 |
| gres engalbat. 1260º. 35x15x2cm. Camil.la Pérez Salvà |
Cançó de la mort callada
Pregunten: Et lamentes
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort.
Rellotge: rosa, sorra
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
la claror de ponent.
Mur de la nit: a penes
la remor d'unes ales
enllà de l'aire, somni
ja presoner. Camino
seguit de prop per passos
en la neu.
I sento com la muda
mort dels homes s'emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.
S. Espriu
... camino seguit de prop per passos en la neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada