Daniel Patijn, l’holandès com se’l coneixia al poble, es va comprar una casa a Sant Martí Sarroca a principis dels anys seixanta.
Era una home de complexió menuda, en plena cinquantena...
si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6507
Girava per entrar al pàrquing del supermercat i la visió d’una moto m’ha
fet saltar el cor, literalment, me l’ha fet saltar.
He pogut estacionar just al costat i
m’he quedat dempeus palplantada al seu costat.
Mai no m’han cridat l’atenció ni cotxes ni motos, menys les darreres, m’espanten
una mica i en els cotxes només veig un habitacle i quatre rodes, els demano que
em portin d’un lloc a l’altre de manera segura i pràctica i res més, però aquesta moto era diferent i tant que ho ha
sigut de diferent!
Aquesta moto m’ha fet viatjar en el
temps i m’ha dut als anys en els que el papa amb una moto com aquesta, abrigat amb
la seva pellissa color verd caqui de coll i interior folrat de pell de “borreguillo”
ens duia darrera dins el remolc. Sotraguejàvem d’allò més pel camí de la sínia,
petits com érem el poc pes feia que a
cada sotrac ens aixequéssim un pam del remolc que era quadrat i de fusta ... la
passejada la recordo tan o més emocionant que anar a PortAventura.
El propietari m’ha enxampat mirant-la intensament, el coneixia i hem parlat
una estona, l’he felicitat per l’acurada restauració i li he donat les gràcies
pel bon moment que m’ha fet passar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Montesa_Br%C3%ADo
En una vitrina al final de la galeria hi havia objectes diversos, minerals, flors de cotó, canya de sucre, una branqueta de la planta de cafè, ametlles de cacau, alguns insectes conservats en formol, un d’ells una eruga que pel tamany i el color no era pas de les nostres contrades.
La “hermana” Simón, que es deia Montserrat però sempre l’anomenàvem...
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6462
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6432
Si en té d’ història el cabàs de la gitana!
Era a la plaça del mercat, a Tarragona, duia el petit al cotxet, un any acabat de complir, i m’acompanyava també el Ton que en tenia catorze.
Passejavem tranquil·lament i una gitana em va oferir alls, me’n calien i vaig pensar que n´hi podia comprar, els duia en bossetes de plàstic sis cabeces a cada bosseta i totes dins un cabàs de palma penjat del braç...
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6421
