dilluns, 31 d’octubre del 2011

Passejada pel torrent

Aviat faré  un curs de gravat sobre  pedra, la Manela que és qui l'imparteix  ens ha demanat que portem els còdols, així podem triar formes i colors.
Aquest matí he anat a veure si en trobava. no he anat gaire lluny, darrere casa...


Tardor en majúscules, només es veien pedres al llit de la riera, a trossos seca...encatifat tot de fulles de plataner, entre els joncs, deixant només al descobert les arrels serpentejants dels plataners...

  

No he trobat  el que buscava... no he pogut concentrar-m'hi,  la vista se me n'anava a l'espectacle que m'oferia...



...aquest bosc de ribera que encara que no ho sembli és al Baix Penedès.



En arribar a casa m'han rebut els crisantems que ja s'han obert.


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Eines


Allò que la nostra mà no pot o li és difícil  ho fa alguna eina que ens hem fabricat, comprat, manllevat, heretat.... .

Eines, utensilis, instruments, estris, atifells.


Eina: Objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria.


Algunes ben simples i humils d'altres més elaborades, unes i altres se'ns fan imprescindibles, si  les extraviem  poden fer-nos impossible la finalització d'un treball.
Dia a dia es van convertint en una mena d'empelt, el contacte crea uns vincles invisibles però fortíssims.

Puc remenar calaixos i racons fins trobar aquella, n'hi pot haver d'altres, però és aquella la que em permetrà fer allò.



De fa anys que les eines  són un dels temes que més m'han atret, de fet la sèrie eines  fa anys que la treballo   i en aquests moments ho estic fent.
Eines en general, d'oficis artístics o no,  una gúbia o un enformador, un ribot o una llençadora, un fus  o una ala d'una arada de cisell..... per ser prolongació directa de la mà o formant part d'una màquina, cas de la llençadora en un teler o l'aleta d'una arada.

M'atrauen per aquesta mena de dependència que generen en mi i també per elles mateixes, per les seves formes fruit del disseny pragmàtic i depurat de la necessitat, l'ergonomia  que l'ús fa personal i intransferible, pels materials en que normalment estan fetes i que el treball embelleix...

Aquesta darrera setmana he acabat aquests dos Taulers de la sèrie: Eines.


           

           Taulers: ceràmica, ferro i fusta 2011



dilluns, 24 d’octubre del 2011

Tardor

Finalment han arribat les desitjades pluges i l'olor humida de tardor, sembla que cada cosa es va posant al seu lloc...  els colors brillants i encesos a les fulles, 


el taronjat a les pells dels cítrics, el marró d'aquest fruit entre cerva i nespre que mai he pogut veure madur i del que desconec el nom....

                       

Sota el caqui, les fulles s'abandonen plàcidament per a ser engolides per la terra,  entremig, dos dàtils han germinat...


Vénen ganes, al capvespre d'encendre el foc i torrar-hi unes castanyes.... però cada cosa al seu temps fins que no arribi Totsants la castanyera de Pereruela  té el protagonisme a l'entrada.....


Torradora de Pereruela, Zamora. La seva terrissa és famosa per la resistència al xoc tèrmic, per aquest motiu es fa servir per fabricar recipients per cuinar.
A més a més els dissenys tradicionals són d'una gran simplicitat i bellesa.




dijous, 20 d’octubre del 2011

Pluja

A la dedicatòria de Les dents de la pluja la Nati em diu: ...amb tú comparteixo l'origen de la creació, la terra que la fa viure.
No sé si ho deia perquè en l'entrada Mirambells dic:Una galleda d’aigua fresca del pou en una mà i amb l’altra esquitxar  terra, refresca l’ambient i el perfuma amb aquella olor tan entranyable  que sempre em porta allà on em penso que hi ha l’origen, l’origen de l’existència humana… l’olor de terra mullada.


O... pel fet que tot el dia tinc les mans amarades de fang.... la qüestió és que trobo aquest poema,  Preciós.


Aigüera. (fragment) Gres i porcellana.     Terra quarterejada                         

PLUJA

La meva benedicció és la pluja
perquè tinc la carn d'argila,
fàcil de quarterejar per l'oblit,
ansiosa de ser cos de l'art,
refugi de les mans amb talent.
Inútil, sinó, l'amareu a final d'estiu,
quan el sol ja li ha xuclat el darrer alè.

Nati Soler Alcaide
Les dents de la pluja

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Polièdrics

Ceràmica, fragment de l'obra Porucs. 2007 

Porucs
Porucs, retirem dels records
tiges d'herbes,
envasem llagrimes dins perles,
afegim mel a les esquerdes.
Adobats al gust, fets a la mida;
els records, poden arribar a ser
ulls d'una dona cega,
perfectament perfilats
amb llapis de punta fina.
Són una enclusa,
i anhelem fer-la envolar.

Ja fa un grapat d'anys un grup d'artistes de diferents disciplines vam agrupar-nos i amb el nom de Polièdrics vam començar a treballar  sobre un llibre de poemes.


En el nostre manifest fundacional es diu.... Els artistes, des de la seva pluralitat de demostracions artístiques reben influències de la música, de la literatura, de la filosofia, de la religió, de la societat en la qual viuen, dels seus problemes específics... Conscient o inconscientment, l'artista comunica aquesta certa dependència dels factors socials, polítics i religiosos: un polièdre.


...El factor personal, la possibilitat que cadascú té d'inscriure la seva experiència en una cara del polièdre, permet dir que aquest multplica infinitament les seves cares i esdevé una esfera, una globalitat.




Doncs bé, després de veure l'obra que cadascú havia fet dels  poemes que s'havien seleccionat, Nati Soler Alcaide, l'autora,  va voler reescriure  Les dents del gat.
Aquest segon poemari el va titolar Les dents de la pluja,  era fruit de donar una volta més a l'espiral de l'art, hi havia el primer poemari i el que haviem vist cadascú de nosaltres i haviem plasmat en la nostra obra, en la música, la pintura, el dibuix, la fotografia, la ceràmica, el vitrall... 


Les dents de la pluja va ser premiat l'any passat als XXX Premis Literaris Ciutat de Xàtiva. Va rebre el premi Ibn Hazm de poesia 2010.
El jurat el formaven Maria Carme Arnau, Vicent Ribes i Vicent Soriano.
La setmana que ve es presenta el llibre, però avui que ens hem reunit ens n'ha regalat un a cadascú, encara feia olor de tinta, gràcies Nati .


El deure


Un vent, moll, corria pel terrat
i la roba, sense màcula,
s'envolava, captiva,
com la rialla d'una dona 
feta a mida
per les orelles dels altres.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Anem a la Fira



Des de la primera edició sempre he participat a la Fira del Vendrell, però aquest any no ho faig sola, tinc la satisfacció de poder compartir l'estand amb l'Eli Moretó i amb la Yukiko Murata.

L'Eli fa teteres , bols i tasses molt bonics, així com altres peces utilitàries com els torreters... tot tornejat, tècnica  que domina.

Tal com ella diu: ceràmica per a viurer-la cada dia ···




També fa joies.


Fermall. Fotoceràmica. 

Al seu taller imparteix cursos, de torn i  de fotoceràmica (dicromatats) molts són els ceramistes que darrerement han passat pel seu taller per aprendre aquesta tècnica.

La Yukiko Murata treballa bàsicament la porcellana encara que també ho faci amb altres fangs.

Les seves creacions són  sempre útils, belles i delicades. 


Petits bols coixinet per agulles, tornejats en porcellana decorats i esmaltats, el coixinet farcit de cotó i la tela sedes de kimono.



Destil.len poesia,  un banc de peixos travessant un mar d'ones de cotó, (les tovalles individuals són de Mercè Mas).

Uns  florers blancs amb subtils relleus...

També  té la vessant docent tan en el camp de la ceràmica com en el del vidre del que n´és una experta.

Pel que fa a mi tasses, bols, plats, petits suports per espelmes...




I també joies en ceràmica



Fermalls casa

Així doncs al nostre estand podreu trobar principalment objectes per a la taula i la cuina, teteres, plats, tasses, bols, reposacoberts, canelobres, gerros, torreters...el que us ensenyo i el que no puc perquè encara és al forn...si ho voleu veure haureu de visitar-nos... 








dimarts, 11 d’octubre del 2011

VI Fira de Ceràmica del Vendrell



Aqest any toca Fira, l'esdeveniment, que és Biennal tindrà lloc els 

 propers divendres 14, dissabte 15 i diumenge 16 
de les 11:00 a les 14:00 i de 17:00 a 21:00



Com en la darrera edició la Fira s'ubica al Passeig de les Bòbiles, lloc on històricament desenvolupaven la seva activitat  la majoria de terrissaires i indústries relacionades amb la ceràmica.

També tindran lloc en aquest espai les activitats lúdiques relacionades:
Taller de rakú, Faig d'arqueòleg, Pinto com els prehistòrics, Jugo amb el fang, Construeixo i pinto, El joc dels embolics, El joc del marro, Enjoia´t, Preparem el Nadal i Demostració de torn.




Per aquesta edició hi ha 20 ceramistes amb obra ben diversa.
Val la pena una visita.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

cistelleria amb fulles



Moltes finestres s'han passat l'estiu obertes i ara que les nits refresquen ve el moment de tancar-ne algunes.
En els recs per escopir l'aigua de la pluja que hi ha als marcs de les finestres, algun insecte que desconec fa cada any unes crisàl.lides de fulletes tendres, sempre del mateix arbre que són d'una perfecció admirable.
La que hi ha a la imatge fa 2,5cm de llarg per 0.4cm de diàmetre.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Colors de tardor

Ben entrat octubre les temperatures es resisteixen a baixar, el sol escalfa encara intensament, no ha plogut gens els darrers mesos i els colors de les fulles comencen a mudar .


És aquell moment de l'any que els colors més càlids pinten el nostre paisatge, grocs intensos, ataronjats, vermells, colors de vi, de sang, de fusta...


Segons la comarca, les vinyes encara no han estat collides, és el cas de la varietat Trepat, autòctona de la Conca de Barberà. 
Ahir a Mas Foraster de Montblanc encara entraven raïm d'aquesta varietat 



Mentre, en el silenci del celler  reposen en barrica vins d'altres anyades.
Tot és controlat amb cura, temperatura, humitat, claror....



A l'entrada del Celler entre bótes, carros, bàscules, portadores i eines ara en desús, però que l'activitat hi ha deixat l'emprempta,  hi tinc exposades ceràmiques i pintures sobre paper que formen part de l'exposició: L'oli, el pa i el vi que durant tota la tardor-hivern es podrà visitar.


Cami Ermita de Sant Josep, S/N

43400 Montblanc

977 860 229
Horaris: dl-dg 10:00-14:00, 16:00-19:00