Coses de les xancletes

Les xancles

A casa no estaven gaire per històries, a l’hivern botes i a l’estiu sandàlies, amb mitjons primer i en plena canícula sense. Jo em “pirrava” per unes xancles, em semblaven la cosa més exòtica!  el “més millor” del món, i com que no me les compraven me les fabricava jo, un cartó retallat a la sola i un retall de roba vella que me’l lligava al peu, aquell plaf, plaf que sonava en picar el cartó al taló em semblava el més glamorós que es podia sentir.

Una tarda xafogosa de no recordo si juliol o agost l’avi regava a “l’altra banda”, l’altra banda era la partida separada de casa pel torrent de les Anguiles, un pontarró que anomenàvem l’arc unia aquesta partida amb l’hort de casa; el pontarró era estret, just per deixar passar el rec que duia l’aigua de regar a l’altra banda i deixar-te passar caminant cautelosament amb un peu a cada banda de rec.

Anar a l’altra banda quan l’avi regava era una aventura, l’aigua era fresca i m’encantava veient com l’aigua corria pel rec i omplia el quadrant, quan era ple, el tancava i feia córrer l’aigua cap el següent, jo l’ajudava i em posava al final per dir-li que l’aigua ja arribava i que podia canviar de quadrant, com m’agradava! i aquella olor de terra mullada, i els cargols que revivien i els borinots i les marietes... però aquell dia en qüestió jo havia pres una decisió errònia, el meu disseny de xancletes de cartró no era el més idoni per passar per l’arc a l’altra banda; amb un peu a cada costat del rec dificultosament anava avançant, no m’havia adonat que la “Xispa”, un podenc eivissenc que l’avi tenia, m’havia seguit i que a mig arc em va voler avançar fent-me perdre l’equilibri i caure daltabaix de l’arc, no era més d’ un metre i mig d’alçada, però vaig caure de cap i em vaig fer un petit tall al front, l’avi em va sentir com plorava i això ho recordo bé em va  dur a coll fins a casa. Josefina, Josefina! ves a avisar el metge, corre, ves a avisar el metge...  sé que em van posar un punt, així a la brava i vacuna antitetànica; quina por em feien les agulles!