En
una vitrina al final de la galeria hi havia objectes diversos, minerals, flors
de cotó, canya de sucre, una branqueta de la planta de cafè, faves de cacau,
alguns insectes conservats en formol, un d’ells una eruga que pel tamany i el
color no era pas de les nostres contrades.
La
“hermana” Simón, que es deia Montserrat però sempre l’anomenàvem pel cognom, ens
va explicar un dia que al Congo passaven tanta gana els nens que menjaven
erugues com aquella del pot, si en trobaven... no sé si ens ho va dir
exactament així o així ho vaig percebre, va ser la nostra tutora el curs
d’ingrés de batxillerat i el curs següent ja no era al col.legi, se n’havia
anat a fer de missionera al Congo.
Al
menjador, quan alguna cosa no ens agradava i féiem el ronso, sempre la mateixa
cançó, si ho tinguessin els nens de l’Àfrica això...
Quan
arribava octubre era quan ens donaven un sobret buit que deia Domund i
on cada família hi havia de posar el seu donatiu. Eren també els dies en els
quals aquell negret que tan em cridava l’atenció sobre la taula de l’”hermana”
tenia una activitat més frenètica. Era un bust de ferro colat, representava un
nen negre amb la boca oberta, tenia uns molsuts llavis pintats d’un “rouge” que
ja hagués volgut més d’una diva de Hollywood, mostrava unes dents blanquíssimes
i si sempre la tenia oberta, la boca, era perquè amb el braç que movia accionat
amb una palanca situada a l’esquena s’hi posava les monedes i se les empassava.
I
avui, per aquelles coses que tenen les xarxes he llegit la paraula Domund i m’ha fet
recordar el nen negre que menjava monedes sobre la taula de la professora i que
aquestes monedes servien perquè allà a la llunyana Àfrica els nens no haguessin de menjar tantes
erugues...
Pensava que això del Domund era una cosa de quan jo era petita, parlo de molts
anys, però no, 2020. Diu avui un bisbe que el Domund “és una crida a la
responsabilitat de tots els cristians, en l’evangelització, el dia que l’Església fa una invitació especial a
valorar i recolzar la causa missionera”
Sí,
dic diu, en present.
Evangelització???
ho he trobat tan ranci que m’ha costat de creure.
1 2 f. [LC] [RE] Obra dels sacerdots o
pastors que van a predicar l’evangeli en terres en què és poc conegut.
Una missió és
l'establiment d'un grup religiós per propagar la seva fe en territoris
nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansió de la cultura d'origen
dels missioners. El terme prové de l'evangelització portada
a terme per religiosos cristians, tot i que es poden
trobar paral·lelismes en altres religions, perquè el proselitisme figura
entre les tasques de molts tipus de creients.
