Capsa per viure

Heitor Figueiredo és un ceramista portuguès al que vaig conèixer a Còrdova quan l'Ajuntament d'aquesta ciutat organitzava, cada any, una exposició amb autors i temàtica variada que després feia una itinerància per la península i que al Vendrell vam tenir la sort de poder-ne portar dues.

A més a més va ser premiat en una edició,  de la Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell i una de les seves peces forma part de la col.lecció municipal.

La seva obra, podríem dir que és constructivista, com si jugués a les entranyables arquitectures de fustes de colors de quan erem petits, construeix habitacles i ginys incorporant trossets de fusta, ferros i altres elements.

Utilitza molt el color, amb una paleta que el distingeix, sense esmalt.

En moltes ocasions, com en les imatges, incorpora potes, de ferro, de fusta, construides per a l'ocasió o aprofitades.

Amb les seves creacions convida a passejar per carrers de ciutats fantàstiques de vides oníriques.

Aquesta darrera edició de Cerco va formar part de la col.lectiva:Cinco autores portugueses.Cecília de Sousa, Heitor Figueiredo, João Carqueijeiro, Sofia Beça e Virgínia Fróis.

A Ximena Ducci, artista xilena, l'he coneguda aquest any, la seva obra té també la casa com a font d'inspiració, són cases compactes, sòlides, vaja d'una peça no construides a "mòduls" com les d'Heitor Figueiredo.

Formes simples, infantils, en paraules d'ella mateixa:

La casa como símbolo, evoca el reposo, el consuelo, lo que acoge, lo protegido, lo íntimo, lo privado, lo secreto, lo reservado, lo particular.
Simboliza el sueño humano de refugio y paz.

Esmaltades la majoria de les vegades amb algun simbolisme  molt simple esgrafiat a les parets.

Marta Danès,  catalana afincada al Pirineu d'Osca també treballa la casa, cases simples de forma  també, coloristes, alegres, sense teulades, amb finestres per veure l'interior, la natura les ha envaït, hi ha flors a dins i a fora...

Esmaltades en part i en altres no, el contrast de la textura dona encara més vivesa a l'element floral.

També presenta la casa desplegada, sempre amb un aire naïf, com les casetes retallables de quan erem petits.

Virgínia Fróis, artista portuguesa, en l' exposició: Moradas, també en presenta de cases, però les seves cases no em semblen tan explícites com les  anteriors, em sembla veure en elles una component més símbòlica d'origen, orgànica,  els seus títols: Bressol- Berço, Saia-Falda ( no de faldilla sinó de seure a la falda,"regazo") Casa da Leite... ja ho deixen entreveure.

L'exposició l'acompanyava el següent text, el deixo en portuguès perquè em sembla prou entenedor.( em falta el signe que posen sobre la A en construçao i exposiçao, al teclat no el tinc)

Casas suspensas em terracota, maquetas de espaços reais.

A maqueta como primera tentativa de objetivar a ideia: A Casa, construçao feminina simulacro da origem.

Numa lastra de terra, reproduzem-se alçados, plantas, como esboços incertos de interiores, erguem-se definindo, espaços, fortalezas, lugares íntimos.

Na paisagem as construçoes humanas referem esses lugares. Deslocada da paisagem uma ponte é a ideia múltipla. Uma casa pode ser um berço.

Virgínia Fróis

   

   Casa da leite                                 Lura                                                      

         

                                 Urna                                 Berço

Per a mi resulta també una  font la casa,  com a símbol de pau, repòs, acolliment, consol, intimitat...

Cases-cova, cases cremades, habitacles cub, cases a vol d'ocell, cases desplegades, parets de cases... 

tot allò que han contingut i ha quedat amarat en les seves parets, sòls... o s'ha enlairat xemeneia amunt buscant el més enllà.

Ara és la "Capsa per viure", amb tots els elements,  sobre els caps, llum, una llum que no és sols el contrari de la foscor sinó  una llum infinita.

Sota els peus un sòl sòlid que ens suporta, sempre és allí per recollir, si cal, les nostres engrunes... salobrosir-se de les llàgrimes caigudes o deixar lliscar uns peus dansant d'alegria...

Al prestatge les nanses, amigues de les mans amigues, la panxa d'un bol càlid en nits fredes, una gerra per assedegar qualsevol set...

el consell, la cultura dels nostres, el coneixement, la literatura que ens nodreix...

...una taula amiga, on trobar sempre algú per compartir el pa.

i una porta, una porta que  barri el pas de la gropada qualsevol aspra tarda i deixi entrar la brisa fresca sempre que ens calgui.

 "Capsa de viure"

 Capsa per viure. Gres, engobes brunyits i esmalt. 1260º.

Camil.la Pérez Salvà