Vet
aquí que una vegada en una llunyana contrada de pagès, en Llorenç s’acosta a la
Rosalia, veïna seva, i de manera inquisitiva li etziva: -Què va passar l’altre dia amb aquell carro?
Quin
carro? li respon la Rosalia sorpresa, no sabia pas de què li parlava.
Sí,
continuà en Llorenç amb el mateix to, deu fer uns quinze dies... em va dir algú
que et va veure que hi tenies una trifulca.
La
Rosalia rumiava... vols dir un carro que anava com si el cavall s’hagués desbocat? vols dir aquell al
carreter del qual vaig dir que per aquest camí no es podia córrer com ell ho
feia? que semblava boig i que podia fer mal a algú? Si parles d’aquest, sí , i
tant! li vaig dir i si torna a passar com aquell dia li tornaré a dir.
No
pot ser que corrés, el defensava sense haver-lo vist en Llorenç, amb la càrrega que porta no pot ser que corri.
En Llorenç...Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6411