El 2010 es va commemorar el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, al Vendrell durant tot l'any es van celebrar un seguit d'actes , un d'ells va ser l'exposició que sobre les dotze Cançons de la roda del temps que pertanyen al llibre, El caminant i el mur va presentar el grup Polièdric a la Sala del Portal del Pardo.
Els membres del grup que exposaven:
Joan Descals, Camil.la Pérez, Josep Ma Poblet, Josep Sadurní, Nati Soler i Linus Urpí.
Aquesta exposició farà una itinerància fins el 2013 any del centenari del seu naixement.
Cadascun de nosaltres va expressar amb la tècnica que habitualment utilitza allò que les cançons li havien transmès, en el meu cas va ser amb ceràmica. L'exposició és el fruit de més de dos anys treballant les cançons individualment i posant-ho en comú periòdicament, la idea del grup és que l'art és un polièdre de cares infinites...
 |
| Ceràmica, gres i porcellana amb esmalt. Camil.la Pérez salvà |
Cançó d'albada. Recordant Goethe.
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
 |
| Cançó d'albada. 25x12x5cm gres, porcellana i esmalt. |
La col.lecció, la formen lògicament dotze peces de petit format en la majoria dels casos petits paisatges en els que vull plasmar un moment del poema, un ambient, un sentiment... no pretenc copiar el poema , només allò que més fortament m'ha dit i ho he sentit amb el significat més ampli de la paraula SENTIR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada