El roser del pati

Jo tenia una granja a l’Àfrica, al peu dels turons de Ngong... així comença la cèlebre novel.la de Karen Dinessen ( Blixen) Memòries  d’Àfica.

Jo no tenia una granja a l’Àfrica, el que sí que tenia és un roser esplendorós a la tanca del pati, aquest  compartia espai amb un taronger que obria la temporada de perfums a principis de març i despertava de la letàrgia hivernal al roser.

Des que ens vam mudar a la casa ni un sol sant Jordi ens havia deixat sense rosa i la generosa florida s’estirava tant que a la tardor seguia oferint-nos roses, més menudes, però igual de perfumades, fins i tot un nadal vam tenir-ne, costava podar-lo veient les ganes que tenia de florir...

Feia unes ponzelles precioses que quan s’obrien oferien un bededéu de pètals perfumats que no te’n podies estar de guardar-los fins que s’assecaven, un bon cistell de pètals havia omplert més d’una vegada...

Però tot té un final, no sé quantes primaveres ha perfumat, a mi me n’ha regalat trenta una, de ben segur  ja havia estat generós amb els anteriors propietaris de la casa, era el seu tarannà. No podia suportar veure’l sec, era massa dolorós...

Ara una sòbria pedra i la primera pàgina del llibre El camí dels molins on Roser Guasch Bea va voler esmentar-lo, guarden el seu record, havia sigut testimoni de la conversa que vam mantenir  ella i jo el 14 d’abril de 2017, conversa que fou l'origen del projecte  que més tard es convertiria en llibre i on hi trobarem també aquarel·les d’algunes de les seves ponzelles.

Gràcies

                   

 27 d’agost 2022