L’Anna Mañé, la padrina, amb l’Anton a la sortida de l’església el dia del bateig. Sant Martí Sarroca 2 de setembre de 1962
L'Anton
D’aquell dia recordo els rats penats voleiant encegats per la llum dels fars de la màquina de batre, atrets violentament per aquests com si tinguessin el poder màgic de fer-los estavellar contra els seus vidres.
Era la nit de Sant Agustí de 1962, dia assenyalat a casa, el papa i un germà duien aquest nom. Érem a l’era per veure com la sorollosa màquina separava el gra de la palla mentre a casa la llevadora ajudava la mama en les feines del part, els nens en moments com aquest més aviat fan nosa, aquest era el motiu suposo, pel qual el papa tot i que era ben entrada la nit ens deixava jugar i badar per l’era...
Si en voleu llegir més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada