divendres, 3 de juny del 2011

L'austeritat

Darrerement aquesta paraula és una de les més dites, sembla que s'hagi inventat fa quatre dies, però si no hagués estat tan oblidada ara potser no forem on sóm.
En una entrevista  a Lluís Duch, en la que parlava de la pèrdua de confiança en les estructures acollidores de l'individu, les encarregades de l'educació, comunicació-transmissió : família, societat i religió, deia que aquesta confiança l'han guanyada els mitjans de comunicació, per altra banda una confiança molt efímera.( allò que diu la TV va a missa, ho deia el diari...)
L'excés d'informació ens porta a la incomunicació, afegia.
Donava unes directrius per  navegar per aquest mar embravit sense naufragar a la primera onada, davant d'aquest encegament per la prosperitat, de recerca constant de l'èxit... proposava l'honestedat, el fer el que hem de fer, sense encegaments. 

Cal que les forces socials, les estructures acollidores facin un treball pedagògic per tal   d'aprendre a autocontrolar-nos, per arribar a una limitació autònoma, perquè, deia, o ens autolimitem o  la limitació ens vindrà forçada, feia referència a la sobreexplotació del planeta en el sentit més ampli.

Cal  crear lligams de confiança, de solidaritat.
Ell, monjo de Montserrat,  parla de la Regla de St. Benet, fent referència a la necessitat d'aprendre a viure amb poc.

Baldiri Rexach en el llibre Instruccions per la Ensenyasa de minyons, 1748, en  l'apartat de filosofia quan parla d' Epicur transmet uns consells que no s'allunyen massa dels de Ll. Duch. 



Noy  ha res mes dols, que viurer sabiament, y segons las reglas de la honestidat, y no tenir res quel remordesca, ni quel reprenga, no fer mal a ningú...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada