dissabte, 6 d’agost del 2016

Theresa Salbà veïna d'Esblada i natural de Sant Martí Sarroca





El nucli urbà abandonat l’Esblada, ubicat al terme de Querol, podria acollir una ecovila i un punt alternatiu, gràcies a un projecte de transformació social d’un grup de persones que estan interessades en aquest nucli urbà deshabitat. 20 agost 2014 6:00ElVallenc.cat hores d’ara el projecte encara no s’ha realitzat.






Theresa Salbà Vallès, 1799-1871, filla de Jaume Salbà i Catarina Vallès, natural de St. Martí Sarroca hi va anar a viure cap el 1823, ho dedueixo d’un document redactat pel notari Nicasi Abella de Vilafranca del Penedès en el que Joseph i Macià sogre i marit respectius de dita Theresa reconèixen haver rebut les cent-setanta sis lliures i les caixes de roba i vestits promeses com a dot.

M’imagino la Theresa, després del casori, carregant les seves pertinences al carro i amb el seu marit, que de ben segur coneixia de poc, enfilar camí cap Esblada, no sé per on devia anar el camí, potser Torrelles, Pontons, Valldossera, Montagut...  i entre boscos i camps arribaria a Can Prats. Un llarg viatge, fer uns quaranta quilòmetres amb carro per camins no devia ser gaire fàcil, potser no tornaria a Sant Martí mai més.

Quan la Theresa hi va arribar el terme de Querol, al qual pertany Esblada, ara pràcticament abandonat, rondava el miler habitants.

En Macià Prats, era fill de Joseph (Prats Creuet nascut el 23 de gener 1761) i Maria Vivó, en Macià va néixer a Esblada el 30 d’abril de 1791 i era pagès. No sabia llegir ni escriure així ho manifesta en el document a manera de rebut que he pogut consultar i per aquest motiu signa, en nom seu davant el notari, Anton Martí.

Consten d’ell tres germanes: Maria, Magdalena nascuda el 14 d’agost de 1787 i Antònia el 15 de març de 1789, al 1794 un nen que mor al néixer, al 1796 Pere i al 1800 Pau.

...Com en lo any 1835, epoca desgraciada fou destruit lo hermos edifici del castell, saquejat tot lo poble i robada i cremada la Yglesia i casa Rectoral de est poble de Querol per los defensos del liberalisme, es que se perderen tots los llibres i escripturas de la parroquia, se perde també lo llibre que contenia totes les partidas de baptisme, obits i esposoris des de 1807 fins a 1835...

signat a 1870 pel rector Josep Cabanes

Donades les circumstàncies es difícil doncs seguir els esdeveniments familiars, saber els fills que van tenir en Macià i la Theresa, si van morir, a quina edat... Consten: Anton Prats Salvà nascut el 2 de novembre de 1827, Josep nascut el 2 de desembre de 1832 i Ma Josepa al 22 de novembre de 1838.

Al 1870 mor Josep a l’edat de 37 anys, casat amb Francisca Rovira.

Al 8 de gener de 1871 mor Theresa Salbà Vallès a l’edat de setanta dos anys

El 13 del mateix mes mor Macià, fill de Josep i Francisca a l’edat de tres anys i l’endemà 14 de gener mor Macià Prats Vivó a l’edat de vuitanta anys. Un mal començament d’any per a la família.

al 1884 Raymunda Sebastiá Gasó mor a l’edat de quaranta un anys, era esposa d’Anton Prats Salvà, l’hereu, fill de Theresa i consta en la partida de defunció que viu a Can Prats,  filla de Magí de Cervera i Coloma de Sta Coloma de Queralt, veïns de Rocafort. Els funerals amb l’assistència de quatre sacerdots això fa pensar que devien tenir un cert poder econòmic, l’assistència de capellans i cantors era proporcional a la quantitat que la família podia pagar pel funeral.

No aparèixen més Prats al terme de Querol/Esblada, o no van tenir descendència o van anar a viure a una altre població.





Es poden trobar les següents  formes indistintament: Salbà/Salvà. Balles/Belles/Vallès així co Masia/ Macià.

Publicat al Butlletí El Martinet de Sant Martí Sarroca el juny de 2016