dissabte, 28 de gener del 2012

Troballes ceràmiques entre ceps

Tot fent camins entre vinyes m'agrada ensopegar amb la ceràmica, cosa bastant habitual.




El que no ho és tant és ensopegar en terres penedesenques amb  grans gerres manxegues,  en alguna hi ha gravat l'origen, Villarrobledo, Centro de interpretación de la alfareria tinajera Villarrobledo, altres són de Tomelloso ( un cop al portal clicar Cuevas).
Són gerres de dimensions espectaculars amb processos de confecció ben complicats.
En el llibre , Cerámica popular española de J.Llorens Artigas, J. Corredor Matheos i fotografia de F. Català Roca, 1970,  expliquen la visita a Colmenar de Oreja, important centre de producció junt amb Villarrobredo d'aqestes famoses gerres i constaten que queda poca activitat ja que les bodegues actuals ja no les utilitzen.
Per fer una gerra d'aquest tipus, les de mida gran, es necessiten uns 2.000 quilos de fang, i arriben fins a uns 5m. d'alçada.
Es construien per segments, aros, començant lògicament per la base.
En l'actualitat se'n fan de mida petita sobretot per decoració.

Entrada a Cal Insenser, propietat de les Bodegues Vallformosa on trobem les gerres escampades entre vinyes



Al peu d'una sínia abandonada, el càntir que tan fresca conservava l'aigua,de ceràmica decorada amb la tècnica de la sotacoberta.


I en un pal d'electricitat un aïllant de porcellana esmaltat.



La ceràmica sempre present.

divendres, 27 de gener del 2012

A la vora de la mar


Un dia per trencar la rutina, matí,  Benicarló, arribem al port està tranquil fa un dia eslèndid, busquem el mercat, en arribar a un lloc nou ens agrada conèixer el mercat.


Els mercats són una festa per a la vista i per a l'olfacte tomàquets de cor de bou, de formes molt irregulars,  que recorden un cor, d'un color més rosat que vermell.


Carxofes i més carxofes, just aquestes setmanes els restaurants de la zona fan la Cuina de la carxofa.
A la tarda, després de dinar veure com les barques arriben al port i mica en mica van descarregant la pesca...


  Galeres, peludes, pelaies per a mi, molls, verats, escamarlans, cargols, llubines, rapets, pops...





 La sal de l'aigua patina la pintura de les barques i li treu games infinites de blaus, turqueses, verds, rovells...




 La frescor del gel de blau  aparent, inexistent, miratge.



Quan queia el sol,  Penyíscola, les barques reposen, queda algun pescador fent-la petar assegut al bar, la mar està tranquil.la també reposa.



  Sota el castell, des d'un costerut carreró contemplem la suau posta, blau, rosa, blau...silenci...


diumenge, 22 de gener del 2012

Barraques de vinya


La passejada pel terme municipal de St. Jaume dels Domenys concretament per la zona de Can Pau, La Carronya, Cornudella, Lleger i els Arquets m’ha donat la possibilitat de recollir imatges de diferents contruccions destinades a usos agrícoles.



Des d’aquesta amb un sistema de recollida d’aigües pluvials amb cisterna i pica per preparar la calç, el sulfat de coure i altres productes, menjadora pel cavall, foc a terra…



a aquesta en pedra seca



de pedra, arrebossada de morter, en la meva opinió una llàstima.



La porta d’aquesta darrera, una verdadera obra d’artesania sostenible, feta amb planxa d’un bidó  i altres recipients metàl.lics.





d’obra



o aquesta darrera, una vella roulotte pintada de blauet, no és el mateix però si que les funcions són les mateixes.


Les vinyes ara descansen podades agafant forces per brotar amb renovada saba.














divendres, 20 de gener del 2012

L'ART ABJECTE / LA CERÀMICA

Orly Nezer  és una artista israeliana guanyadora entre altres del tercer premi a la V Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell, 2009,  amb l'obra Fence installation.
Màrius Domingo en va ser l'autor del text. més informació
                        

Fence installation

És també una teòrica de l'art.

Darrerement he llegit un article seu sobre l'anomenat Art abjecte,  que no per no volgut, m'ha semblat menys real, la conclusió a la que arriba de la relació ceràmica/art és desalentadora.

Les arrels de l’art abjecte diu, es troben en les obres dels artistes surrealistes de principis del s.XX. Però no va ser fins als seixanta, amb la irrupció de l’art femení, que allò menyspreable comença a tenir un lloc important en la pràctica artística.
Les funcions del cos femení  són particularment menyspreades per l’ordre social patriarcal.
L’abjecte mina la identitat, el sistema, no respecta fronteres, posicions ni normes.
La pràctica de l’art abjecte utilitza generalment materials que són considerats de baixa qualitat, està obsessionat amb òrgans prohibits, en transgredir els patrons, fragmentació, penetració i voyeurisme, intertextualitat, l'utilització de símbols culturals i religiosos, frases traumàtiques, actes rituals,  interpretacions teològiques de caire feminista .
Expressions artístiques que contenen diverses vesants de crítica cultural: política, social, de gènere i religiós.

L’any 1993, al Whitney Museu de Nova York, va acollir una exposició titulada L’art abjecte: Repulsa i desig en l’art americà, que va donar a conèixer l’expressió Art abjecte arreu  del món .

Júlia M. Kristeva en el llibre Poder de l'horror, fa un assaig sobre l'abjecció.
Les secrecions, fluids humans, allò que formava part de mi, que ho tenia dins, en ser excretat es converteix en "l'altre",  en quelcom abjecte, execrable, aquesta dialèctica produeix  tensions internes, conflictes, tema de l'obra de Kristeva.
Definiriem l’abjecte com  l’encreuament  de la fòbia, obsessió i perversió.




En aquesta obra Justin Novak es centra en la complaença de l’aspectador mentre observa la figura de porcelana, perfecta, blanca, lluent, però  la noia amb tota l'elegància i placidesa del món es talla la pell del braç amb unes tisores.

Transvestite Brides of Christ, 2000

En l'obra de Grayson Perry, guanyador l’any 2009 del British Turner Prize of art, trobem la pràctica del menyspreable partint dels estereotips de bellesa de la ceràmica, proporció, elegància de formes, daurats, esmalts lluents, Perry crea gerros amb una estètica clàssica, però en els que si  mirem detalladament, d’aprop, hi descobrim escenes de pedofilia, masturbació i abusos infantils.



EL CONTENIDOR DEL MENYSPREABLE

Un potent punt de partida per a tractar  de l’art Abjecte és el contenidor, i la funció de contenir el menyspreable. En aquest cas la ceràmica s’utilitza com una metàfora del cos que conté l’Abjecte o, dit d’una altra manera, com a un recipient per a contenir les excrecions del propi cos.
És a dir, si jo no ho puc contenir, el contenidor ceràmic si que pot .
La sèrie higiene de Marek Cecula simula, d’una banda, un cos contenidor però, de l’altra banda, abocaments, drenatges i contenció de fluids, saliva, orina, excrements o sang extrets del cos.


 Marek Cecula

L’any 1996, l’artista Kim Dickley, en la seva sèrie “Lacy D Series” va crear una sèrie d'embuts per a ser utilitzats per dones, per a poder orinar dretes.


EL MENYSPREABLE  EN LA TÈCNICA

Un bon exemple és el treball de “Mad Potter” com s'anomenava ell mateix, George Ohr (1857-1918)
En aquella època s’esperava que els ceramistes testimoniessin a través de les seves creacions un excepcional control de la tècnica.
Les seves creacions van ser rebutjades i menyspreades pels seus contemporanis, però avui en dia és considerada la més radical del seu temps.





Buscar el menyspreable en la tècnica, en ella mateixa, convida a una nova i fascinant visió de les obres ceràmiques.
Es manifesta, per exemple, en les creacions destructives de l’artista, que no respecta les normes i les tècniques,  les deforma, les esquerda...


 Birgit Saupe
Birgit Saupe

L’artista Wilma Bosland,  tracta  la temporalitat del cos utilitzant la humiditat i plasticitat de l'argila, quan l'argila encara és orgànica i carnosa. Bosland allarga al màxim possible la plasticitat de l'argila causant això la seva fallida, el seu anorreament.

Wilma Bosland

Esquerdes, regalims involuntaris de vernís, deformació provocada per la "memòria de l'argila", errors mentre es treballa amb motlles, tot podria considerar-se menyspreable en ocasions. Però no avui dia, quan "tot s’hi val", fins i tot amb la ceràmica. Per tant, avui  dia, què pot ser considerat  art abjecte? El menyspreable sorgeix de la cultura i en els nostres dies és una idea subjectiva. La percepció de l'espectador és el que converteix quelcom en menyspreable.
També és cert que un cop que el menyspreable és tractat d'art deixa de ser-ho. Dins de les parets de la galeria deixem d’incomodar-nos quan passem per davant d’una obra sobre la identitat sexual, l'orina, la sang.... Per contra, puc imaginar fins a quin extrem seria preocupantment menyspreable per  una comunitat d'edat avançada, radical o tradicional en un món que està en el seu límit de la tolerància.
O bé, què passa amb la ceràmica en el món de l'art? En aquest context, la ceràmica té un gran potencial en la representació de "l'altre", de l'abjecte. Ja es deia que l'art és un llenguatge, i la ceràmica és un dialecte. Fins ara, si situem la ceràmica  al costat de l'art, la ceràmica és "l'altre", per no dir l'abjecte!.

DÉU N'HI DO !!!

Cos i art feminista 

dimecres, 18 de gener del 2012

Pacientment s'esperen

Totxos refractaris

Poc abans de ser enderrocada  l'any 2006  la fàbrica de Cal Miret,  em van donar l'oportunitat de recuperar totxos refractaris que havien format part dels forns, de fa molts anys em balla pel cap la possibilitat de construir-me un petit forn de llenya.
Aquesta indústria, la més important de les moltes que El Vendrell ha tingut al llarg de la seva  història dedicades a la ceràmica, feia rajoles que exportava a molts països fins i tot va tenir una factoria al Brasil.
Una de les rajoles que més anomenada tenia és la típica rectangular, vermella,  coneguda, encara ara en molts llocs com la rajola del Vendrell.



Són refractaris fets a Torredembarra,  a la fàbrica Refractaris Llovet, tal com està marcat a cada peça EXTRA LLOVET.
 
Industrias Miret, SA (1941-2003)   

 L'enderrocament

diumenge, 15 de gener del 2012

4 artistes italians


Divendres 13 a la Sala d'exposicions Municipal del Portal del Pardo del Vendrell es va innaugurar l'exposició:
4 artistes Italians
L'exposició es podrà visitar fins el 12 de febrer

Ceràmica, llibres, tèxtil, paper, fotografia....
Quatre artistes, professors tots ells d'un centre d'ensenyament d'art a Castellamonte, prop de Turí.

 Sandra Baruzzi.Fotografia

Sandra Baruzzi, presenta en aquesta ocasió fotografies, fotografies impreses sobre paper presentades de forma molt innovadora, sobre teles de colors vius, negre, vermell, el paper en el que ha imprès la fotografia el plega, entra surt, amaga, ensenya, de manera que dona encara més força a la imatge. 
El cos humà el veu com un lloc, una casa, un contenidor ple de tots els aspectes que té la vida de qualsevol.
En la conversa que vam mantenir em comentava, jo visc al 2012 i incorporo al meu llenguatge tot allò que el progrés m'ofereix, noves tecnologies, nous materials...
Treballa també la ceràmica i li agrada molt la poesia, té uns quants llibres publicats.

Dimore dell'anima. Ceràmica.Sandra Baruzzi

Loredana Seregni, ens ensenya una col.lecció de teles, teles fines com les fines batistes amb que embolcallem els nadons, amb paraules de la pròpia artista, sedes i altres teixits suaus, transparents i lleugers que deixen travessar la imatge d'una cara a l'altra com si d'una porta oberta es tractés, portes, portes de diferents països que ella, incansable viatgera ha plasmat en les teles.

Crea un espai especial i màgic convidant-te a entrar, sortir, tafanejar, imaginar....




Roberto Zanello, el paper sigui quin sigui i les teles de qualsevol fibra li serveixen per expressar a Roberto Zanello  el seu interés pel pas del temps i per l'emprempta que aquest deixa en els objectes.
Els laberints,dels quals en podrem veure alguns a l'exposició és també un tema que treballa.

Roberto Zanello. Laberints en paper.
Guglielmo Marthyn, es deixa emportar per l'encant de les joguines de fusta record de la seva infantesa a la Vall d'Aosta i pels temes relacionats amb la vida del circ, els pallassos, la dona canó, l'home que menja foc, equilibristes, acròbates...
Tot un món de records que prenen formes estilitzades que fàcilment ens acosten a la realitat, peces esmaltades en part amb  vius colors i en altres només  amb òxid.

 
    Guglielmo Marthyn.Transumanza. Ceràmica


 Guglielmo Marthyn. La donna canone. Ceràmica 

Guglielmo Marthyn i Sandra Baruzzi treballen en col.laboració en ocasions, com és el cas del projecte Raconti di Terre. Museo della Ceramica. Palazzo dei Conti Botton de Castellamonte.

dilluns, 9 de gener del 2012

Tunísia / Egipte / Ceràmica


Si ja és difícil trobar exposicions de ceràmica contemporània no cal dir que més ho és trobar-ne de ceramistes de països com Tunísia o Egipte.
Feia temps que els convenia ordre i neteja als prestatges on exposició rere exposició vaig guardant catàlegs i invitacions d'exposicions que visito, avui ha estat el dia.
De bon matí m'hi he posat, m'agrada fer-ho amb calma, recordant-les una a una.

M'ha caigut a les mans un petit catàleg de l'any 1975, al maig, al Palau de la Virreina exposaven tres ceramistes tunisians, de la regió de Sfax, dic ceramistes perquè a Barcelona van aprendre ceràmica, però la seva formació d'origen era bàsicament pictòrica. Havien estat becats per ampliar estudis a l'Escola Massana, era l'any en que jo els hi acabava .
Ben Arab Ridha, Jmal Hachmi i Yangui Mohamed.
És una de les exposicions de les que guardo un record més clar.

 


A l'any 2000 l'Institut Català de la Mediterrània  amb la col.laboració de l'Instituto Egipcio de Estudios Islámicos va organitzar l'exposició del ceramista egipci Samir El-Guindi.


Al febrer de 2001 era el Museu de Ceràmica de Barcelona on s'exposava ceràmica de Khaled Ben Slimane, tunisià de la regió de Nabeul, regió de forta tradició ceramista. En el seu moment, també va ampliar estudis a l'Escola Massana i més tard al Japó, influència molt manifesta en la seva obra


A veure si aviat tinc la sort de poder-ne veure alguna altra.

Les imatges no són massa bones, són tretes dels catàlegs.