dimecres, 6 de juliol de 2011

Les fruites de casa





No sé ben bé perquè, si és perquè els préssecs primerencs els collíem del vell magraner que s'alçava dins el baluart o perquè només caure els vermells pètals  en feiem, tot clavant-hi un tronquet, pipes per fer veure que fumavem,  no sé perquè... la magrana em captiva.

(Els préssecs no els feia el magraner, és clar, d'amagat els posava el pare i ens sorprenia amb els primers préssecs del mercat, el joc es va repetir cada any fins que vam ser massa grans.)



 Té un no sé què de magestuosa, lluent, fecunda, pletòrica, coronada...

N'és tan de pletòrica que sovint s'esberla i mostra el seu tresor...robís, centenars de robís dolços i sucosos.


"Magrana" de Chemi Gonzáles, Trevijano de Cameros, La Rioja. La vaig comprar a la Fira de Ceràmica del Vendrell del 2009.Terra sigillata.


Dalt l'era hi havia un rengle de figueres, de coll de dama, de negres, de verdes... eren figueres molt grosses, d'anys,  ens hi emparravem quan no ens veien: - És perillós,  les branques es trenquen facilment. Ens deien.
Agafavem canyes i les obríem d'una punta, dins hi posavem una pedra i quedava oberta, així podíem collir les figues més altes.
Les figueres ja no hi són, van obrir un carrer, hi feien nosa...




Al costat del torrent hi havia pereres, pruneres, codonyers i una pomera que sempre tenia les pomes corcades.

             

Davant  la sínia, quatre pereres, dues de St. Joan una d'aigua i una altra que si no recordo malament li deiem de St Jaume...
Els avellaners dels Closos era el racó d'enjoiar-nos, precioses inflorescències orelles avall.



Aquests i molts d'altres records d'infantesa relacionats amb els arbres fruiters de casa, van ser el tema d'una exposició: "Les fruites de casa", al 2009.

Les imatges pertanyen a algunes de les peces que en formaven part, (algunes en procés i acabades, com les magranes i les figues). Eren plats i plàteres bàsicament, formes simples que es deixaven omplir de records, de colors, sabors, jocs i aromes...

3 comentaris:

  1. Quina sensació de meravella, les fruites!
    Els antics també la tenien i, com tu, la posaven en les seves vaixelles.

    ResponElimina
  2. Passat i present, la teva història a través dels objectes quotidians, les fruites, les ceràmiques, les fruites a les ceràmiques, les ceràmiques plenes de fruites. Jo també estic enamorada de les magranes i dels magraners.

    ResponElimina
  3. Gràcies Teresa i Mariàngela pels vostres comentaris.
    Camil.la

    ResponElimina