dissabte, 31 de març del 2012

15 minuts de bona artesania


  Gall de Hurez

En un d'aquest viatges virtuals, he anat a parar a Horezu, Romania, zona coneguda pel Monestir del mateix nom, construit entre 1690 i 1697 i que amb el temps ha donat el nom  a la població que ha crescut al seu voltant.
La Valàquia és de gran bellesa i riquesa cultural,  a Horezu, es fa una ceràmica amb molts anys de tradició, m'ha cridat l'atenció  un vidéo, penjat a Youtube en el que es pot veure el procés de confecció d'aquesta amb molt de detall, és un video de promoció turística i val a dir que l'he trobat de gran qualitat.
El tornejat de peces aparentment molt simples, bols, fruiteres, plats, gerretes...amb una decoració  amb engalbes aplicades amb la tècnica del corn, antiquíssima, utilitzant sempre el torn.
És una decoració filigranada  com puntes de coixí, dóna gust veure com gira la roda i amb gestos que es repeteixen milers de vegades al dia, la setmana, l'any, tota una vida, van marbrejant, teixint uns encaixos perfectes, amb uns gestos exactes, diria que d'exactitud matemàtica.
A simple vista sembla bufar i fer ampolles, cosa no gens fàcil tampoc, és com he dit matemàtic, un puntet cada dues, cada tres, vuit pètals, o sis i surten exactes, sembla intuïtiu, però no, és una maestria que costa generacions i generacios d'adquirir.
Curiós és també el forn que utilitzen.
Si sou ceramistes i ho heu provat, sabreu de la dificultat d'aquest treball i si no ho sou la contemplació d'unes mans rudes desgranant un encaix tan delicat mentre la roda gira i gira crec que us deixarà bocabadats, a mi m'hi ha deixat... admiro el treball artesà en majúscules com aquest.




Si us ha agradat, podeu veure com fan el famós gall de  Hurez i altres peces.



dimarts, 27 de març del 2012

Camins de paraules







Eulàlia Oliver, Camins de paraules 2012



Les paraules de l'artista ens descriuen prou bé la seva obra:

Fa temps que recorro i exploro camins de terra, camins d’aigua, camins de foc en el món al que em dedico, la ceràmica. És el meu llarg camí a la meva particular Ítaca. Però tots els camins a Ítaca estan plens de paraules, són també camins de paraules, cito literalment:

“Hi ha paraules per tot, estrenyent-se, torçant-se i trenant-se, creant un paisatge d’una frondositat vertiginosa, talment un espès banc de peixos de colors enmig d’un oceà negre, tant dens que és impossible veure l’oceà obert, l’aigua negra i sola. (...) El laberint és desesperadament uniforme no hi ha punts cardinals ni cardo ni decumanus ni minotaure, només hi ha un mar infinit de paraules sense gravetat.” (Gemma de las Cuevas - Revista de Física 1r semestre 2006)

Al preparar aquesta exposició he anat trenant a la meva manera els camins de paraules recorreguts per alguns dels nostres millors poetes, J. M. de Sagarra, S. Espriu, M. Marti Pol, J. Margarit, J.V. Foix, J. Palau i Fabre, Ràfols Casamada, ... amb els camins de no-paraules que són la meva particular forma d’expressió...
...i que així pogueu explorar aquest laberint on no trobareu el Minotaure o potser sí.
Es tracta de peces de petit format en porcellana que tal com ens diu l’Eulàlia Oliver fan al.lusió als camins de paraules dels poetes abans esmentats.
Eulàlia Oliver té una llarga trajectòria en el món de la ceràmica i ha guanyat premis i ha estat seleccionada en certamens de reconegut prestigi.
Aquest darrer any ha rebut la insignia de Mestra Artesana de la Generalitat de Catalunya.

Del 30 de març al 19 de maig
de dimarts a dissabte de 17:30 a 20:30

pl. de les Garrofes,4
El Vendrell
www.camillaperez.com



diumenge, 25 de març del 2012

Primavera



Ravenisses blanques i roselles cobrien els camps que ens envoltaven,









Camps d'oliveres i molins de vent per pouar l'aigua necessària


les petites garrofes


i les figueres de moro fent guàrdia al camí i compartint el dia de calçotada amb els amics.



dissabte, 24 de març del 2012

Creix com una carbassera....

I tant, creixen de manera vertiginosa .....la saviesa popular...

 Dimecres 21



Avui dissabte 24 de març

Dijous 6 d'abril



Carbasses sembrades

dimarts, 20 de març del 2012

Yukiko Murata a Zaoum



ZAOUM c/ Argenter, 9 baixos.Barcelona


El proper dimecres 21 de març a partir de les 19:00h, inauguració de la col.laboració de Yukiko Murata per Zaoum. 
La ceramista japonesa afincada a Barcelona ha realitzat una sèrie de peces especials per a donar la benvinguda a la primavera.




Botons de porcellana, botons flor d'ametller, de cirerer, de presseguer, en llit de llorer....flors, botons
per donar un toc personal al vestit preferit, a la brusa, la camisa...

dissabte, 17 de març del 2012

Cambra pròpia



Cabana de Gustav Mahler, a Klagenfurt Àustria

Dijous passat vaig participar en una taula rodona, Diàlegs de dones artistes al S.XXI, organitzada pel Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
D’entrada això de parlar davant d’un auditori és una cosa que em costa molt de fer, se’m desordenen les idees, em queden coses per dir…i la sensació que em queda en acabar és d’haver-ho fet molt malament i no haver deixat clar allò que volia.
La Mireia Rosich, directora del museu, havia preparat un guió, tres blocs de preguntes sobre les que cadascuna de les artistes havia de donar la seva opinió, la Teresa Costa-Gramunt anava fent la introducció d’aquests blocs.
Les artistes presents a la taula eren Maite Prades, pintora, estampadora i darrerement escultora, Mercè Insenser, gravadora i especialista en ex –libris i jo mateixa, ceramista i interesada en l’art en general.
Fa només deu minuts, escombrava el pati de casa, ple de pàmpols de fa dies, regava les quatre plantes que han resistit les gelades d’aquest darrer extrany hivern i constatava la sequera, repassava alhora, si a la nevera hi tenia el que em calia per fer una sopa i segur que la rentadora havia acabat el programa, hauria de córrer si no demà la roba que necessitava no seria seca, simultàniament em venien flaxos de la xerrada del dijous i els ordenava en el meu cap.
I tant... em sembla que sóc una mica més, una mica menys com qualsevol altra dona de la meva generació que hagi volgut fer d’aquesta necessitat d’expressar-se mitjançant l’art, en el sentit més ampli de la paraula, la seva professió.
Una de les qüestions que ens feia la M. Rosich era si havia sigut dificultós aconseguir el nostre espai. L’espai físic, fins i tot en el cas de la ceràmica, el meu, que necessita molta infraestructura, em va ser relativament fàcil, el meu entorn ho va propiciar, però l’espai físic tot i que és important ho és molt menys que l’espai, com ho diria, l’espai personal, d’aïllament, d’aquella Cambra pròpia que deia Virgínia Wolf.
Aquest espai, aquest és el que costa de trobar.

Cabana de Virginia Woolf. Monk's House, Rodnell, Lewes. East Sussex

Ens estimem la família, volem que tinguin una vida confortable, les coses a punt, estar allí quan ens necessitin…
L’horari de la creació no és de vuit a tres, és constant i els cigrons de les idees bullen en el cap, els que eren dalt ara són baix i cal un temps de quietud i serenor perquè cadascun d’ells es vagi dipositant suaument en el fons de l’olla per poder veure amb claretat cada cosa, aquest temps, aquest espai costa molt d’aconseguir i és el més necessari.
Aquestes dues rodes giren, però sovint l'engranatge grinyola i fa que una se senti malament, tingui mala consciència d'abandonar tasques que culturalment encara considerem nostres per abocar-nos a altres que són intangibles, impalpables, inquantificables materialment i això encara que no ho volguem reconèixer, pesa, aquí parlo per mi, penso que hi tinc molt a fer i com jo moltes dones de la meva generació, ens "hem de donar el permís".

En la introducció M.R. deia que la col.lecció del museu, que és molt extensa només compta amb obra de tres dones, una per mèrits propis, l’obra s’ho val, a més esposa de pintor reconegut i de família influent en el món de l’art, una altra, amiga íntima, com diu a la biografia, d’un gran col.leccionista i per aquest motiu coneix artistes influents en les tertúlies d’aquest i una tercera només per mèrits propis.

D’aquesta realitat puc deduir que el que deia Virgínia Wolf  segueix vigent, si l’entorn no és propici, no hi ha una mínima estabilitat econòmica i no es té aquesta cambra pròpia, les dones ho tenim encara molt difícil si no per crear, que ho fem, si per ser reconegudes com els homes i tenir la mateixa presència que ells en els museus, sales d’exposicions…
Deia també M.R. que del total d’artistes professionals censats un 60% són dones, aquest no és el mateix percentatge de presència en museus i centres d’art i per tant en el coneixement del públic, si sortíssim al carrer i demanéssim noms de dones artistes, quàntes n’anomenarien?
Encara que les coses hagin millorat en els darrers anys, ens queda molt per fer.
Els diàlegs em van fer reflexionar sobre coses que per la rutina diària, la manca de temps o com deia Albert Soler en l’escrit al setmanari B.P. Més enllà d’un mateix :…  És cert que més enllà d’un mateix hi ha moltes fonts de coneixement que no podem abastar, sigui perquè els nostre àmbit cultural queda reduït a un entorn limitat, o sigui perquè tenim altres preocupacions que no ens permeten anar més enllà del que dóna de si un dia, i així una setmana, un mes, un any, la vida. O encara més simple: pel fet que la resposta no ens preocupa o bé, a l’inrevés, ens preocupa tant que no som capaços de trobar-hi respostes i deixem que tot plegat faci camí i que es resolgui per llei natural....
No, per llei natural això dificilment es resoldrà, penso que s’ha de dir, se n’ha de parlar s’ha de saber i actes com aquest ajuden a aconseguir-ho, perquè nosaltres les dones hi tenim molt a fer i a dir encara.

Diari de Vilanova.  Teresa Costa-Gramunt



La fundació Luís Seoane va organitzar una exposició de la que va editar un llibre catàleg, Cabañas para pensar. Aquesta exposició plantejava un estudi sobre la relació existent entre la intimitat triada conscientment i el procés creatiu per part dels filòsofs Ludwig Wittgenstein i Martín Heidegger, els compositors Edvard Grieg y Gustav Mahler,el dramaturg August Stindberg,els escriptors Knut Hamsun, George Bernard Shaw y Virginia, Woolf, el poeta Dylan Thomas, el cineasta Derek Jarman i l'escriptor Thomas Edward Lawrence, més conegut com Lawrence de Arabia.
A partir dels llocs escollits per aquests onze creadors fonamentals del pensament dels nostres dies, es portava a terme una investigació el resultat de la qual manifesta la importància de l'organització de l'espai del pensament en l'acte de la ceació. 


Alberto Ruíz de Samaniego y José Manuel Mouriño (eds.) con fotografías de Eduardo Outeiro, Cabañas para pensar, Fundación Luís Seoane – Editorial Maia : Madrid, 2011.
Fundación Luís Seoane


http://masdearte.com/cabanas-para-pensar/


diumenge, 11 de març del 2012

Pel terme de St. Martí Sarroca


Avui l'habitual caminada de diumenge al matí ha sigut la que El Martinet, publicació mensual de St. Martí Sarroca havia organitzat. Abans de començar el nostre guia ha fet una presentació i ha dit que l'objectiu d'aquestes sortides, a part de fer salut, era conèixer el terme municipal i fomentar les relacions entre veïns, els tres objectius crec ben importants.

Dalt la Serra de St. Martí, un cop travessada la plana de La Sucarrada, lloc on fa uns anys es van trobar els primers indicis de construccions cristianes de la comarca, apareixia la nostra ruta d'avui.



Hem travessat el riu Foix


Sempre entre vinyes i suaus pujols hem arribat a Cal Miquel de Monsarra on hem fet una parada per esmorzar, l'amo de la casa ens ha obsequiat amb un porró de vi blanc, no ens hi hem deturat gaire.



Davant la casa una barraqueta blanquíssima de calç i una suau pàtina de blau sulfat.... no he tingut temps de podar la parra, la tinc tan a prop que es queda per l'últim, s'ha disculpat l'home.

Seguint el camí que fa de partió entre els termes de St. Martí i de Torrelles hem arribat a Monsarra.


El camí suaument va pujant i ens porta fins a Mas Guineu el punt més elevat de la caminada, la panoràmica que ofereix és  espectacular.


Ens diu el propietari que té documentat que des del S.XVI la seva família n'és propietària sense canviar el cognom.



Al voltant de la casa hi ha repartides gerres de terracuita de formes diferents,  l'empremta que porten ens diu que són de Castuera, municipi de Badajoz que es caracteritza per la confecció d'aquestes.

Don Benito por bonito,
Guareña por las bodegas,
Medellín por el castillo,
por las tinajas Castuera.

I ara ve la baixada que ens porta cap a Cal Miret, la masia  i la barriada que pren el seu nom.
Els camps de presseguers comencen a florir i tornen tendre el tros de terra que cobreixen amb el seu rosa nadó, els voltants són força secs, fa mesos que no cau una gota.


Travessem de nou el Foix  pel gual proper a la masia  de la Baronia de Foix, allí ens esperen unes llesquetes de pa amb vi i sucre i dos preciosos càntirs d'aigua fresca.


.
En un obrir i tancar d'ulls sóm a la Serra, el nostre punt d'arribada.
Un matí molt ben aprofitat.

dijous, 8 de març del 2012

DIÀLEGS: DONES ARTISTES AL SEGLE XXI



Detall de l'obra: Mur, primeries S.XX. Camil.la Pérez Salvà 2009


Neus Lloveras i Massana alcaldessa de l’Ajunatment de Vilanova i la Geltrú
 i presidenta de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer
es complau a convidar-vos a la taula rodona


DIÀLEGS: DONES ARTISTES AL SEGLE XXI

Amb la intervenció de les artistes Carme Riera, Camil·la Pérez, Mercè Insenser i Maite Prades.
 Introducció a càrrec de l’escriptora Teresa Costa-Gramunt.
Modera Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer



L’acte tindrà lloc el proper dijous 15 de març, a les 19.30h,
a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Av. Víctor Balaguer, s/n)


Activitat organitzada amb motiu del Dia de la Dona

dimarts, 6 de març del 2012


Accedireu al facebook del museu, entrant  a la web del museu www.museuceramica.bcn.cat i prement la f de facebook (a la part inferior dreta de la primera pàgina de la web)

dilluns, 5 de març del 2012

Carbasses sembrades


 Un mati assolellat i tebi, venia de gust esmorzar fora.


 Havent esmorzat hem preparat la terra i hem sembrat  llavors de carbassa.





Ho hem fet en un cossi de Calanda dels que antigament s’utilitzaven per fer la bugada.
I ara a tenir-ne cura i esperar que germinin.


divendres, 2 de març del 2012

Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa.L'oli, el pa i el vi


http://camillaperezsalva.blogspot.com/2011/09/loli-el-pa-i-el-vi.html


Vista general de la sala d’exposicions.
Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la població de  La Galera.



Col.lecció d’ungüentaris, aquestes peces són petits recipients relacionats amb l’ús de l’oli i dels derivats del vi en la confecció de productes destinats a usos sacres, sanadors, cosmètics. Estan fets en gres engalbat,  brunyits i cuits a 1260º



Molí de barqueta. Gres engalbat


Piques d’oli. Gres engalbat a l’exterior i esmaltat a l’interior.


En cap moment he pretès fer una rèplica d’un molí o d’una pica, ni pel tamany ni pel material ho poden ser, és allò que em suggereixen fet amb el material amb el que jo m’expresso, el fang.
M’interessa tot allò que el pas del temps va deixant en el que ens envolta, en la llengua, en el paisatge, en les nostres cases, en les eines que utilitzem en la nostra activitat…
Les pedres, sobretot les pedres, les pedres que han estat treballades, que han format part d’un edifici o ho insinuen, que han contingut aigua, blat…un cos en el seu etern descans, una relíquia…
Vaig llegir que Espriu en ocasió d’una exposició d’escultura  de Manuel Cusachs va dir:… cada geni d’aquest art, és impel.lit, se l’informi o no, per la meravellosa alenada  prehistòrica… parlava de la perdurabilitat de la matèria enfront del  … vidre prim de les paraules…
Parlant de l’escultura de Fenosa diu:…l’escultura és l’ossària de la civilització, els ossos són allò que veritablement perdura.
Aquestes paraules em van reafirmar en el que sempre ha estat el meu principal referent…el passat, l’ARA del PASSAT, tot allò que perdura.

dijous, 1 de març del 2012

Tasses


Ahir al matí vaig treure del forn una col.lecció de tasses


Tasses en gres, tornejades i esmaltades, decorades amb motius sortits de la natura


Peixos, ovelles, fulles...


Cargols, tulipes i sols...




Gavines, floretes, trèbols...




Papallones, llunes, estrelles ...




i...moltes pomes dolces....