No fa gaire dies, en Juli, un bon amic,
m’enviava el següent fragment d’un article de’n Joan Minguet.
Tantes coses que ara preguntaria a la mama
Vivim en un món on la memòria de tots, més que
fragmentada, ens és furtada
[Fragment]:
/.../
Tota memòria és, en essència, fragmentada.
Qui sap si no és que, inversemblantment, la memòria no és feta més d’oblits que
de records. Però si no ens hi aferrem, als records, per tènues que siguin,
esdevindrem una societat despersonalitzada; deixarem de ser una comunitat
singular, tan heterodoxa i mixturada com vulgueu, però singular al capdavall,
per diluir-nos en un Alzheimer col·lectiu.
/.../
VilaWeb 28 / 12 /2022
En Juli sap de la meva afició a escriure
records que un dia es fan presents a la meva memòria, records i oblits, oblits
que evidentment no apareixen, per això són oblits, però conformen la nostra memòria
si no fossin oblidats la nostra memòria seria una altra ben diferent.
Quan la iaia Cisqueta va morir jo acabava de complir vuit anys, ella en tenia seixanta quatre.
La recordo poc, m’ensenyava a sobrefilar bolquers
de fil pel nou germà que esperàvem, amb fil vermell, així veia més les
puntades... m’explicava contes, sobretot contes i molts de sang i fetge, contes
que ara seria impensable que algú els expliqués a un nen. Ni l’ogre del Polzet
menja nens ni el llop de la Caputxeta menja àvies ni caputxetes...
Maria, Marieta ja soc a la primera escaleta...
Maria, Marieta ja soc a la segona escaleta...
Maria, Marieta Ja soc dalt!..
De l’esglai feia un bon bot de la cadira, però
a la nit dormia com si res...
Tris - tras, tris - tras, la tia Maria passava farina, tris - tras... rondalles que anys més tard he trobat recollides al Costumari de Joan Amades.
També guardo a la memòria records i oblits
d’un poema i per més que ho he preguntat i buscat mai ningú no me n’ha sabut
dir res, potser era de creació pròpia, la iaia era una dona molt eixerida.
Els records del poema fan així:
Quan Jesús era petit i amb els seus pares
estava diu que n’era tan bonic, tan hermós i eixerit que a tothom enamorava.
A més era tan discret, fill de la Verge Maria
i el fuster de Natzaret...
Tant i tant se’n va parlar de tal merescuda fama
que el dimoni ho va olorar i decidit es proposà destruir-li aquella fama.
????? oblits
Jesús, agafant una fullola d’encenall amb sa
mà dreta va bufar i va dir: -Vola! I va sortir l’oreneta que en veure la llum
del dia va volar tota sola.
Del dimoni també un ocellot sortí, era la rata
pinyada que en veure la llum del dia va caure a terra espantada.
????? oblits
Encara guardo l’esperança de trobar algú que
el conservi a la memòria i els seus oblits siguin els meus records i els seus
records els meus oblits.
Em resisteixo a la idea de diluir-me en aquest
Alzheimer col·lectiu del que parla J. Minguet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada