Ara que preparo una escapada per aquest estiu he recordat la de l'any passat, Sicília.
Una de les coses que primer m'agrada fer en arribar a una nova ciutat és visitar el mercat, després d'una passejada per aquest em sembla haver copsat molt de la seva gent, és una immersió accelerada.
En arribar al Mercat del Peix de Catània, li diuen així, però venen també fruites i verdures, ens vam trobar amb un nen que venia julivert.
Els colors, les olors, els parlars, varietats diferents de verdures...
La segona cosa que m'agrada fer és conèixer , si en fan , que a Sicília és el cas, la ceràmica ja sigui la tradicional o la d'autor, vaig comprar una plàtera engalbada i envernissada amb un típic motiu de l'illa, les llimones
i un canelobre tornejat i decorat sobecoberta , les dues peces de Caltagirone , però de diferents obradors.
També la típica Trinàcria impresa sobre un papir de Siracusa.
El riu Ciane és l'unic d'Itàlia o creix la planta del papir.
A tocar del mar hi ha una font d'aigua dolça , la Font d'Aretusa, hi creixen plantes de papir, hi neden ànecs blancs i la llegenda de l'amor entre la nimfa Aretusa i el déu del riu Alfeu, afegeix misticisme a l'indret.
Segons la mitologia grega Alfeu fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
El seu curs travessa l'Èlide i passa prop d'Olímpia.
S'enamorà de la nimfa Aretusa, a la qual perseguí, però ella implorà l'ajut d'Àrtemis i la deessa la transportà a Sicília i la transformà en una font. Alfeu, però, no renuncià a unir-s'hi i l'anà a cercar filtrant-se sota terra. I, de fet, els antics creien que les aigües de l'Alfeu es comunicaven amb les de la font siciliana d'Aretusa.
Segons una variant del mite, Alfeu era un caçador i Àrtemis l'hauria transformat en riu per sostreure la nimfa de la seua persecució.
