Olorava de lluny la primavera, apareixia el blanc rosat als ametllers,
alguna ginesta esclatava en groc i a la mama li venien unes ganes irreprimibles
d’anar a comprar planter.
Preparava la terra i esperava el dissabte que aniríem a mercat a Vilafranca
i compraríem tot el planter que li agradés.
Al carrer de la Cort hi havia un
parell de parades que en venien, dotze roses místiques, dotze verbenes… violers de pom, botonets, begònies, arbrets, clavellines, setembres, coronados, clavells de
moro, verdolagues... eren les flors preferides per a l’estiu.
Al mercat venien els plançons per unitats amb una mica de pa de terra ben
mullat i els embolicaven amb paper de diari, la mama els tornava a embolicar
amb un tros de sac humit i els posava dins d’un cabàs, l’era del plàstic estava
a les portes malauradament.
També, si no era dia de mercat i volia comprar flors, anàvem als vivers que
hi havia prop de la via, el del Parquet i el del Juvé, quin bededéu de flors! M’agradava tant
anar-hi…
En arribar a casa, amb la terra ben preparada, foradàvem amb una burxa de
fusta en els llocs que ella havia designat, li agradava seguir dissenys
geomètrics, no coincidíem gaire en això, ella era més de jardins afrancesats,
jo més a l’anglesa, m’agradava un ordre desordenat, però ella manava i ja se
sap…
Els plançons anaven creixent i seguir el seu desenvolupament m’entusiasmava,
els regava, me’ls mirava, m’enfadava si algún cargol se n’havia menjat algún,
així que veia cintes platejades per terra sabia que algún n’havia fet de les
seves; els que més m’agradava veure com creixien eren els arbrets (Impatiens
balsamina) n’hi havia d’un munt de colors,
la tija, molt carnosa, els feia molt llaminers per als llimacs i els
cargols, els arbrets eren els més agraïts de tots; quan la calor apretava i a
migdia els queia el cap assedegats esperant l’aigua de la tarda, només rebren
les primeres gotes, començaven a deixondir-se i intensificar el color de les
seves flors. Si et quedaves quieta miran-te’ls podies veure perfectamente com
s’anaven aixecant, era màgic, em sentia tan bé pensant que els havia fet contents… semblava que em donaven les gràcies
amb els seus colors. Quan acabaven el seu cicle i s’anaven assecant oferien els
seus fruits, uns saquests envellutats en forma de llàgrima acabada amb punxa
que un cop madurs groguejaven i amb el mínim contacte s’obrien expulsant els
granets foscos que contenien i a la propera primavera germinarien de nou.
De nena ja m’agradaven les feines del jardí i aquest gust, que gairebé s’ha
convertit en necessitat, el mantinc encara.
Botonets. Bellis perennis
Setembre. Àster alpinus
“Coronadus” (així els deia la mama) . Àster de Xina.
Callistephus chinensis
Rosa mística. Zinnia elegans
Arbrets. Balsamina impatiens
Verbena. Verbena hortensis
Clavellina de pom. Dianthus barbatus
Clavells de moro. Tagetes patula
Begònia. Begonia elator
Verdolaga. Portulaca
