Corria entre les cols gegants de l’hort, aquelles que s’esfullaven i es
donaven trinxades a les gallines.
Corria perquè m’havien de donar una injecció, es veu que estava malalta, i
el pànic que em provocaven les xeringues i l’olor d’alcohol cremant l’agulla em penetrava tan profundament que no ho podia resistir. Quan
la mama va aparèixer armada amb la capseta metàl.lica on guardava les
agulles i les xeringues en una mà i en l’altra el cotó fluix embolicat amb
paper blau les forces em van venir de cop i m’empenyeren escales avall fugint com un llampec, les cols m’ajudaran en la
fugida vaig pensar.
Tenen unes fulles immenses i si una col havia pogut aixoplugar en Patufet
perquè no podia ara amagar-me a mi? la
mama m’empaitava i cridava, jo corria i corria... el primer assalt el vaig
guanyar jo, tan malalta no ho devia
estar...
Quan em va semblar que ja no corria perill vaig tornar cap a casa, sense
fer soroll vaig pujar les escales i em
vaig tancar dins el water, quina idea més estúpida! en un moment o altre hauré de sortir vaig pensar
i llavors m’enxamparan... i tant que m’enxamparan! no em va servir de res ni la corredissa entre
les cols gegants ni estar-me tota la tarda tancada i sense berenar.
El segon assalt el va guanyar la
mama per KO.
2 d’agost de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada