Margit Kocsis

L' Oriol Móra em donava en mà una invitació per  l'exposició  de Margit Kocsis, aquest nom no em deia res.  

Només obrir el díptic veig la reproducció d'un quadre... em van impressionar, les mans dels personatges,les orelles, de mida que no correspon per algun motiu desconegut... les cares que emmascarades t'escruten amb una mirada penetrant, ...l'ambient fantàstic que crea, una mena de realisme màgic...plàcid i inquietant alhora.

Seguim parlant, li dic que no em sona de res...saps? em diu... recordes l'anunci de Terry on sortia una dona cavalcant un cavall?... i tant! era ella... 

Recordo l'anunci, qui no el recorda...

M'he quedat amb les ganes de veure més obra seva, el Paisatge de tardor, del 1976 que il.lustra la invitació i aquest post, m'ha deixat encuriosida, necessito veure més obra seva.

Quan arribo a casa miro si en trobo  més, el que veig ho trobo interessantíssim. 

Resulta que havia exposat al Vendrell, a la Galeria Ur, a l'any 1979.

Ara no hi són di la Margit ni la galeria.

Crec que si aneu per Olot o rodalies val la pena arribar a veure l'exposició.

Galeria Arcadi Calzada

pl. Rector Ferrer,13

Olot

Fins el 21 de gener

La presentació va anar a càrrec d'Alfons Levy, filòleg

Audiovisual: Joan Boneu/ Oriol Móra.

Si consulteu la seva web podreu veure l'audiovisual.margitkocsis.net

El castellot

El Castellot, nom que és dona al castell vell de Castellví de la Marca  és del S.XI. aquest tenia sota  la seva protecció l'antic nucli de Castellví, datat del 977, el centre era l’antiga església parroquial de Sant Sadurní, avui traslladada al nou veïnat de Castellví.

Malhauradament l'església, romànica, no es troba en bones condicions i no es pot veure en la seva totalitat ja que queda amagada entre els nínjols del cementiri...quina llàstima, l'àbsis que treu el cap, és ben bonic...

                                                    

Sempre l'he vist allí altiu, sol, contemplant el Penedès i mai no hi havia pujat... el que m'hauria perdut de no fer-ho, quines panoràmiques ...

Hi hem accedit des de l'antic nucli de St. Sadurní, tartera amunt!

L'accés  és una mica dificultós, és molt relliscosa la tartera i és pugen 500m. en poca distància.

Val la pena l'esforç, les carrasques plenes d'aglans, els romanís florits... tota la costa, antigament era conreuada, encara es distingeixen els antics marges de les feixes  on els rebrots  de velles oliveres donen  olives diminutes que serveixen d'aliment pels ocells...

L'aigua que regalima penya avall es detura i forma un bassal que amb les bones temperatures d'aquesta tardor  està plena de capgrossos, moriran amb la primera gelada nocturna...

Del Castellot en queda ben poca cosa, una petita nau amb dues arcades de cara al sudest i una torre mig ensorrada. La bòveda d'aquesta nau resta en bastant bon estat i es poden apreciar molt bé les marques de l'encofrat amb teixit de canyes utilitzat en la seva construcció

Un cop la respiració ha recuperat el ritme normal i t'adones de què tens davant els ulls... es para de cop.

Tot el Penedès , el mar, lluent a aquella hora, el Montpaó , Calafell, l'Arboç, El Vendrell, les Muntanyes d'Albinyana, el Montmell, Foix, Fontrubí, la Serra de la Llacuna...

I... com que el dia era tan clar, Montserrat, St. Llorenç del Munt i el Montseny, el Massís del Garraf, l'Ordal, Olèrdola, Vilafranca..... impressionant....

No hi havia racó que no valgués la pena... no hi havia manera de trobar el moment de baixar.

Quan finalment l'hem trobat  ho hem fet per un camí planer donant molta volta, el Castellot per la part del darrera és inexpugnable, hi ha un tallat de roca vertical i el camí va donant la volta per la muntanya.

La major part d'aquest travessava l'obaga, molses, fongs i  líquens de moltíssimes varietats.

També una mata de galzerà amb els fruits ben vermells.

En arribar a casa el caqui ens posava catifa .

On comença l'art i acaba l'artesania o a l'inrevés, continuació...

Luca i Andrea della Robbia Ceràmica

Seguint amb el tema...

Aquesta possibilitat de desenvolupar les dues facetes, la d'artesà i la d'artista no la tenen només els que treballen els anomenats oficis artesans, vitrallers, ceramistes, esmaltadors, joiers, tapissers, luthiers...que sempre han estat considerats de segona categoria. 

Quan feia sisè de batxillerat, a història de l'art, al final de cada tema es donava una suau pinzellada per las Artes menores de cada època,(per cert la ceràmica segons el meu llibre no va existir mai, només d'esquitllentes va passar per sobre de Luca i Andrea della Robbia) ja s'havien estudiat las Artes mayores, pintura, escultura, arquitectura...

Els  pintors, escultors, fotògrafs, els que treballen amb les noves tecnologies....els compositors, escriptors...els considerats pròpiament artistes, també les desenvolupen aquestes dues facetes.

Conec pintors que fan art i artesania així com escultors  i arquitectes, que en un moment donat poden dissanyar un edifici que és una obra d'art o fer un seguit de cases aparellades on prima la funcionalitat, l'ofici, l'economia i  el que fan és artesania.

No sé, em costa molt fer classificacions hermètiques, mai he sabut dir quina és la pel.lícula que més m'ha agradat, ni la música, ni el quadre, ni el plat...

i tan fàcil i còmode sembla que resulta fer-ho... 

On comença l'art i acaba l'artesania o a l'inrevés...

La gran pregunta....què és l'artesania? ...què és l'art?.....qui és artesà? qui artista?...

Penso que es comença malament quan es planteja com dues coses contraposades o amb la idea preconcebuda que una cosa està per sobre de l'altra.

Crec que són dues coses diferents,  elaborades amb els mateixos ingredients però amb diferent proporció.....

Si prima l'ofici per sobre de la creació és artesania, però i si és una obra molt creativa amb virtuosisme tècnic? és menys art i més artesania?.... evidentment no, els ingredients sumen.

Per tant diria que segons la proporció d'un ingredient sobre l'altre parlarem d'art o d'artesania.

Si un espardenyer utilitza l'espart i la beta per fer una instal.lació novedosa en el vestíbul de l'ajuntament del seu poble és artista? o com que treballa l'espart és artesà? o quan fa espardenyes és artesà i si es dóna el cas que també és creatiu amb aquests materials, llavors és artista?

Diria que una mateixa persona pot desenvolupar les dues facetes, pot fer art en ocasions i artesania en altres.

Personalment em posaria dins aquest darrer grup. 

Quan faig objectes utilitaris, decoratius, on he de buscar la funcionalitat i la bellesa, primen els aspectes d'ofici....

Quan el que vull és dir alguna cosa, intentar fer visible allò invisible o allò que de tan evident passa desapercebut... em sembla que llavors parlem d'art.

Dilluns 29 de novembre  es fa la cerimònia d'entrega del Diploma de Mestre Artesà, màxima distinció que la Generalitat de Catalunya pot atorgar a una persona artesana.  

L'acte de lliurament serà presidit pel Molt Honorable Senyor Artur Mas, President de la Generalitat.

Tindré l'honor de rebre aquest guardó junt amb vint altres artesans d'oficis tan variats com:  Joiers, esmaltadors, teixidors, floristes, terrissaires, vitrallers, vidriers, brodadors, puntaires, constructors d'instruments de corda, manufacturers del suro i estampadors tèxtils.

Dintre del grup dels que tenen com  matèria primera  la terra es fa la distinció de terrissaire i ceramista, en el primer rebrà  el guardó Joan Cortiella i Garcia de La Galera.

Com ceramistes Eulàlia Oliver Manén de Barcelona, Jaume Satorras Bordonet de Santes Creus i jo mateixa Camil.la Pérez i Salvà.

La insígnia que es lliura a cada guardonat acompanyant el Diploma sorgeix d'un concurs que es realitza entre els alumnes de les Escoles d'Arts i Oficis i Disseny de Catalunya que imparteixen un grau superior de Joieria.

Tot és a punt ...

S’acosten dies en els que volem obsequiar als qui estimem…  busquem quelcom especial, personal, potser útil a la llar…. o  que en veure-ho ens evoqui un moment, esdeveniment… la persona que ens ho ha regalat… que ens ompli d’emoció….

Regalar objectes d’art i artesania té aquest valor afegit perquè són originals, personals, únics… d’autor.

RegalArt 2011

Del 25 de novembre al 5 de gener

De 17:30 a 20:30

De dimarts a dissabte

Pl. de les Garrofes,4

El Vendrell

Grans plats amb pàmpols vermells i madurs raïms...

làmpades, saboneres, capses...

bols, plàteres i plats per la taula...

arracades, collarets, penjolls...

centres de taula, bols per amanides...

capsetes per guardar allò més secret, més estimat...

Una peça d'art és un bon regal per aquestes festes.

Més "Taules"

Mides: 19x26cm, paper d'aquarel.la Arches 300gr/m2 de gra fi 

Tècnica mixta, aquarel.la, acrílic, llapis, porcellana.

Podeu trobar-los a:

Pl. de les Garrofes,4 

El Vendrell

o

ceramica@camillaperez.com

Taules

Sèrie "Taules".

Aquarel.la, acrílic, llapis i porcellana sobre paper.2011

En aquests moments tinc sobre la taula un escampall de teteres, soperes, gerros, ampolles, fruites, flors...

M'agrada imaginar ambients domèstics, plàcids, senzills, potser naïfs... Barrejar aquarel.les, llapis, acrílics, porcelana..... i anar construint petits moments....

Uns quants d'aquests moments...