En algun moment vaig sentir a la mama dir: -Per justos que
anésssim sempre vam tenir una gallina
generosa i una bleda espontània nascuda fora
de temps. No era allò de, Déu proveirà, no, era una dona intel.ligent i
tenia recursos, s’adaptava a allò que la vida li posava al
davant amb tota la dignitat que podia. Encara que mai no va acceptar que la
malaltia li prengués dos fills.
Potser
l’he vestida ara, la memòria...
Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5432