En aquells temps quan trencar la capa de glaç dels
pèlags era un dels jocs més divertits de l’hivern, un cop per setmana venia
algú de fora a ajudar la mama a fer la bugada. Érem molts de colla a casa,
l’avi i la iaia, dos oncles solters, el Pau i el Feliciano, dos mossos que eren
com de la família, el papa i la mama i els petits, de quan en començo a tenir
memòria érem tres, després en van venir dos més.
En blau és un bloc en el que explico les coses que van succeint en el meu entorn més immediat relacionades amb la natura, la ceràmica i l'art en general. Són petites narracions que surgeixen de les històries de les ceràmiques regalades, comprades, trobades o fetes per mi mateixa i la relació que estableixen amb l'espai que ocupen, al jardí, a la cuina,a la taula, a la finestra...
divendres, 13 de gener de 2023
La Maria sense mans
La rentadora era una màquina cilíndrica amb una hèlice
al fons que feia girar la roba i l’aigua amb el sabó, recordo alguna vegada que
la mama es barallava amb l’hèlice perquè li havia enganxat alguna peça de roba
i s’havia aturat, llavors parava la màquina i desfeia l’embolic...
Per seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6685
Etiquetes de comentaris:
Penedès,
Recerca histórica familiar,
reflexions
diumenge, 8 de gener de 2023
La memòria està feta d'oblits i records
No fa gaire dies en Juli, un bon amic, m’enviava el següent fragment d’un article de’n Joan Minguet.
Tantes coses que ara preguntaria a la mama
Vivim en un món on la memòria de tots, més que fragmentada, ens és furtada
[Fragment]:
/.../
Tota memòria és, en essència, fragmentada. Qui sap si no és que, inversemblantment,...
Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6677
Etiquetes de comentaris:
Recerca histórica familiar,
reflexions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)