dimarts, 31 de maig del 2011

Cançons de la roda del temps IV. Cançó de la mort resplendent


Gres esmaltat i porcellana. 38x38cm.
Camil.la Pérez Salvà

Cançó de la mort resplendent

Fortunes de mar
se m'emportaran.

No podràs
orsejar sense perdre,
un a un, blanc veler,
tots els pals.

Per l'engany
de la llum de migdia,
ets sobtat presoner
d'un vell cant.

 A quin port
va pujar, serviola,
aquest nou timoner
tan estrany?

Jo no sé
quins camins del meu somni
l'han menat al govern
de la nau.

Aspres mans
mai no deixen la roda,
i el meu temps esdevé
ja calmat.

Lluny, enllà
de paraules amargues,
una mort resplendent
vaig trobar



diumenge, 22 de maig del 2011

Cerco 2011

Estand CERCO 2010



Centro de Artesanía de Aragón
C/ Monasterio de Samos, s/n - 50013 Zaragoza
del 26 al 29 de maig

Hi assisteixo en qualitat de Galeria, convidada per l'organització.

Els artistes que formarem la mostra som:








Bassiol i plataforma. Maria Bofill

De terra, de riu, de fang.... Joaquim Espuny


Malecón. Cristina Guzmán Traver


Urna. Madola


La llengua de la sireneta. Yukiko Murata


Cases desplegades. Camil.la Pérez Salvà







divendres, 20 de maig del 2011

Zeràmica amb Z de Zaragoza

Ahir dijous vaig estar a Saragossa muntant l'exposició:“Modern ceramic art of korea - The image of Korea", a la Galeria Pilar Ginés, la innauguració va ser molt concorreguda  i Kwon Sangin i Lee Ki Joo van estar molt contents de l'acollida que els va donar el públic de la sala.

  


Abans de la innauguració vaig tenir temps d'anar a veure l'exposició que Alberto Andrés té a la Sala del Torreón Fortea. Val la pena la visita .
Durant tot aquest maig i part de juny, Saragossa ofereix la possibilitat de disfrutar de moltes exposicions i activitats relacionades amb la ceràmica contemporània.


El text , a continuació és del mateix autor, i en ell ens explica on s'origina l'exposició.
Aquest estiu podrem veure la seva obra (nova, m'ha dit, però seguint la mateixa temàtica) a Argentona.

El título CARNE CRUDA, hace referencia a un imaginario generado a partir del cambio de uso de un edificio de Palma de Mallorca, que en los años 70 se dedicaba a despiece y venta de reses, y que posteriormente se utilizó como prostíbulo. Como dicen los vecinos...se sigue vendiendo carne, carne cruda!!!
El momento en el que cambia de uso este edificio, es en el que se genera una mayor dosis de imaginería. El momento en el que unos ojos deciden dar distitinto uso al mismo escenario, es lo que ordena la exposición, pasando por distintas fases, desde la carne como alimento hasta la carne como deseo.
Alberto Andrés














dimecres, 18 de maig del 2011

Cançons de la roda del temps III.Cançó del matí encalmat.

Gres i engalba.
Camil.la Pérez Salvà

Cançó del matí encalmat

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada."

Sota la llum clement
del matí,a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: " Sóc encara."

M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cins arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

Salvador Espriu

Cançó del matí encalmat. Detall.

dilluns, 16 de maig del 2011

L'aranya i l'amarilis

Ahir a la tarda, no havia començat encara la seva tela, el sol ja l'ha vista acabada,va del verd del llimoner...



 a l'exuberant vermell de l'amarilis que viu a l'empar d'aquest.


dissabte, 14 de maig del 2011

"Modern ceramic art of korea” - The image of korea

El proper dijous 19 de maig i fins el 12 de juny 
“Modern ceramic art of korea”  - The image of  korea
Kwon Sang Inn i Lee Ky Joo
Galeria Pilar Ginés
Saragossa


Vaig conèixer a la Kwon i al Lee el febrer del 2004, van exposar al Vendrell i hi van estar uns dies. 
Ara col.laboro amb la Galeria Pilar Ginés de Saragossa i dins les exposicions paral.leles a Cerco, Feria Internacional de Cerámica Contemporanea, mostrarem l'obra d'aquesta artista  i algunes de Lee.
                       


                          


Crec que es podria dir de la seva obra que és contemporànea arrelada en la tradició i de la qual no en renuncia en cap moment, més aviat en fa bandera, ja sigui en els aspectes tècnics ja en els conceptuals.
Kwon Sang In és ceramista, comissària i estudiosa de la història i la teoría de les artes industrials (és una traducció molt literal, potser en podríem dir, oficis artístics).
Professora a la Facultad d'Art, de la Universitat de Kyungsung a Busan, Korea.
Al 2009  fou nomenada directora del Centre d'Art de la Univ. De Kyungsung on ha comissariat moltes exposicions internacionals.
Cursà  M.F.A ( master en bellas artes) a la Univ. de Kyoto la tesi doctoral tractava sobre la forma del “Kundika” botella d'origen indi utilitzada en les cerimònies budistas per contenir l'agua de la purificació, de l'Índia va passar a la Xina, Korea i Japó.
Ha estat invitada a exposar la seva obra  als EEUU, Espanya, Itàlia, Xina, Indonèsia i el Japó. Tambié ha formado part de nombrosos jurats des de 1992.


El celadó, tècnica molt utilitzada per ambdós ceramistes,  s'associa en moltes ocasions amb el sentiment nacional de Korea, la seva transparència i llum deixa veure allò que hi ha dins i reflecteix el que hi ha fora, combina la vaqüitat amb la plenitud.
                                                 
Les obres de  Lee Ki Joo, senzilles de línees  i compactes, prescinceixen de tot allò superflu, són formes estàtiques relacionades amb la voluntat de condensar en el seu interior el sentiment poètic.
Es llicencia  el 1964 a la Universitat Nacional de Seul. A l'actualidad és professor jubilat de la Universitat de Kiung Sung.

dimarts, 10 de maig del 2011

Cançons de la roda del temps II. Cançó de la plenitud del matí

detall. Cançó de la plenirud del matí.Ceràmica, 25x12x10cm
Camil.la Pérez salvà

Cançó de la plenitud del matí

llum de retorn de barca:
la solitud guanyada.
A l'or caminat del dia,
llum de retorn de barca.

Sóc. I en un lleu, benigne,
hàlit de vida d'aire,
per mar i somnis duia
la solitud guanyada.

Salvador Espriu


gres i porcella, 1260º. 25x12x5cm.

dilluns, 9 de maig del 2011

Flor d'un dia



Dissabte 7 de maig, matí. En pocs dies a aquest cactus li creixen unes ponzelles que arriben en ocasions als 18cm de llargada, el seu aspecte dissabte era aquest.



Avui dilluns, a dos quarts de vuit, estaven obertes, cal disfrutar-les, demà estaran pansides, duren només un dia.

diumenge, 8 de maig del 2011

Les germanetes i l'ós.

Ramon Solé Cañadell i Agustí Pérez Cañadell (el meu pare)
Olesa de Montserrat curs 1929-1930
el curs abans de la proclamació de la República
Josefina ( la meva mare)i Josep Anton Salvà Calaf  St. Martí Sarroca 27-01-1937

Remenant llibres m'ha caigut a les mans un conte format quadernet, Les germanetes i l'ós, de la col.lecció Els contes de sempre: primer pas en la lectura corrent. Barcelona 1934, adaptats per Anna Rubiés
.


            ,

Pertanyia a la meva mare i amb ell va fer part de l'aprenentatge de la lectura.
Tal com diu sota l'ex-libris el conte és escrit  per abreujar la lectura vacil.lant i iniciar la lectura silenciosa...proposa contes curts, senzills i amb lletra grossa i clara...i és cert, el paper és clar i la lletra de bon tamany. És una adaptació dels tres ossets,  són tres germanetes  "segrestades" per l'ós i elles amb  intel.ligència i astúcia aconsegueixen lliurar-se'n, no hi ha maltractaments, tot succeeix d'una forma natural,  raonada, amb vocabulari ric i adient i amb la dosi de fantasia que el conte demana.


                             


Tot això cap al 1934.

Els grans eixos de la política educativa republicana són primer la lluita contra l’analfabetisme i la renovació pedagògica de l’ensenyament que sota els principis de la pedagogia activa i del moviment de l’Escola Nova havien de reformar la pràctica educativa a les aules i  reorientar la formació dels mestres. Les reformes es van orientar cap a la transformació dels trets d’identitat de l’escola pública amb la voluntat de convertir-la en democràtica, laica i única i,  en una escola catalana.

L’any 1930,  l’analfabetisme a l’Estat espanyol era d'un 24% entre els homes i un 40%  les dones.


Entre el 1959 i 1960  a la mateixa escola on la meva mare havia après a llegir amb aquests contes tan atractius, ho feia jo, amb una "Cartilla" plena de paraules sense cap conexió paraules d'una llengua que no era la de casa, no hi havia  centre d'interés, paraules escrites sobre un paper aspre i fosc  i on una ossa era apallissada per un pare : mi papá apalea a una osa, o una mula se asoma a la sima, ves a saber que em penssava jo que era una sima als cinc o sis anys o el milano mata una paloma, la mestra que teniem, una bona persona, no recordo que ens expliqués mai què volia dir tot allò, feiem una lectura mecànica. La llengua vehicular era el català tan a l'aula, la senyoreta Montserrat no ens parlava en castellà, com al pati, encara eren pocs els nouvinguts de parla andalusa a Sant Martí i els que arribaven llavors van aprendre el català de seguida.
                                                                                                


El torero no se arrima.


Amb el franquisme es trenca  el model republicà. S'instal·la la por, la ignorància, la censura, l'aïllament, el rebuig a tot allò que ve de l'estranger, s'extirpa la tradició política associacionista. Comença una escola d'integrisme  religiós, basada en l'autoritat, la jerarquia, el patriotisme, l’educació és  sexista i discriminatòria contra la dona...





dissabte, 7 de maig del 2011

Maduixes


Podria dir que he vorejant caminets d'un fresc, ombrívol i humit bosc veient la imatge, però seria mentida.


Les dues gerres-maduixeres de terracuita a costat del roser estan ara pletòriques, dóna gust només veure-les.

divendres, 6 de maig del 2011

Els ocells



A la primavera només em cal obrir una finestra i la piuladissa d'uns o l'harmoniós refilet d'altres omple cada racó de la casa envoltada d'arbres com està és fàcil sentir el rossinyol, la cadernera o la merla en qualsevol moment.
Més avançada la primavera, tocant l'estiu  pots saber l'hora, els abellerols, de colors intensos blau, groc...tornassolats volen en estol per damunt la casa al matí i al capvespre, sempre a la mateixa hora, no tenen una bonica melodia, però la seva piuladissa et diu que tot va bé.

Alguns però no cal esperar la primavera, els dos exòtics paons brodats del mantó de Manila hi són tot l'any, dormen ben embolicats en un fi paper de seda dins una capsa, és un mantó antic, preciós, farcit de flors i ocells d'estil orientalitzant tal com ha de ser. Quan de tant en tant el desembolico per airejar-lo i disfrutar-lo ho faig amb molt de compte, no fos  cas que en un descuit emprenguessin un llarg i irisat vol.

                

              




D'altres com el petit blau i groc, que va venir de Nabeul a Tunísia, fan niu al fons dels plats.


                                

Per descomptat no són plats que només estiguin damunt un prestatge o penjats en una paret, alegren la taula tantes vegades com la menja ho requereix.

                             

Les dues orenetes blaves donen la benvinguda, a l'entrada, a tot aquell qui arriba.
                                  

I aquest darrer, ocre, tan estilitzat, en veure'l a casa d'una amiga em va fer pensar en alguns dels  brodats al mantó i així que vaig arribar  el vaig treure de la capsa i vaig disfrutar d'aquesta fantasia i exuberància de textures i colors. 

Aquesta ampliació és el resultat d'un comentari de Ma Dolors Giral, estudiosa de l'art i coneixedora a fons de la ceràmica.
Diu que aquests plats en groc i blau, són plats de núvia, valencians. A les obreres que decoraven, quan s'havien de casar, els permetien a estones lliures fer la seva vaixella amb motius escollits o propis.