dimecres, 28 de desembre del 2022

No sempre mengen herba les cabres


Anava poc a l’escola, la mare havia patit una llarga malaltia abans de morir i ella feia les feines de la casa. No tenia més de nou o deu anys, el germà, un parell d’anys més gran que ella sí que hi anava, vivien amb l’avi i el pare i ella cuinava, comprava, rentava la roba…

L’avi tenia cabres, no un gran ramat,  sis o set només, i ella que era una nena i es delia per les coses de les nenes...

Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6668

dissabte, 27 d’agost del 2022

El roser del pati



Jo tenia una granja a l’Àfrica, al peu dels turons de Ngong... així comença la cèlebre novel.la de Isak Dinessen (Karen Blixen) Memòries  d’Àfica.

Jo no tenia una granja a l’Àfrica, el que sí que tenia és un roser esplendorós a la tanca del pati, aquest  compartia espai amb un taronger que obria la temporada de perfums a principis de març i despertava de la letàrgia hivernal al roser....


Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6645

 

dimarts, 26 de juliol del 2022

Coses de les xancletes




A casa no estaven gaire per històries, a l’hivern botes i a l’estiu sandàlies, amb mitjons primer i en plena canícula sense. Jo em “pirrava” per unes xancles, em semblaven la cosa més exòtica!  el “més millor” del món, i com que no me les compraven me les fabricava jo, un cartó retallat a la sola i un retall de roba vella que me’l lligava al peu, aquell plaf, plaf que sonava en picar el cartó al taló em semblava el més glamorós que es podia sentir.

Una tarda xafogosa de no recordo si juliol o agost l’avi regava a “l’altra banda”, l’altra banda era la partida separada de casa pel torrent de les Anguiles, un pontarró que anomenàvem l’arc unia aquesta partida amb l’hort de casa; el pontarró era estret, just per deixar passar el rec que duia l’aigua de regar a l’altra banda i deixar-te passar caminant cautelosament amb un peu a cada banda de rec....

Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6638

divendres, 15 de juliol del 2022

Pintors d'ofici

Anton Barnadas Bas 1915 aprox

Anton Barnadas Bas va néixer al Vendrell el 18 de febrer de 1899. Era fill d’Anton Barnadas Martorell i de Marina Bas Barot. Diu al registre de baptismes que va ser batejat solemnement el 28 de febrer  tot i que ja havia estat batejat  d’urgència per la llevadora  en el moment de néixer....

Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6595

dissabte, 25 de juny del 2022

Del nèfle al basilisc




Ha sigut un any generós de nespres, tant ho ha sigut que molts s’han quedat per alimentar garces, estornells i altres aus que, ara pico aquí, ara pico allà, deixen mig fruit esventrat penjat de les branques, fruit que s’asseca com una pansa. Mentre els anava tallant i deixant l’arbre una mica més airejat, m’ha vingut al cap la paraula francesa “nèfle”  i tot seguit he recordat la Madame, la professora de francès de cinquè i sisè de batxillerat.

No sé com es deia, la coneixíem per “Madame” així, a seques, era una dona...

Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6578

dimarts, 15 de març del 2022

En repòs. Cal Xerta



L'antic molí paperer de Cal Xerta, a Sant Pere de Riudebitlles, data de principis del segle XVIII i darrerement s'ha convertit en un centre amb finalitats artístiques i culturals. Un espai que em va semblar perfecte per exposar obra de la col·lecció: En repòs




He volgut posar imatges de l'espai buit i amb el mobiliari original perquè tal com diu l'Anna Tomàs ... és un escenari viu que amplia encara més la profunditat de l'obra. I això mateix crec, en veure'l vaig pensar : me l'han fet a mida...

La col·lecció En repòs mostra obres des del 2015 fins el 2021. Pretenen suggerir ambients de treball, d’ara, d’altres temps i de sempre.



Si voleu seguir llegint i veient més obra, cliqueu l'enllaç:




 




 

dissabte, 19 de febrer del 2022

A propòsit d'unes flors



Del 2 al 26 de març

Sala Portal del Pardo

Carrer Major, 10 El Vendrell

Feia temps que pintava la vegetació propera i d´aquesta activitat en va néixer el llibre El camí dels molins, obra a quatre mans amb Roser Guasch Bea, el publica Arola Editors l´agost de 2019.

Sentia la necessitat de fer alguna cosa per deixar anar una mica més la imaginació i que em permetés llicències que una rosella o un lletsó no necessiten.
M'agrada molt Mercè Rodoreda i en el seu llibre Viatges i flors  en descriu trenta-vit que no fa créixer al jardí de casa sinó que li creixen a l'imaginari... aquestes són les flors que em van servir de model. Les acurades descripcions de l'autora em guiaven sobre el paper, però no em posaven pas límits, ans el contrari, m'animaven a saltar marges i una rere l'altra van anar florint. Era un entreteniment, ho feia només per a mi, així com rego els rosers o les petúnies...



Un dia en una reunió d'amics artistes els les vaig ensenyar i de seguida la Nati, Nati Soler Alcaide poeta i escriptora, va notar que li venien moltes ganes de fer la seva interpretació inspirant-se en Mercè Rodoreda i en les meves aquarel·les, no passà massa temps que fou Carlota Baldrís, compositora, la que tingué ganes de fer una música per a cada una d'elles. Ens anàvem trobant i afegint idees, volíem que fos un projecte interdisciplinar, polièdric com diu el nostre amic i mestre Joan Descals, ja hi teníem la literatura, les arts plàstiques, la música... en aquest moment és en el que Pep Vinyes director del grup de teatre Inestable del Vendrell i component del grup d'amics s'incorpora al projecte i un dia ens deixa anar: Què són tantes flors sense un perfum! i és en aquest moment  quan Esperança Cases, Mestra artesana perfumista s'hi incorpora i crea un perfum per a cada flor.



Paral·lelament Òscar  Esquerda, editor d'Ònix, en publica el llibre amb el títol del projecte: A propòsit d'unes flors amb les aquarel·les i  els textos de la Nati i sortosament les noves tecnologies en permeten coses inimaginables no fa pas tant i a partir d'un quadradet que avui ens és ben familiar, codi QR, podrem visualitzar un vídeo amb la música de Carlota Baldrís i les meves aquarel·les. Un segon quadradet màgic d'aquests ens durà a visualitzar un altre vídeo documental presentant els autors.

I encara n'hi ha més una capseta que conté les trenta-vuit flors perfumades i l'accés a la música, una sèrie limitada a cinquanta exemplars.



Mentre duri l'exposició hi ha programades les activitats següents:

2 de març a les 18:30h. presentació de l’exposició a càrrec del Grup de Teatre Inestable del Vendrell  i de la violinista Anna Urpí Baldrís.

5 de març a les 10:00: L'olor de l'art a càrrec d'Esperança Cases

9 de març a les 18:30h presentació del llibre A propòsit d’unes flors. Hi intervindrà Joan Descals i podrem veure el documental d´Andrea Rigalós Cases sobre el projecte i el vídeo amb la música i les aquarel·les A propòsit d’unes flors.

12 de març a les 11:00 Audició comentada de la música de les flors, a càrrec de Carlota Baldrís

16 de març a les 18:30h. visita guiada, a càrrec de Camil·la Pérez Salvà i Nati Soler Alcaide.

19 de març ales 10:00 matinal

23 de març a les18:30h. taller de pintura i escriptura a càrrec de Nati Soler Alcaide i Camil·la Pérez Salvà

26 de març a les 18:30h Taller de teatre impartit per Pep Vinyes


I com que el projecte ha estat molt complex

Agraïm:

Als membres del Grup de Teatre Inestable del Vendrell la  representació teatral.

A la violinista Anna Urpí Baldrís la interpretació de la música.

A Ton Barnadas i a Linus Urpí  les fotografies.

A Andrea Rigalós Cases el documental sobre el projecte.

A Linus Urpí el muntatge audiovisual amb la música i les aquarel·les.

A Oriol Padrós la mescla d'àudio.

A Joan Descals la presentació del llibre a la Sala del Portal del Pardo

Blog d' A PROPÒSIT D'UNES FLORS on podreu trobar tota la informació del projecte:

https://www.apropositdunesflors.blogspot.com