En blau és un bloc en el que explico les coses que van succeint en el meu entorn més immediat relacionades amb la natura, la ceràmica i l'art en general. Són petites narracions que surgeixen de les històries de les ceràmiques regalades, comprades, trobades o fetes per mi mateixa i la relació que estableixen amb l'espai que ocupen, al jardí, a la cuina,a la taula, a la finestra...
diumenge, 26 de novembre del 2017
diumenge, 5 de novembre del 2017
Gusanito medidor
https://www.youtube.com/watch?v=D46OWWFtv9c
Abril de 2003, m’acomodava en el meu seient amb aquella emoció de començar un viatge llarg cap un país desconegut. Vol Madrid-Sao Paulo. Em va extranyar trobar ja ben instal.lada al seient del meu costat una dona, jo era des primers passatgers que pujaven a l’avió i ella semblava....
Llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5458
Etiquetes de comentaris:
Bolívia,
Recerca histórica familiar,
reflexions
dissabte, 7 d’octubre del 2017
Verd sobre fons blau. Still life
still quiet, tranquil, immòbil, serè, silenciós
life vida
Natura morta, “naturaleza muerta” mai no m’ha agradat aquesta terminologia , prefereixo l’anglesa tot i el risc de ser titllada d’esnob.
Still life: Vida quieta, tranquil.la, immòbil, serena, silenciosa… només connotacions positives tot el contrari de la terminologia catalana i castellana, natura morta, ni pensar-ho! la natura no pot morir és un concepte suïcida.
En Juli m’envia sovint fotografies que fa, res no és gratuit en allò que retrata; malgrat l’austeritat d’elements que posa en escena suggereix múltiples lectures.
En la darrera que m’envia aparèixen parcialment unes fulles.....
Llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5447
diumenge, 27 d’agost del 2017
Pa amb cogombre i els peus remullats
En algun moment vaig sentir a la mama dir: -Per justos que
anésssim sempre vam tenir una gallina
generosa i una bleda espontània nascuda fora
de temps. No era allò de, Déu proveirà, no, era una dona intel.ligent i
tenia recursos, s’adaptava a allò que la vida li posava al
davant amb tota la dignitat que podia. Encara que mai no va acceptar que la
malaltia li prengués dos fills.
Potser
l’he vestida ara, la memòria...
Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5432
Etiquetes de comentaris:
Recerca histórica familiar,
reflexions,
Sant Martí Sarroca
divendres, 11 d’agost del 2017
In memoriam
mosso mossa
DIEC
2 1 m. [LC] [PR] Criat, especialment de masia.
2 3 [LC] [SP] [PR] [AGR] mosso d’establa [o mosso de quadra] Persona encarregada de tenir cura de les
quadres i dels cavalls.
In memoriam
A la casa on vaig néixer hi havia dos mossos, el Pau i el Feliciano.
Sempre els vaig veure com dos
membres més de la família, dormien sota el mateix sostre i menjaven a la
mateixa hora en la nostra taula de tot el que s’hi servia.
Pau Santó Tort va néixer a Cunit el 20 de juny de 1886 era el tercer
fill del matrimoni de Pau Santó Porta d’Albinyana, pagès sense terres i Josepa
Tort Mayné de Clariana. Cap a 1887 la família es trasllada a Cabra del Camp,
allí hi neixen al menys dos germans
Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5420
Etiquetes de comentaris:
Recerca histórica familiar,
reflexions,
Sant Martí Sarroca
dijous, 6 de juliol del 2017
Corona d'escabioses
Escabiosa
Res no és el que ens sembla. Darrera un fred mur de pedra podem retornar la vida a unes mans gèlides i deixar que les llengües del foc ens llepin per enrojolir-nos les galtes.
Costava que un afalag escapés dels seus eixorcs llavis, tot podia ser millor sempre.
Assegut a terra, sobre les fulles humides, sota...
Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5390
Etiquetes de comentaris:
estiu,
natura,
Recerca histórica familiar
dimarts, 4 de juliol del 2017
Els agapants de Cal Fenosa
Cada començament d’estiu, quan les esferes d’agapant esclaten en el meu jardí em ve a la memòria el dia que el seu blau violat va posseir les meves retines per sempre més.
Era un estiu de primeries dels vuitanta, la Nicole feia uns dies que venia al taller i es barallava amb unes rajoletes que pretenia fer tan semblants com fos possible a unes d’antigues...
Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5372
Els agapants de la imatge no són del jardí de Cal Fenosa, ara no n'hi ha
Etiquetes de comentaris:
agapant,
Apel.les Fenosa,
Baix Penedès,
ceràmica,
El Vendrell,
Parlem d'Art,
Penedès
dilluns, 12 de juny del 2017
Entre el glifosat i la selva no hi ha un punt mig? -La falç -La dalla -…I un barret de palla
Entre el glifosat i la selva no hi ha un punt mig?
-La falç
-La dalla
-…I un barret de palla
Si en vols llegir:
http://www.camillaperez.com/?p=5347
diumenge, 28 de maig del 2017
Estels blaus. La xicoira (Cichorium intybus)
Diu que per Sant Llorenç hi ha pluja d’estels, pot ser, ho diu gent sàvia, jo
mai he aguantat desperta fins l’hora d’aquesta màgica pluja.
La pluja que sí que m’amara cada matí d’estiu és la pluja d’estels blaus que omple els marges dels camins i els camps de
vora casa.
Estels blaus, humils i intensos que volen lluir el seu color tot i ja no
ser de nit, fugissers però, només volen lluir allà on han caigut, en un pom a
casa s’apaguen.
M’he atrevit a escampar el seu color
sobre el paper, calia ser ràpida, s’apaga
de seguida, així com la rosella, no els agrada fer de models.
Mentre pintava estels buscava una explicació al fenòmen d’aquesta pluja, em
sembla que l’he trobada.
Diu que encara molt abans que els ocells tinguessin dents , just el dia que
el creador de tot allò que nosaltres no sabem fer havia posat els estels al
firmament es va girar una fortíssima ventada;
els estels, menuts i inexperts no en sabien de ventades i
van seguir els seus corrents caient a la terra.
Sortí el sol i criaturetes de nit com eren van haver d’aprendre a tancar-se
i protegir-se.
Al cap d’uns quants dies els sortiren arrels i prou que s’estiraven provant de tornar cap al cel, però era molt
lluny i van anar trobant que també a la
terra hi estaven bé.
Demanar una estrella blava, diu Silvio Rodríguez a la seva cançó és demanar
quelcom impossible, “ no me pidas que te baje una estrella azul” diu la cançó, “
solo te pido que mi espacio llenes con tu luz”
i és clar que no, baixar-los, els estels blaus és impossible, els tenim tots a la terra, només cal que els volguem veure i els deixem que ens omplin amb
la seva llum i els seus colors.
Quan el sol és al seu zenit es comença a tancar
Etiquetes de comentaris:
Baix Penedès,
Camil.la Pérez Salvà,
natura,
xicoira
dimecres, 10 de maig del 2017
Ceràmica solidària
Si l’art no ajuda a fer un món millor no és art.
T’agrada la ceràmica i ets solidari? estàs de sort !
Ara pots comprar ceràmica d’autor i pagar amb el comprovant d’haver fet donació a alguna de les següents organitzacions solidàries:
Projecte “Fem Pinya” dels Nens del Vendrell
Caritas El Vendrell
Metges sense Fronteres, Proactiva open Arms, Unicef, Amnistia Internacional, Oxfam Intermon, Acnur, Creu Roja, Stop Maremortum, Mans Unides
Quan???
Del 10 de juny de 2017 al 9 de juny del 2018
On???
A la plaça de les Garrofes,4 El Vendrell
Per què aquestes dates?
Perquè l’espai dedicat a la ceràmica de la plaça de les Garrofes 4 entra en el seu 15è any d'activitat, tot i que que qualsevol data és bona per ser solidari.
Com ho pots fer???
Si has fet una aportació econòmica a qualsevol de les organitzacions detallades anteriorment, el 50% de la quantitat aportada es descomptarà del preu de la teva compra tenint en compte que el descompte mai pot ser superior al 50% de la compra.
Si fas aportacions mensuals pots gaudir d’aquest descompte cada mes mentre duri aquesta campanya o acumular-les, tenint en compte que la suma mai no superarà el 50% de la compra.
Imagina’t una ceràmica amb un gran valor afegit, per utilitzar-la cada dia, per fer el teu espai més personal, més amable, per regalar a qui estimes...
MÉS INFORMACIÓ A:
MÉS INFORMACIÓ A:
Etiquetes de comentaris:
art,
Baix Penedès,
Ceràmica solidària,
reflexions
dimecres, 29 de març del 2017
Montse Llanas. Estats
Montse Llanas
Estats
Dates: Del divendres 7 d’abril al dissabte 27 de maig
Obert: dijous, divendres i dissabte de 17:30 a 20:30
Plaça de les Garrofes,4
El Vendrell
Camil.la Pérez Salvà
CERÀMICA
De com esdevenen ceràmica la terra,
l’aigua, l’aire i el foc i dels processos que experimenten els elements és del
que tracta l’exposició que la ceramista Montse Llanas ens ofereix.
Cercadora incansable de tècniques, materials, processos observa al llarg dels
anys com la terra es quarteja, es fon, erupciona; la seva inquietud la porta a
travessar línies abans no travessades,
sap que en ocasions el resultat serà sorprenent i satisfactori en altres
serà un primer graó de molts altres. Aquesta curiositat ens permet gaudir d’ ESTATS.
Montse Llanas, artista vilafranquina d’adopció és Llicenciada en Belles
Arts i Tècnica Superior en Ceràmica Artística,
professora al Taller de ceràmica de l’Escola Municipal d’Art Arsenal de
Vilafranca del Penedès.
Ha exposat de forma continuada en els darrers vint anys i rebut diversos
premis i reconeixements cosa que li ha
donat reconegut prestigi.
Etiquetes de comentaris:
art contemporani,
Baix Penedès,
exposicions,
Montse Llanas
diumenge, 19 de febrer del 2017
Quan era petita Camil.la era negre d'ala de mosca i feia olor de naftalina
Incunable de la traducció a l’alemany de Heinrich Steinhöwel de De mulieribus claris de G. Boccaccio (Johannes Zainer, Ulm ca. 1474)
...Quan era petita, Camil·la era negre d’ala de mosca i feia olor de naftalina
Feinejava per casa i així com qui no vol la cosa he sentit que per la ràdio deien un fragment d’un poema de Clementina Arderiu …Clementina em dic, / Clementina em deia / Altre temps jo fui / un xic temorega;/ el nom m’era llarg / igual que una queixa / i em punyia el cor / quan les amiguetes, / per fer-me enutjar, / molts cops me’l retreien:…
M’he reconegut en el que diu el seu poema, jo també n’era de temorega, en un altre temps, temia entrar en llocs nous on coneixeria gent nova i hauria de dir com em deia.
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=526
Etiquetes de comentaris:
història,
mitologia,
Recerca histórica familiar,
reflexions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)