís d’adquirir sistemàticament, en cada exposició que es presentava en la galeria, una obra.
D’aquesta manera podia, com a mínim, assegurar-li a l’artista una venda. De fet, era pràcticament l’única peça que es venia.

La teva col.lecció ha suposat una gran inversió econòmica?
Desgraciadament no tinc el poder adquisitiu com per comprar tot el que m’atreu. De fet, la meva vida és molt corrent - no sóc ni banquera ni propietària d’una gran empresa- i la col.lecció s’ha construït a partir d’uns mitjans modestos. Per una altra banda, ha estat el fruit d’una gran passió, de molta dedicació i esforç. Podria considerar-se com un testimoni del que cadascú pot
aconseguir partint de la curiositat i la bona informació; del que un pot crear si es deixa portar per la intuïció i estudia els corrents artístics contemporanis.

Veure una col.lecció com el testimoni del que cadascú pot aconseguir si es deixa portar per la intuïció i la bona informació, em sembla molt encertat. Tal com bé diu, una col.lecció es pot fer amb uns mitjans ben modestos, això sí una gran dosi de passió i molta dedicació i esforç aquests són els ingredients bàsics.

Camil.la Pérez Salvà agost de 2011


Maria Bofill                                  Maria Bosch


                                      Thierry Dupuy                                       Ramon Fort

Antonio I. González                                 Lee Ki Joo


                                      J.Llorens Artigas                                     Madola
                

Silvyan Meschia                                Yukiko Murata  

Camil.la Pérez Salvà                                 Kwon sang In


Neus Segrià                                          Jordi Serra


Hisae Yanase

DEL 30 DE SETEMBRE AL 19 DE NOVEMBRE
pl. de les Garrofes, 4
El Vendrell
de dijous a dissabte de 17:30 a 20:00
o concertant visita
679439734
ceramica@camillaperez.com

dimecres, 21 de setembre del 2011

Rhodos - Rodes



La costa turca està a només 18 km de l'illa de Rodes, aproximadament davant la ciutat de Màrmaris, a la imatge al fons pot divisar-se  la costa turca.
Rodes és una ciutat amb una llarga història  i amb un gran pes medieval,  declarada Patrimoni de la Humanitat.



Monument en memòria dels més de 1600 jueus de l'illa de Rodes i de Kos morts al 1944 als camps de concentració nazis.És de granit negre i de planta exagonal, la cara que es veu està escrita en sefardita també ho està en  grec,
hebreu, anglès, italià i francès en les altres.



pl.dels màrtirs Jueus.

 La font amb tres cavallets de mar és una reproducció de l'original, bombardejada durant la II Guerra Mundial.


1946  ofrena floral  a les víctimes de l'holocaust, Font dels Cavallets de mar.
Rhodes Jewish Museum  en aquest enllaç  es pot trobar molta informació sobre la comunitat jueva de l'illa.


El pooema Làpida i Afrodita de Ma Àngels Anglada escrit després de viatjar a Rodes i publicat a la Revista de Girona l'any 1996. 



És curiós, a l'apartat del Call, la judería, com es detalla cadascun dels comerços de la plaça Hipòcrates amb el nom de qui el regentava i l'activitat,a l'any 1930.

Els comerços que ells regentaven són avui comerços també, però per a turistes, ni el conjunt històric  ni aquests estan cuidats de la mateixa manera que  a Dubrovnic, és difícil apreciar les façanes dels edificis perquè les botigues que hi ha a les plantes baixes, amb les veles els tapen, l'estat d'abandó és força considerable.






Aquests edificis són a un dels carrers principals.



És una llàstima perquè el conjunt històric és formidable i algun edifici que s'ha restaurat com la casa de color terra amb la tribuna tradicional ( molt turca) s'ha fet molt bé... espero que hagin trobat el camí.



Tot i que vam visitar un ceramista fora de la ruta comercial, no vaig comprar cap ceràmica tradicional de l'illa, potser no vam ensopegar el lloc,  segur que n'hi deu haver d'autèntica, però la que vaig trobar em va semblar molt prostituida, el plat de la imatge representa el cérvol, símbol junt amb la rosa de la ciutat i la decoració d'influència turca.


L'oju, en sefardí ,que segons la tradició et porta la bona sort i et guarda del mal d'ull.



Puntes, brodats...



cuïr, calçat, bosses de mà....


catifes, tapissos....














diumenge, 18 de setembre del 2011

Enrajolem

El proper octubre farà un any que el projecte Enrajolem es va materialitzar al Vendrell,. 
Al 2009 s'havia presentat i era durant la Fira de Sta. Teresa que les sis columnes que es van enrajolar amb les 380 rajoles vingudes  d'arreu del món, tot i que la majoria de Catalunya, s'innaugurava.
En van arribar d'Argentina, Rússia, Xile, Itàlia, Alemanya, Turquia, Japó, Polònia, Brasil i Xina.


        

Passeig de les Bòbiles amb les columnes i la xemeneia de l'antiga fàbrica de rajoles  i Cristina del Castillo al costat d'una d'elles.


Es requeria una mida i un color dominant, el blau en totes les seves tonalitats i el blanc, també hi havia de constar el nom de l'autor i el seu origen.


Tot va començar al 2009 quan participo en el projecte  Placas de artista de l'artista argentina Cristina del Castillo. Ja n'ha organitzat diferents edicions i per la de Paso de los Libres, Corrientes,  li vaig enviar una  placa com diu ella:


Placa que forma part del projecte de Paso de los Libres.

Vaig proposar a la Comissió organitzadora de la Biennal i de la Fira   fer alguna cosa per l'estil, cosa que es va trobar molt interessant, quan li vaig demanar a la Cristina del Castillo va estar encantada i tan és així que va estar uns dies per Catalunya i  present en l'acte d'innauguració, ella i tres amigues i alumnes seves.


C. del Castillo ( a l'esquerra) al passeig de les Bòbiles, amb les seves alumnes

El projecte consisteix en una trobada de pensaments i missatges a través de la ceràmica.
L'obra que cadascú en la intimitat del seu estudi crea, entra a formar part d'una obra col.lectiva, més que d'un projecte artístic es tracta d'un projecte de pau, solidaritat i unió entre els pobles.


Durant la construcció.

Ara formen part del patrimoni de la vila i es poden veure al passeig de les Bòbiles, passeig on tindrà lloc la VI Fira de Ceràmica del Vendrell els dies 14, 15 i 16 d'octubre.











dijous, 15 de setembre del 2011

Ragusa - Dubrovnic


He trobat Dubrovnic una ciutat preciosa tan per la construcció dels edificis com per l'enclau en que està situada, l'Adriàtic als peus i la muntanya a l'esquena,  protegida per una  imponent muralla que la protegeix. L'alçada d'aquesta permet tenir una imatge de la ciutat amb unes perspectives gens habituals per un humà... com les d'un ocell .

                            

Teulades que guarden els secrets més íntims de qui s'hi aixopluga,


teules i més teules, unes antigues, d'altres malhauradament noves, 
després dels bombardeigs de la marina sèrbia al 1991 i 1992, la ciutat va quedar molt malmesa, sortosament amb l'ajut de la Unesco, la part vella i altres punts de la ciutat han sigut restaurats.





Xemeneies curiosíssimes per on s'enfila el fum d'un foc que fa càlides les estances





i roba estesa, roba  blanca, groga, lila, verda vermella..... verdaderes obres d'ingenieria, fils penjats com teranyines.... llarguíssims, de la muralla a la paret, d'una paret a una altra.....



finestres obertes, finestres tancades, 




finestres amb flors, conserves fent la novena,  gats mirant si la bugada és seca...


jardinets, patis interiors, horts...





carrers transitats, fonts, turistes, músics, mercats i botigues de souvenirs, aquestes darreres però, no tapen la part baixa dels edificis, pots passejar pels carrers i veure les façanes en la seva totalitat.







Monument al poeta barroc Ivan Gundulic a la pl. Gunduliceva, va contribuir a l'estandarització del croat




Els  comerços  ja siguin  d'orfebreria tradicional, sobretot  filigranes en plata, corall, àmbar...




motius nàutics


o souvenirs contemporanis, de dissenys acurats, molt ben presentats i amb productes de qualitat, lluny del típic comerç de records de mal gust o kitsch.


No vaig trobar ceràmica, però  ens en vam emportar una aquarel.la on es pot veure la ciutat des de mar així recordarem Dubrovnic, ciutat viva i acollidora que et deixa  amb ganes de tornar-hi.

Les fotografies les vaig fer amb el telèfon mòbil, vaig perdre la càmera, per sort la vaig localitzar i aviat la tindré a casa.