La vorada de baladres ara està en plena floració i perfuma el camí de sortida, només travessar la porta el camí s'obre ple de vegetació, els fenassos, els lletsons, el plantatge... els pixallits han perdut la floració i ara són "angelets" que en bufar-los, si aconsegueixes despullar-los totalment, et concedeixen els desitjos...
La flor del miraguano, planta que a casa és com el dimoni, neix arreu , aquí s'ha disfressat d'angelet amb plomes i tot.
Els cargolins a la tija del fonoll desfilen lentament sota el sol de tarda.
Les glans de l'alzina ja són ben grosses , l'aritjol no té fruit i s'embolica pels lladoners.
Les móres ja trenquen color i aquesta herba de la que no sé el nom m'ensenya orgullosa els seus fruits.
Arribo a casa i el garrofer m'espera amb els garrofins al costat de les garrofes madures i la iuca que s'obre.
M'havia fet un tip de bufar angelets. Quin bé de Déu d'imatges precioses! I que bé que coneixes les plantes, Camil·la!
ResponEliminaJo també havia bufat molts angelets! És bella la imatge de tanta innocència sense perdre ni una gota d'intel.ligència, com vulgarment s'acostuma a creure.
ResponEliminaM'agraden els teus escrits de diumenge, tan florits i verds. Una abraçada des de la Vall d'Aro!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mariàngela, Teresa i Cristina.
ResponElimina