dijous, 30 de juny del 2011

Cançons de la roda del temps,VIII. Cançó de la mort callada



gres engalbat. 1260º. 35x15x2cm.
Camil.la Pérez Salvà
                              
Cançó de la mort callada

Pregunten: Et lamentes
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort.

Rellotge: rosa, sorra
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
la claror de ponent.

Mur de la nit: a penes
la remor d'unes ales
enllà de l'aire, somni
ja presoner. Camino
seguit de prop per passos
en la neu.

I sento com la muda
mort dels homes s'emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.

S. Espriu

... camino seguit de prop per passos en la neu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada