Girava per entrar al pàrquing del supermercat i la visió d’una moto m’ha
fet saltar el cor, literalment, me l’ha fet saltar.
He pogut estacionar just al costat i
m’he quedat dempeus palplantada al seu costat.
Mai no m’han cridat l’atenció ni cotxes ni motos, menys les darreres, m’espanten
una mica i en els cotxes només veig un habitacle i quatre rodes, els demano que
em portin d’un lloc a l’altre de manera segura i pràctica i res més, però aquesta moto era diferent i tant que ho ha
sigut de diferent!
Aquesta moto m’ha fet viatjar en el
temps i m’ha dut als anys en els que el papa amb una moto com aquesta, abrigat amb
la seva pellissa color verd caqui de coll i interior folrat de pell de “borreguillo”
ens duia darrera dins el remolc. Sotraguejàvem d’allò més pel camí de la sínia,
petits com érem el poc pes feia que a
cada sotrac ens aixequéssim un pam del remolc que era quadrat i de fusta ... la
passejada la recordo tan o més emocionant que anar a PortAventura.
El propietari m’ha enxampat mirant-la intensament, el coneixia i hem parlat
una estona, l’he felicitat per l’acurada restauració i li he donat les gràcies
pel bon moment que m’ha fet passar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montesa_Br%C3%ADo
