dimecres, 27 de juliol de 2011

Carbasses

Sota l'ametller hi vaig llençar unes carbasses que s'havien fet malbé, qui m'havia de dir que les llavors
germinarien.

 





Tan el fruit, la carbassa, de la mena que sigui, com la planta m'agraden molt, les fulles ufanoses, les flors grosses i generoses i el fruit del que dia a dia es veu el seu creixement, tan ràpid, ja ho diuen ...creix com una carbassera...

Maria Gelabert, és una ceramista que hi té la mà trencada fent carbasses, al maig de 2007, en l'exposició que va fer a la pl. de les Garrofes en va presentar de diferents formes.


 "Carbasses" a la sala Camil.la Pérez - El Vendrell (Maig 2007)


En paraules d'ella mateixa:

La tècnica de la terra sigillata i el rakú em permeten transformar aquestes formes de la natura, un toc màgic de color, un teixit subtil que les embolcalla i les eleva a la categoria de somni.
Una simple carbassa és converteix en un objecte d’art.

La seva obra és hiperrealista.

Tinc una anècdota  de quan tenia l'exposició que en dóna fe,  un dia a la tarda, una senyora, ja gran, va entrar i tota decidida després de saludar em va demanar si li podia donar una mica de llavor, que ella en plantava de carbasses, em deia, però que d'aquelles no en tenia, primer vaig pensar que feia broma, però em vaig adonar que parlava seriosament, vaig dir-li que no eren carbasses naturals que eren de ceràmica i amb un posat una mica ofès em digué: -si no me'n vol donar és una altra cosa, però amb el munt que en té ja podria...

Crec que se'n va anar sense adonar-se que no eren carbasses naturals.




4 comentaris:

  1. Sempre m´han captivat aquestes carbasses...
    Recordo perfectament aquesta exposició. El que no sabia es que l´autora era la Maria Gelabert.
    Realment màgiques i fabuloses.

    ResponElimina
  2. I tan que es poden confondre amb carbasses de debò! La Maria Gelabert demostra una delicadesa extraordinària en els seus treballs!

    ResponElimina
  3. Ja, ja, ja, quina anèctoda més divertida!
    I potser moltes vegades ens passa el mateix; no hi veiem més enllà del que volem veure... i això ja no és tan divertit!

    ResponElimina