La història que no s'escriu no existeix. Paul Valéry



Gisela Alcón i Vidal va guanyar al 2009 la beca Jaume Ramon i Vidales  que l'Ajuntament del Vendrell atorga per a investigar en temes d'interés històric de la vila.

Aquest any ha presentat el resultat de la seva recerca a l'entorn de la figura de Maria Julivert i Aulés i el moviment feminista i esperantista al Vendrell

( 1a i 2a dècada del S.XX.)

Maria Julivert va treballar per la igualtat de sexes i el foment de la participació de la dona en el món cultural i associatiu d'una manera molt activa, tot i això, va morir en l'anonimat.

Francisca Calaf i Balcells.
El Vendrell 1898 - St. Martí Sarroca 1962.

Francisca Calaf i Balcells, la Cisqueta, la meva àvia materna (en l'entrada del 18 de juny en parlo) va ser una de les amigues i col.laboradores de Maria Julivert, per a mi això ha estat una sorpresa, gràcies al treball de la Gisela ho he descobert.

Sabia que havia format part d'un grup esperantista de jove, però en casar-se al 1926 va anar a viure a St. Martí Sarroca i va deixar el cercle d'amistats que tenia i es va dedicar a la família.

Els anys que vingueren després tampoc foren favorables. El 1939, quan les tropes franquistes van ocupar Barcelona, la Federació Esperantista Catalana va passar a la clandestinitat.

Durant la Guerra civil espanyola es va incrementar la politització del moviment esperantista, clarament vinculat a la resistència antifranquista.

Al llarg del primer terç del S.XX es va expandir per tota Europa, utilitzat i difós pel moviment obrer com a vehicle potencial per a la comprensió internacional l'esperanto va despertar les suspicàcies d'alguns governs totalitaris, a més s'hi va afegir el fet que Zamenhof, el seu creador, era jueu.

L'àvia va morir jove i poca cosa m'havia explicat,  ara, gràcies a aquesta recerca he sabut que hi va tenir un paper actiu i que va formar part de la Junta de Frateco, pronunciat, fratetso.

Maria Julivert Aulés, i cinc esperantistes vendrellenques més, la de sota, a l'esquerra és l'àvia, aparèixen a la revista Hispana Esperantisto, de Madrid al 1919.

                      
                       

Moltes de les idees de Zamenhof  es van avançar a les del fundador de la lingüística moderna, l'estructuralista Ferdinand de Saussure (el germà del qual, René, parlava esperanto).

Zamenhof va morir a Varsòvia el 1917.

                                       

Les tres pàgines que segueixen, cedides per Gisela Alcon, pertanyen al seu treball i fan referència a Francisca Calaf Balcells.