dijous, 31 de maig del 2012

shhh, SILENCI. FESTA DE L'ART A LES GALERIES



Imatge extreta de fraretmut.blogspot.com

(shhh)
 

Festa de l’Art a les Galeries 2012 Benvolguts/Benvolgudes,
L’Associació Art Catalunya, com cada any, ha posat en marxa els preparatius de la Festa de l’Art a les Galeries 2012. Un esdeveniment que es celebrarà el proper 9 de juny, a les galeries d’Art de tota Catalunya.
Aquesta iniciativa cultural ha crescut amb més força que mai, obtenint molt bona recepció i incrementant el seu número de galeries participants a més de 70 a tota Catalunya. I com a novetat s’afegeix la satisfacció de poder comptar amb un excel·lent padrí d’honor, el Sr. Lluís Bassat, President de la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat. Col·leccionista d’art, qui ens ha deixat unes paraules recolzant la festa: www.facebook.com/festadelart/app_243501649059068
La Festa de l’Art a les Galeries 2012 és l’únic esdeveniment popular que les galeries dinamitzem en primera persona, ja que totes les accions és creen en el nostre propi entorn. Amb aquest motiu, aquest any les galeries ens convertirem en un espai sensorial en el que el silenci (shhh) ens ajudarà a gaudir de la festa. Els visitants podran gaudir de l’exposició de les obres, junt amb activitats complementàries, de diverses disciplines, organitzades per les galeries. Al mateix temps, aquesta cita permetrà què els visitants expressin in situ les seves emocions obtingudes durant l’itinerari, mitjançant les xarxes socials de la Festa (facebook i twitter) i així poder participar en els concursos dels col·laboradors de la Festa.
Us esperem!
Tots aquells que vulgueu més informació la podeu consultar a:
Aquí podeu consultar el llistat actualitzat i ubicació de les galeries participants 2012
https://www.facebook.com/festadelart/app_103647253106502
 
Festa de l'Art a les Galeries
t. 93 296 85 93festadelart@pacopepe.net
facebook.com/festadelart


Clicant aquest enllaç podeu sentir la presentació de Lluís Bassat que apadrina el projecte.


Aquest any ens hem adherit a la Festa de l’Art que organitza l’associació (art) catalunya  i hem preparat el següent programa que espero podreu disfrutar:

Silenci (shhh)
FESTA DE L’ART A LES GALERIES
9 de juny de 18:00 a 24:00
pl. de les Garrofes
El Vendrell


*ACTIVITAT PER A NENS

El vol silenciós de les papallones.

Treball amb fang de colors autoendurible.
Fan soroll les papallones quan volen?

De 18:00 a 19:30 de la tarda.

Cal inscripció prèvia del 5 al 8 de juny
de 17:30 a 20:30
pl. de les Garrofes, 4

*LA FACTORIA DANSA

A partir de les 20:30, quatre moments de dansa pensats per aquest  esdeveniment.

20:30; 21:15; 22:00; 22:45

Dones perdudes
Silenci
Aparences
Al revés

*Al 7 DE VI

Tast de caves Jané Ventura 21:30
Inscripció prèvia.
C. Garrofes, 4-6, tardes

*PASTISSERIA SOLER

Obert fins les 24:00.
Servei de taules a la plaça de les 20:00 a les 24:00


Amb la col.laboració especial de l’Escola Municipal de Música Pau Casals, que trencarà el silenci amb les seves melodies.

Organitza: Camil.la Pérez Salvà - CERÀMICA

Us hi esperem!

diumenge, 27 de maig del 2012

És temps de cireres


La flor de St. Joan ja ha florit per la Terra Alta, 


vinyes verdes, tendres, herbes diverses a primer terme i al fons els 
Ports d'Horta.


Avui estem convidat a collir cireres a Bot, el dia acompanya, càlid i serè.


 Ens tenen les escales a punt, el cirerer té uns quants anys i és de mida considerable.


 Dolces, dolcíssimes, lluents, vermelles, gairebé negres, sucoses...


enfilar-se al cirerer, perdre's entre les branques,  menjar-se-les de l'arbre estant...


Això no té preu.
En havent dinat un passeig al costat dels pins, el vesc que n'és un paràsit, comença a treure les petites boles, ara verdes, blanques com gelades pels volts de nadal...


però, per Nadal encara falta.


divendres, 25 de maig del 2012

Mary Gumà, Dones perdudes


La més perduda, aquest és el nom que li ha posat la seva autora, seu amb les cames penjant, mentre mira, exhausta la gent que passa per la plaça.


No he tingut un moment per a mí, pensa , potser demà.


Les quatre dones blaves fan tertúlia relaxadament.


Les de porcellana amb un posat una mica postís s'hi fan veure...

        Quin mal de cap!


Au vinga....Cames enlaire



Aquestes dones diu… d’alguna manera estan fora del que la societat exigeix   avui a la dona, bellesa standard, competència en el treball, la família… per això de vegades es perden pel camí…

Es veuen obligades a agafar posicions incòmodes en ocasions o tan relaxades que s’adapten a tot, en altres.

Bàsicament són de terra vermella i engalbes vitrificades, noves per aquesta exposició, exceptuant les de porcellana.

Algunes et remeten a les venus prehistòriques, Willendorf, Lespugue… figures femenines amb atributs sexuals exagerats, pits, malucs… en ocasions gestants.És curiosa l’absència de braços en algunes d’elles així com de faccions, són dones anònimes, universals…




En l'acte d'innauguració, que va ser molt concorregut, Teresa Puig i Alexandra Paul, ens van obsequiar amb les seves actuacions, la Teresa amb una lectura dramatitzada d'un conte de Mercè Rodoreda que d'alguna manera tenia relació amb moments de les vides de dones com les que representa Mary Gumà y l'Alex amb tres lieder deliciosos, des d'aquí gràcies a totes dues.

 Teresa Puig en un moment de l'actuació

Alexandra Paul en un moment del seu recital

L'exposició es podrà visitar fins el 30 de juny 
de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 de dimarts a dissabte 
a la Pl. de les Garrofes,4 del Vendrell



dilluns, 21 de maig del 2012

Passejada, matí de diumenge, la cara més fosca.

A la derrara entrada deia que l'indret pel que passejava era preciós, però que calia seleccionar molt bé on es posava la mirada.
Hi ha claror i foscor, fred i calor, això és així i és necessari que sigui així, però la cara fosca d'aquest indret es podria evitar, no és una foscor necessària i bella com la de la nit, la provoquem amb la nostra deixadesa i total manca de consciència.

Des de l'any 1990 vivim en aquest indret, la cara nordoest de la casa  era un bosc de ribera preciós, a l'estiu hi podies passejar i difícilment endevinaves una clapa de cel del frondós que era. Oms, plataners, salzes, pollancres, lledoners, saüquers... en dos o tres anys una plaga va matar tots els oms que per l'alçària que tenien eren més que centenaris, una llàstima, però era inevitable.
Els altres arbres mica en mica van anar ocupant els llocs buits.

A la part sud  i est de la casa tot eren vinyes i altres conreus de secà, oliveres, ametllers i alguna horta si tenia accés a l'aigua.

A mitjans dels noranta,  una empresa agrícola  de la zona del Baix Llobregat, Fruit Camp per ser més exactes, arriba. 

Amb la construcció de les infraestructures viàries del cinturó de Barcelona es va quedar sense terra i amb molts diners a la butxaca, comprà una finca veïna i mica en mica va anar adquirint les dels costats. 
Decidí que transformaria una zona mil.lenària de secà en una de regadiu.
Sense cap escrúpol van enrunar tots  els marges de pedra seca, no hi eren pas per decoració sinó que l'experiència dels nostres vells deia que eren molt útils quan venien les  pluges maldestres, la terra no s'esllavissava, però és clar, les màquines que ells utilitzen no passen, doncs, au, marges fora, si un bosquet d'alzines fa nosa, el tallem, no hi ha aigua a la zona, doncs fem pous més profunds i eixuguem els dels veïns... aquesta ha estat i és la seva política.

Tot això amb la màxima impunitat, s'han posat moltes denúncies, em consta, jo mateixa n'he posades, a l'Agència Catalana de l'Aigua, a l'ajuntament del municipi, avisat als agents rurals... és igual, encara que hi hagi lleis que protegeixin el medi i que ens n'omplim la boca si no hi ha qui les faci complir... 

Pedres, canonades, caixes de plàstic, botes d'aigua, planxes de poliexpan del planter, mànegues...



Les canonades del rec que no serveixen es tiren a llera  de la riera, si una porta del tancat fa nosa, també hi fa cap, en llaurar surten pedres, a la llera encara n'hi caben, quan hi hagi crescuda ja veurem.
Els aspersors mal orientats mullen els veïns que passen pel camí en bicicleta, moto o caminant... desaprofitant l'aigua.
No sé com anomenar aquesta conducta, em vénen tants qualificatius que se'm colapsen  a la boca i em quedo sense paraules. 

L'empresa esmentada hi té molt a veure amb aquest mal estat d'un paratge tan bonic, molt, però individualment els veïns també n'hi tenen.

La natura, ja ho sabem és sàbia, però actua lentament, intenta engullir una tovallola rosa que ves a saber quant de temps porta sota el lledoner,


li fa néixer al costat un card rosa


flors, roses també, de paiví, així li deiem de petits i ens el menjàvem. 
Tot per alleugerir l'impacte, per dissimular.


L'escuma d'un matelàs que un, deixeu-m'ho dir, porcàs va llençar un dia, s'ha amarat d'aigua i terra en successives crescudes i s'ha anat omplin de vegetació, molses, sembla una soca, però no, és un matelàs, al costat un sac en procés també de naturalització.



Un altre matelàs, aquest de molles i farcit d'alguna fibra sintètica, aquest li costarà més d'engullir...

 Un test de plàstic, de grans dimensions, enterrat a terra amb el pas de molts anys, quant? s'anirà integrant...





L'escuma d'un altre matelàs, les herbetes fan el que poden


algú s'hi ha deixat l'americana...


Però és clar, per cada matelàs naturalitzat se n'han llençat cent per dir alguna xifra i a aquest pas, per molt que s'esforci, la natura no dona l'abast.

Hi haurem de pensar seriosament d'una vegada o això ens petarà a les mans.

Mentre escrivia aquesta entrada, una amiga m'ha enviat unes imatges precioses de diferents nius d'ocell, amb un proverbi que m'ha semblat entendre que és dels indis de l'Amazònia, em va com l'anell al dit per cloure l'entrada:

Només quan vegi el darrer arbre caigut, el darrer animal extingit i el darrer riu contaminat, l'home veurà que no pot menjar diners.



diumenge, 20 de maig del 2012

Passejada, matí de diumenge.

Només sortir de casa i s'obre davant dels meus ulls un paratge preciós.


He de fer l'esforç de veure el que vull veure si el que em cal és passejar, relaxar-me i disfrutar del passeig , el cas d'avui, perquè segons on miro el que em produeix és ràbia, desencís, impotència...  això serà el tema d'una propera entrada.


Sota les arrels sinuoses dels plataners que voregen la riera hi neixen uns bolets de soca deliciosos.


Aquests eren sota un canyar, si no m'equivoco són robioles, cosines del xampinyó.


Els hem collit, en farem una truita o els saltejarem, m'hauria agradat haver de buscar alguna cosa per posar-los, no pensàvem pas trobar-ne i no teníem cistell, però malhauradament hi ha plàstics per tot i de passada en arribar a casa el deixarem on ha d'estar.


Dimecres a migdia, sortint de casa amb el cotxe, una ànega i els seus set aneguest travessaven el camí, en veurem van saltar a l'aigua i van desaparèixer immediatament, la intenció era veure si els tornàvem a trobar, però  no hem estat de sort...

 Canyars, jonqueres...






Vinca per vinca, una morera amb móres vermelles que no havia vist mai...


 Cales silvestres, plantago




Les lianes trenades del miraguano, enfiladissa invasora que ha fet d'aquesta riba el seu reialme i que han permès al meu nét ser Tarzan per uns instants...


 Després d'esmorzar, una estona de tirar pedres a l'aigua, tot un clàssic...


Ja a casa, la ginesta altra vegada...


i el recull d'algunes de les infinites floretes que sense adonar-nos trepitgem, bellíssimes...avui totes grogues.

Lletsons, pixallits, ravenisses. boixacs silvestres....i altres de les que no en sé el nom.