EL CAQUIER, Els arbres X
Me’n vaig enamorar perdudament fa més de cinquanta anys,
era al terrat de la meva cosina a Molins, les branques queien de la casa del
veí sobre el mur divisori de tants fruits com sostenien, nues de fulles les
branques i encesos els fruits de tanta tardor.
Quin és aquest arbre Mercè? Un caquier em va respondre.
El temps i la distància, com en la cançó, va anar apagant
l'enamorament o això pensava, però el cor em saltava si veia un arbre que s'hi
assemblés encara que només fos una mica i es revifava el caliu.
El trobo un arbre preciós i sincer, sí, ja sé que
tots els arbres en són de sincers, però el caquier mostra tan descaradament el
que té en cadascuna de les estacions... no es queda res al pap, ho dona tot.
El febrer del noranta-cinc, un divendres, passejava pel
mercat de Montblanc amb el Pau al cotxet, feia fred, a Montblanc al febrer fa
molt de fred, m’agraden els mercats i de sobte, en una parada de planter
vaig veure un d’aquells troncs pelats plantat en una bossa mal lligada
d’arpillera amb un cartronet que duia lligat hi deia: Diospyros kaki,
caquier, no feia més de tres pams, el vaig passejar al costat del meu
fill en el cotxet tot el dia amb un sol pensament barrinant-me el cap, així que
arribi a casa el plantaré.
Feiem el taller nou i era tal la il.lusió de tenir-lo que
va condicionar l’obertura d’una finestra, volia veure a través d'ell la nuesa
de l’hivern, la verdor molla i lluent de la primavera, l’exuberància de l’estiu
i la plenitud de la seva tardor.
És sabut que els paletes no són pas teixidors de seda i
en una maniobra maldestre els va caure un tauló sobre l’arbret, pobret! va
quedar ben esmotxat, després d’esbroncar-los li vaig tallar el trosset que li
penjava i el vaig protegir millor.
Va arribar la primavera i els borronets que li havien
quedat s’anaven inflant, verdejant, esclatant... tenia tantes ganes de viure!
I viu encara i fa vint-i-cinc anys que és testimoni fidel
de qui entra i surt de casa els dona la benvinguda i els acomiada com cal, a
l’hivern permet la càlida carícia del sol, a l’estiu els ofereix la frescor de
l’ombra, encomana ganes de viure a la primavera i els estén una catifa
encesa de color a la tardor.
