Signat Camila Calbó a l’esquerra i Febrer de 1885
a la dreta. Tenia vint anys
IN MEMORIAM. La tia Camila
Camila (sense geminar l’ela, Pompeu Fabra neixeria una dècada més tard que
ella) Calvó /Calbó Miró, va néixer el 2
de desembre de 1865 al Vendrell, filla d’Isidre Calvó Casas, teixidor en un
principi i boter més tard i de Marina Miró Ramon. Fou la petita de deu germans,
en néixer, Dolors(1) la seva germana
gran tenia ja vint-i-un anys.
La família vivia al carrer Santa Anna a l’alçada del carrer de la
Barceloneta Baixa i poca cosa sé de la seva infantesa i joventut. Contava la
mama que el seu germà Narcís, cinc anys més gran que ella va anar al Brasil ”a
fer fortuna” , però massa no en va fer,
tornà malalt amb una pedra negra molt apreciada, que per aquelles coses
de la vida heredà la meva mare i se’n va fer un anell. Quan va tornar feu de
boter com el pare i morí tuberculós a l’edat de trenta-tres anys, solter a la
casa del carrer Barceloneta Baixa.
La iaia Cisqueta, la meva padrina, l’estimava molt la tia Camila, li havia fet de mare en quedar òrfena en el part del fill varó tan anhelat després de cinc dones, la iaia llavors tenia
cinc anys. Explico tot això perquè la iaia em va posar Camil.la en record seu i
el nom crec que té molt d’ascendent sobre qui el porta, sobretot quan és ple
d’amor i gratitud.
Com és evident no vaig conèixer
aquesta dona, però estic vinculada a ella des que era ben petita i vaig saber
perquè em deia com em deia. No m’agradava gens llavors, era un nom antic, no
coneixia ningú que se’n digués i tothom me’l feia repetir fent cara d’estranyesa;
me n’avergonyia... però un dia, com si algú hagués accionat l’interruptor, me’n vaig començar a
sentir orgullosa i el vincle es feu més fort.
Quan vaig ser adulta i vaig tenir casa meva la mama em va regalar dos
mocadors de butxaca preciosos, un de fina batista tot brodat i l’altre de seda
amb una delicada punta de coixí tot tombant de fil de seda també, un en un cantó i
en l’altre al centre brodat, hi diu
Camila, eren seus ella els havia brodat.
Devia tenir una vida força còmoda sent dona en l’època que va viure, escrivia i llegia bé, brodava finament i pintava. Sabia que pintava, havia vist a casa d’uns familiars uns quadres d’ella, però jo no en tenia cap, ara un d’aquest penja d’una paret de casa, el fort vincle del nom ho és encara més amb la vida que s’escola entre la seda dels boixets del mocador i els colors que pinzellada a pinzellada van fer créixer la caputxina, la tulipa, el lilà, la mareselva i la rosa del quadre.
Camila Calvó Miró (al mig) 1926
Segons m’explicaven, no era una dona massa afavorida, alta i morena amb un
nas molt, però molt prominent, l‘única
fotografia que tinc d’ella és del casament de l’àvia al 1926, tenia setanta-un
anys.
Es va casar gran per l’època, trenta-tres anys, ho feu amb un home cinc anys
més jove que ella, Josep Garriga Bertran(2),
no van tenir fills van viure fins la seva mort al carrer Duc de la Victòria 16
(ara carrer Andreu Nin) amb ells hi vivien la iaia, Francesca Calaf Balcells i
el seu germà Josep, en el part del qual morí la mare Maria Balcells Calvó, a la
casa hi vivien també “les ties”, nebodes
de la Camila, solteres totes tres Marina, Mercè i Francisca.
I ben pensat...
potser sí que la passió per pintar flors i l'aquarel.la em venen d'ella.
(1) Dolors Calvó Miró es casa amb Andreu Balcells Parladé,
van ser uns dels meus rebesavis, vivien al carrer de Sant Sebastià 1 (ara
Muralla) tocant a la plaça Nova, ell era descendent d'una família de boters de
la Selva del Camp i era músic com el seu pare, va establir-se al Vendrell ja
que no era l'hereu, amb el temps la seva activitat coincidint amb la fil.loxera
derivà cap a la fusteria.
Tingueren quatre filles Francisca, Magdalena, Maria,
Marina i un fill, Salvador que fou sabater i seguí vivint a la casa paterna,
com a bon sabater era també músic, tocava el contrabaix a La Vendrellense
(2) Josep Garriga Bertran era fill de la Bisbal del Penedès
i tenia terres, l'única imatge que tinc d'ell és del casament de la iaia a qui
ell junt amb la tia Camila van cuidar com una filla.
L'enllaç següent està relacionat amb aquest.
https://camillaperezsalva.blogspot.com/2020/02/maria-balcells-in-memoriam.html
