No sempre mengen herba les cabres
Anava poc a l’escola, la mare havia patit una llarga
malaltia abans de morir i ella feia les feines de la casa. No tenia més de nou
o deu anys, el germà, un parell d’anys més gran que ella sí que hi anava,
vivien amb l’avi i el pare. Ella els cuinava, comprava, rentava la roba…
L’avi tenia cabres, no un gran ramat, sis o set només, i ella que era una nena i es
delia per les coses de nena que no podia disfrutar, així que veia que
s’acostava l’hora en la que la senyoreta Montserrat ens deixava anar a jugar al
pati aprofitava per treure les cabres a pasturar i així, encara que de lluny,
participava dels nostres jocs. Més d’una vegada ens despenjàvem pel terraplé,
si la senyoreta no ens veía, i anàvem a pasar l’estona amb ella i les cabres.
El nostre pati era l’esplanada de davant l’escola, era
pati i carrer, de tant en tant hi passava un carro i molt excepcionalment un
tractor, alguna dona que venia amb una faldada d’herba pels conills o un
cistell amb ves a saber què. L’esplanada ombrejada per quatre plataners amb una
font que sempre rajava acabava bruscament per un tallat d’un desnivell de més
de dos metres que donava a una llenca de terreny just al costat del Torrent,
havia estat plena d’horts algun dia, hi havia una bassa sempre buida i en un
dels laterals s’hi endevinaven les batedores del safareig. Aquesta llenca llavors
era plantada de pollancres joves.
Devia ser un dia especial, la imatge mai no se
m’oblidarà, ella asseguda a la batedora del safareig, les cabres pasturant sota
els pollancres, totes menys una, una que semblava voler-se-li menjar el vestit,
i no, no ho semblava, se li menjava … la nena va saltar de la batedora i amb un
bastó intentava fer fora la cabra, estaba molt esverada …deixa’m, deixa’m
estar, deia. M’has estripat el vestit! D’una bastonada la cabra va fugir i la
nena es va asseure de nou a la batedora del safareig plorant desconsoladament.
La cabra se li havia menjat tota la vora del vestit de la seva primera comunió.
28 de desembre 2022

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada