Va néixer a Sant Martí Sarroca al 1901 en el sí d’una família pagesa i ramadera benestant, tingué una infantesa feliç, rebé una educació no massa freqüent en nenes de la seva època, estudià interna al col.legi de les Carmelites (Vedrunes) a Vilafranca, tocava el piano, pintava... Adolescent mimada, envoltada de capricis, vestits, festes, rebia revistes de París i seguia la moda amb fervor.
Sant Martí Sarroca. Padró de 1921, a la casa hi viuen en Pau i en Magí, dos mossos, en Pau hi viurà fins la seva mort el 25 de febrer de 1961
1926 abril, El Vendrell, casament del seu germà Ramon amb
Cisqueta, al costat d’Emília Calaf germana de la núvia.
En aquest padró Ramon ja s’ha casat amb Francisca Calaf Balcells i tenen una filla Josefa i un fill Josep Anton.
Palmira és soltera
encara, es casarà l’any següent 1931.
Molt a prop de Cal Possastre, al mateix carrer de les Casetes als números 9, 10 i11 hi viuen el secretari del Jutjat municipal Mariano Mas, el secretari de l’Ajuntament Francisco Sansa Alonso i Manel Sansa Periquet, secretari jubilat, Rosa Monjo Saura la seva esposa, Pere Sansa Monjo, fill, advocat provinent de Cardona, casat i Alícia Monjo Minoves neboda de Manel i Rosa. La família Sansa originaria de Sort era una família de llarga tradició en el món de les lleis, tenien un altre fill que ja no vivia amb ells Francesc, d’ell sabem que:
—Ha tomado posesión en propiedad del cargo de
secretario del Ayuntamiento de San Pedro de Ríutdevilles (Barcelona) el
distinguidísimo joven don Francisco Sansa Monjo, hermano de nuestro particular
amigo don Pedro Sansa, abogado y secretario del Ayuntamiento de esta villa. 3
d’octubre de 1929 BOE
El 20 de gener de
1931 és nomenat scretari de Sant Martí Sarroca, venia de Sant Pere de Riudebitlles
i el mateix 1931 és nomenat secretari de Monistrol de Montserrat.
Palmira es casa amb Francesc
Sansa Monjo l’1 de febrer de 1931, el mateix any que Francesc és nomenat
secretari de Monistrol de Montserrat i allí estableixen el seu domicili. A Monistrol
hi neixeran Roger el 30 de novembre de 1931 i Anton Manuel l’1 d’agost de 1933.
L’oncle Paco o l’oncle Sansa, tal com era conegut a la família, estava
compromès amb la república i quan Lluís Companys declara l’Estat Català de la
República Espanyola davant el gir conservador involucionista del Gobierno, va ser
empresonat a Manresa pels fets del 6 d’octubre de 1934. Fou processat i sortí
en llibertat provisional el 24/12/1934.
Francesc Sansa Monjo amb el seu fill
Roger 1932
La vida matrimonial
de Palmira no va ser pel que m’havia contat la mama i pel que he pogut esbrinar
massa plàcida. Francesc Sansa era un home amb un caràcter dominant, difícil,
variable. Acostumada a la joventut tranquil.la i còmoda que havia viscut li
devia resultar difícil la vida amb ell, canvis freqüents de domicili amb el que
això comporta de noves amistats, no veure la família, sentir-se sola... molt
sola.
Un fill d’un seu cosí
que el recorda confirma que devia ser difícil viure amb ell, i em diu: La Palmira
Salvà era una molt bona dona, mentre que en Francesc Sansa, el meu cosí, era “lo pitjor de lo
pitjor” en tots els sentits, afegeix.
Al 1936 els primers
dies després del 18 de juliol, La Generalitat designa un comissari que vetlli
pel Monestir de Montserrat, pels monjos, pels escolans i pel patrimoni, aquest
fins el mes de setembre serà Joan Puig i Ferrater amb qui Sansa, com a
secretari de Monistrol col.labora en la tasca, la Generalitat hi envia també un
destacament de mossos; evacuen els monjos que poden així com els escolans i
estiuejants que hi feien estada. A partir de setembre Carles Gerhard
substituirà Puig i Ferrater que després de ser nomenat Conseller és enviat a
París, Gerhard hi serà fins el final de la guerra.
Puig i Ferrater havia promès a Sansa que el faria
secretari personal seu si li donaven un càrrec superior, quan això passa no ho
fa i a més de faltar a la seva paraula acusa a Sansa de dir que s’havia endut
objectes de valor del monestir quan en marxa perquè està ressentit per no
haver-lo fet secretari personal seu. Temps després es confirma que això és
veritat, que Puig i Ferrater se’n va endur del monestir una col.lecció de
segells de plata, la màquina d’escriure que té a París i altres objectes. Ho
confirma Carles Areso, monjo que la Generalitat nomena funcionari i li
encarrega la porteria i la recepció de visites del monestir. Areso en les seves
memòries afirma que Sansa li salvà la vida quan en diferents ocasions el comitè
revolucionari de Monistrol el volia matar. El comitè sospita que hi ha armes al
monestir i també a Can Castells i les volen aconseguir, en diverses ocasions hi
fan incursions per tal de saquejar-lo.
Josep Palmada i Arumí era el Gerent de l‘Agrícola Regional que gestionava Montserrat, era una de les persones que el comitè de Monistrol tenia al punt de mira així com Areso, ell que ho sospita fuig i de camí a França el detenen a La Seu un grup del comitè de Monistrol i un altre de Granollers, aquests el porten a l’ajuntament de Monistrol, el 26 de setembre de 1936 pugen amb ell al monestir per veure si els ensenya les caixes de cabals, el tresor i l’amagatall de les armes, quan baixen del monestir Palmada és assassinat a la mateixa carretera que baixa de Montserrat a pocs metres de Monistrol. Gerhard a les seves memòries tot i explicar el fet, no diu cap nom en referència a l’assassinat, suposo que per desconeixença dels autors, en canvi en l’informe del 15 de novembre de 1942 la Guardia civil posa noms i cognoms als seus assassins i Sansa n’és un.
De la Guerra i de
l’Exili. Mallorca, Montserrat, França Mèxic (1936-1975)
Al 9 d’octubre de 1937 escriu una
carta a Anton Salvà Figueras (besavi meu)
Al 1937 Sansa és destinat a
ocupar la plaça de secretari de l’Ajuntament de
Vielha, la família s’hi instal.la, però de seguida Sansa és nomenat
secretari del jutjat de Figueres, i Palmira es torna a quedar sola amb els nens
de sis i quatre anys. El 6 de maig de 1938 les forces rebels ocupen la Val d'Aran això suposo que és el que fa que l'oncle Sansa hagi de buscar un altre destí, desconec els
motius pels quals la seva esposa i els fills es queden a Vielha territori ocupat, ell és a Figueres que és republicà.
En una carta que l’oncle Sansa
envia a Anton Salvà, pare de Palmira li diu que no té notícies directes d’ella,
però que per un amic de França sap que el seu germà Pere, secretari a Tremp i
el seu cosí Marià, que va viure amb ells un any a Monistrol la van a visitar
des de Sort i que estan bé.
Un cop acabada la guerra, Francesc Sansa Monjo fuig a França, en un principi
a Burdeus, després a Tolosa i finalment a Escaldes-Engordany on mor el 13 de febrer de
En marxar cap a França l’oncle Sansa diu a la família que vagi cap a Donostia que d'allí els portarà cap a Burdeus, allí es queden sols altra vegada esperant que els porti amb ell a Burdeus viuen com molts altres en aquell moment en la més absoluta misèria. Com que passen els dies i no arriba el moment de passar a França, Palmira i els seus dos fills tornen amb moltes dificultats a Catalunya, a Sant Martí, la tia Palmira, en Roger i l’Anton Manuel viuran a Cal Possastre, a la casa de l’avi matern fins l’any 1948. El matrimoni no té cap relació, ell no torna mai més a Catalunya.
Segons el Padró de desembre de 1940 Palmira i els nens ja viuen a Sant Martí a la casa del seu pare, Cal Possastre.
Al padró de desembre de 1945 Palmira i els seus fills viuen encara a Cal Possastre. En aquells moments viuen a la casa entre família i servei catorze persones.
