diumenge, 5 de novembre del 2017

Gusanito medidor



https://www.youtube.com/watch?v=D46OWWFtv9c


Abril de 2003, m’acomodava en el meu seient amb aquella emoció de començar un viatge llarg cap un país desconegut. Vol Madrid-Sao Paulo. Em va extranyar trobar ja ben instal.lada al seient del meu costat una dona, jo era des primers passatgers que pujaven a l’avió i ella semblava....

dissabte, 7 d’octubre del 2017

Verd sobre fons blau. Still life


still quiet, tranquil, immòbil, serè, silenciós
life vida
Natura morta, “naturaleza muerta” mai no m’ha agradat aquesta terminologia ,  prefereixo l’anglesa tot i el  risc de ser titllada d’esnob.
Still life: Vida quieta, tranquil.la, immòbil, serena, silenciosa… només connotacions positives tot el contrari de la terminologia catalana i castellana, natura morta, ni pensar-ho! la natura no pot morir és un concepte suïcida.
En Juli m’envia sovint fotografies que fa, res no és gratuit en allò que retrata; malgrat l’austeritat d’elements que posa en escena  suggereix múltiples lectures.
En la darrera que m’envia aparèixen parcialment unes fulles.....

diumenge, 27 d’agost del 2017

Pa amb cogombre i els peus remullats



En algun moment  vaig sentir a la mama dir: -Per justos que anésssim sempre  vam tenir una gallina generosa i una bleda espontània nascuda  fora de temps. No era allò de, Déu proveirà, no, era una dona intel.ligent i tenia  recursos, s’adaptava a allò que la vida li posava al davant amb tota la dignitat que podia. Encara que mai no va acceptar que la malaltia li prengués dos fills.
Potser l’he vestida ara, la memòria...

Si en voleu llegir més:  http://www.camillaperez.com/?p=5432

divendres, 11 d’agost del 2017

In memoriam


mosso mossa 
DIEC
m. [LC] [PR] Criat, especialment de masia.
 [LC] [SP] [PR] [AGR] mosso d’establa [o mosso de quadraPersona encarregada de tenir cura de les quadres i dels cavalls. 

In memoriam

A la casa on vaig néixer hi havia dos mossos, el Pau i el Feliciano.
Sempre els vaig veure com dos membres més de la família, dormien sota el mateix sostre i menjaven a la mateixa hora en la nostra taula de tot el que s’hi servia.

Pau Santó Tort va néixer a Cunit el 20 de juny de 1886 era el tercer fill del matrimoni de Pau Santó Porta d’Albinyana, pagès sense terres i Josepa Tort Mayné de Clariana. Cap a 1887 la família es trasllada a Cabra del Camp, allí hi neixen al menys dos germans 

Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5420

dijous, 6 de juliol del 2017

Corona d'escabioses


Escabiosa


Res no és el que ens sembla. Darrera un fred mur de pedra podem retornar la vida a unes mans gèlides i deixar que les llengües del foc ens llepin per enrojolir-nos  les galtes.
Costava  que un afalag escapés dels seus eixorcs  llavis, tot podia ser millor sempre.
Assegut a terra, sobre les fulles humides, sota...

Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5390

dimarts, 4 de juliol del 2017

Els agapants de Cal Fenosa



Cada començament d’estiu, quan les esferes d’agapant esclaten en el meu jardí em ve a la memòria el dia que el seu blau violat va posseir les meves retines per sempre més.
Era un estiu de primeries dels vuitanta, la Nicole feia uns dies que venia al taller i es barallava amb unes rajoletes que pretenia fer tan semblants com fos possible a unes d’antigues...

Si en voleu llegir més: http://www.camillaperez.com/?p=5372

Els agapants de la imatge no són del jardí de Cal Fenosa, ara no n'hi ha

diumenge, 28 de maig del 2017

Estels blaus. La xicoira (Cichorium intybus)



Diu que per Sant Llorenç hi ha pluja d’estels, pot ser, ho diu gent sàvia, jo mai he aguantat desperta fins l’hora d’aquesta màgica pluja.
La pluja que sí que m’amara cada matí d’estiu és la pluja d’estels blaus  que omple els marges dels camins i els camps de vora casa.
Estels blaus, humils i intensos que volen lluir el seu color tot i ja no ser de nit, fugissers però, només volen lluir allà on han caigut, en un pom a casa s’apaguen.
M’he atrevit a  escampar el seu color sobre el paper, calia  ser ràpida, s’apaga de seguida, així com la rosella, no els agrada fer de models.
Mentre pintava estels buscava una explicació al fenòmen d’aquesta pluja, em sembla que l’he trobada.
Diu que encara molt abans que els ocells tinguessin dents , just el dia que el creador de tot allò que nosaltres no sabem fer havia posat els estels al firmament es va girar una fortíssima ventada;  els estels,  menuts i  inexperts no en sabien de  ventades i  van seguir els seus corrents  caient a la terra.
Sortí el sol i criaturetes de nit com eren van haver d’aprendre a tancar-se i protegir-se.
Al cap d’uns quants dies els sortiren arrels i prou que s’estiraven  provant de tornar cap al cel, però era molt lluny i  van anar trobant que també a la terra hi estaven bé.
Demanar una estrella blava, diu Silvio Rodríguez a la seva cançó és demanar quelcom impossible, “ no me pidas que te baje una estrella azul” diu la cançó, “ solo te pido que mi espacio llenes con tu luz”  i és clar que no, baixar-los, els estels blaus  és impossible, els  tenim tots a la terra,  només cal que els  volguem veure i els deixem que ens omplin amb la seva llum i els seus colors. 




Quan el sol és al seu zenit es comença a tancar

dimecres, 10 de maig del 2017

Ceràmica solidària


Si l’art no ajuda a fer un món millor no és art.

T’agrada la ceràmica i ets solidari? estàs de sort !
Ara pots comprar ceràmica d’autor i pagar  amb el comprovant d’haver fet donació a alguna de les següents organitzacions  solidàries:
Projecte “Fem Pinya” dels Nens del Vendrell
Caritas El Vendrell
Metges sense Fronteres, Proactiva open Arms, Unicef, Amnistia Internacional, Oxfam Intermon, Acnur, Creu Roja, Stop Maremortum, Mans Unides
Quan???
Del 10 de juny de 2017 al 9 de juny del 2018
On???
A la plaça de les Garrofes,4 El Vendrell
Per què aquestes dates?
Perquè l’espai dedicat a la ceràmica de la plaça de les Garrofes 4  entra en el seu 15è any d'activitat, tot i que que qualsevol data és bona per ser solidari.
Com ho pots fer???
Si has fet una aportació econòmica a qualsevol de les organitzacions detallades anteriorment, el 50% de la quantitat aportada es descomptarà del preu de la teva compra tenint en compte que  el descompte mai pot ser superior al 50% de la compra.
Si fas aportacions mensuals pots gaudir d’aquest descompte cada mes mentre duri aquesta campanya o acumular-les, tenint en compte que la suma mai no superarà el 50% de la compra.
Imagina’t una  ceràmica amb un gran valor afegit, per utilitzar-la cada dia, per fer el teu espai més personal, més amable, per regalar a qui estimes...

MÉS INFORMACIÓ A:

dimecres, 29 de març del 2017

Montse Llanas. Estats



Montse Llanas
Estats

Dates: Del divendres 7 d’abril al dissabte 27 de maig
Obert: dijous, divendres i dissabte de 17:30 a 20:30

Plaça de les Garrofes,4
El Vendrell
Camil.la Pérez Salvà
CERÀMICA



De com esdevenen  ceràmica la terra, l’aigua, l’aire i el foc i dels processos que experimenten els elements és del que tracta l’exposició que la ceramista Montse Llanas ens ofereix.
Cercadora incansable de tècniques, materials, processos observa al llarg dels anys com la terra es quarteja, es fon, erupciona; la seva inquietud la porta a travessar línies abans no travessades,  sap que en ocasions el resultat serà sorprenent i satisfactori en altres serà un primer graó de molts altres. Aquesta curiositat ens permet  gaudir d’ ESTATS.
Montse Llanas, artista vilafranquina d’adopció és Llicenciada en Belles Arts i  Tècnica Superior en Ceràmica Artística, professora al Taller de ceràmica de l’Escola Municipal d’Art Arsenal de Vilafranca del Penedès.

Ha exposat de forma continuada en els darrers vint anys i rebut diversos premis i reconeixements  cosa que li ha donat reconegut prestigi.

diumenge, 19 de febrer del 2017

Quan era petita Camil.la era negre d'ala de mosca i feia olor de naftalina


Incunable de la traducció a l’alemany de Heinrich Steinhöwel de De mulieribus claris de G. Boccaccio (Johannes Zainer, Ulm ca. 1474)

...Quan era petita, Camil·la era negre d’ala de mosca i feia olor de naftalina
Feinejava per casa i així com qui no vol la cosa he sentit que per la ràdio deien un fragment d’un poema de Clementina Arderiu  …Clementina em dic, / Clementina em deia / Altre temps jo fui / un xic temorega;/ el nom m’era llarg / igual que una queixa / i em punyia el cor / quan les amiguetes, / per fer-me enutjar, / molts cops me’l retreien:…
M’he reconegut en el que diu el seu poema, jo també n’era de temorega, en un altre temps, temia entrar en llocs nous on coneixeria gent nova i hauria de dir com em deia.

Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=526