A propòsit d'unes flors

“A propòsit d'unes flors” de Camil·la Pérez Salvà,  s’exposa a l’Espai Cultural Fòrum Berger

• L’Espai Cultural Fòrum Berger acollirà a partir del 19 de maig fins al 25 de juny l’exposició la Camil·la Pérez Salvà “A propòsit d’unes Flors”
• Un diàleg de flors, exaltat pel perfum i la música acompanyarà aquesta exposició

 

El divendres 19 de maig a les 19h s’inaugurà a l’Espai Cultural Fòrum Berger “A propòsit d’unes flors” una col·lecció d’aquarel·les de l’artista Camil·la Pérez Salvà, que van néixer com un passatemps durant el temps de pandèmia, per plasmar  les “Flors de debò” de Mercè Rodoreda on l’escriptora va descriure un fantàstic jardí floral que expressa un recull de flors imaginàries que, en ser escrites, anaven esdevenint flors de debò.

A l’Espai Cultural Fòrum Berger, tindrem l’oportunitat de contemplar les expressions de les diferents flors creades per Pérez Salvà de múltiples colors i formes sorprenents i que aniran acompanyades de perfums especialment creats per la perfumista Esperança Cases Prats per fer un joc de sentits d’aquest conjunt d’aromes tan particulars tot escoltant la melodia composta per la Carlota Baldrís.

I és que les flors destil·len perfum, i en aquesta exposició, tindrem l’oportunitat de jugar amb la vista i l’olfacte i també amb l’oïda. Es podrà olorar l’aroma i escoltar la música composta per cada una de les flors mentre es visita l’exposició, convertint-la en una experiència plurisensorial.

A la sala també hi haurà la projecció d’un vídeo presentació realitzat per Andrea Rigalós de tot el procés creatiu on s’explica els diferents components i processos del projecte "A propòsit d'unes flors".

La culminació d’aquesta interdisciplinarietat va ser l’edició del llibre que porta el nom de l’exposició ‘A propòsit d’unes flors’ editat per Onix Editor. El llibre recull els textos i la forma. La imatge de la Camil·la primer, ja que va ser el punt de partida. Tot seguit la Nati Soler Alcaide en va escriure la veu, tot escoltant les flors amb unes cites que fan referència a aquest fantàstic jardí. Més tard la Carlota Baldrís posà la melodia, però que queda en secret fins a tenir el llibre a les mans, llavors es pot escoltar utilitzant el codi QR impresos al llibre.

Dins la mateixa experiència, podrem gaudir de la fragància de l’obra, que la trobarem al punt de llibre perfumat per l’Esperança Casas Prats.

De manera presencial o a través del llibre que podreu adquirir Fòrum durant l’exposició, no perdeu l’oportunitat de viure ‘A propòsit d’unes flors’ i submergir-vos en aquesta experiència multisensorial.

Espai Cultural Fòrum Berger – Exposició “A propòsit d’unes flors”

A partir del 19 de maig fins al 25 de juny

• horari de dijous a dissabte de 18 a 20h i diumenges i festius de 12 a 14h i de 18 a 20h

https://music.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_kuxNhlJE1AYdHUjAt8G11LFKwd4fFyyno&feature=share

 

!Que viene el mínimo, que viene el mínimo!

Per poder accedir als estudis superiors era necessari estar inscrit al “Sindicato Español Universitario” SEU, un òrgan de control franquista dels estudiants que funcionà des de 1943 fins als 1965, si eres dona necessitaves haver completat el “Servicio Social”, indispensable per treure’t el títol així com el passaport i el carnet de conduir, donant per descomptat que calia també el consentiment del pare o tutor i en cas d’estar casada, del marit...

Certificació d’haver finalitzat el SS

Remenant àlbums de fotografies antigues em va caure a les mans una imatge d’un grup de noies, entre les quals la meva mare, caminant en formació de dues, se les veu contentes, totes amb faldilles del llarg recomanat bruses blanques, espardenyes... i un cinturó de cuir marró amb sivella platejada on s’hi veu el jou i les fletxes de la “Falange” . La mama el tenia guardat en una capsa, n’hi havia una altra petita de cartró que contenia fragments de corall blanc trobats a la platja durant aquells estius, en foren dos el de 1947 i el de 1948.

Noies universitàries als campaments del SEU 1947 (la del mig que s’agafa el braç és la mama)

 Tan pot ser que les noies de la imatge, anessin com que tornessin de Sa Riera, la cala més propera on anaven a banyar-se i on un d’aquests estius una instructora la va fer capbussar a l’aigua des d’una roca provocant-li un bon ensurt, la mama sempre ho explicava ressentida. També ens parlava de les illes Medes i del molt que li havien agradat i de les excursions amb barca que hi feien.

S’estaven a Begur, al Convent de Santa Reparada també se’l coneixia pel Convent dels Mínims, avui hotel i pels anys quaranta casa de colònies del SEU on, si us plau per força, les universitàries anaven a fer campaments  per obtenir el SS (Servicio Social) obligatori.(1)

Durant l’estada feien esport i sobretot eren instruïdes més ben dit, adoctrinades en el “nacionalsocialismo”.

Explicava la mama que a les nits quan s’adormien sempre hi havia alguna graciosa que cridava: “Que viene el mínimo! Per espantar-les, no entenc perquè, els mínims són frares d’una orde fundada per Sant Francesc de Paula que en una època passada havien viscut al monestir i se’ls dona aquest nom per la seva gran humilitat i austeritat... quan li preguntàvem perquè això les espantava tant deia que s’explicava que a alguns d’aquests frares se’ls havia emparedat i això les inquietava...

(1)Vint anys més tard, per treure’m el títol vaig haver de passar també per una mena de campaments de la “Sección Femenina de la Falange” i treure’m el SS necessari encara per obtenir el carnet de conduir i el passaport, era a la mitat dels setanta