dilluns, 3 de maig de 2021

La Montesa



Girava per entrar al pàrquing del supermercat i la visió d’una moto m’ha fet saltar el cor, literalment, me l’ha fet saltar.

He pogut estacionar just al costat i  m’he quedat dempeus palplantada al seu costat.

Mai no m’han cridat l’atenció ni cotxes ni motos, menys les darreres, m’espanten una mica i en els cotxes només veig un habitacle i quatre rodes, els demano que em portin d’un lloc a l’altre de manera segura i pràctica i res més,  però aquesta moto era diferent i tant que ho ha sigut de diferent!

Aquesta  moto m’ha fet viatjar en el temps i m’ha dut als anys en els que el papa amb una moto com aquesta, abrigat amb la seva pellissa color verd caqui de coll i interior folrat de pell de “borreguillo” ens duia darrera dins el remolc. Sotraguejàvem d’allò més pel camí de la sínia, petits  com érem el poc pes feia que a cada sotrac ens aixequéssim un pam del remolc que era quadrat i de fusta ... la passejada la recordo tan o més emocionant que anar a PortAventura.

El propietari m’ha enxampat mirant-la intensament, el coneixia i hem parlat una estona, l’he felicitat per l’acurada restauració i li he donat les gràcies pel bon moment que m’ha fet passar.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Montesa_Br%C3%ADo

 

dimarts, 13 d’octubre de 2020

El dia del Domund








En una vitrina al final de la galeria hi havia objectes diversos, minerals, flors de cotó, canya de sucre, una branqueta de la planta de cafè, ametlles de cacau, alguns insectes conservats en formol, un d’ells una eruga que pel tamany i el color no era pas de les nostres contrades.

La “hermana” Simón, que es deia Montserrat però sempre l’anomenàvem...

Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6462



 

dilluns, 24 d’agost de 2020

L'avi Ramon a Fortianell






Tot i les poques ocasions que se li van presentar a la vida per parlar en francès quan aquestes hi eren les aprofitava intensament. Als sis anys l’avi i la iaia em van prendre d’excursió a Lorda (Lourdes)  i recordo que el grup amb el que viatjàvem buscava sempre la companyia de l’avi perquè els fes d’intèrpret, just havíem encetat els anys seixanta....

Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6432

dimarts, 4 d’agost de 2020

El cabàs de la gitana



 
A les acaballes del darrer hivern vam adonar-nos que s’acabava la llenya i n’hauríem de comprar pel proper, al cabàs de la gitana només hi quedava un cul de teies per encendre, caldria comprar-ne també.

Si en té d’ història el cabàs de la gitana!

Era a la plaça del mercat, a Tarragona,  duia el petit al cotxet, un any acabat de complir, i m’acompanyava també el Ton que en tenia catorze.

Passejavem tranquil·lament i una gitana em va oferir alls, me’n calien i vaig pensar que n´hi podia comprar, els duia en bossetes de plàstic  sis cabeces a cada bosseta i totes dins un cabàs de palma penjat del braç...


Si voleu seguir llegint: http://www.camillaperez.com/?p=6421

divendres, 24 de juliol de 2020

Arri... osquei...sooo!





Vet aquí que una vegada en una llunyana contrada de pagès, en Llorenç s’acosta a la Rosalia, veïna seva, i de manera inquisitiva li etziva:  -Què va passar l’altre dia amb aquell carro?
Quin carro? li respon la Rosalia sorpresa, no sabia pas de què li parlava.
Sí, continuà en Llorenç amb el mateix to, deu fer uns quinze dies... em va dir algú que et va veure que hi tenies una trifulca.
La Rosalia rumiava... vols dir un carro que anava  com si  el cavall s’hagués desbocat? vols dir aquell al carreter del qual vaig dir que per aquest camí no es podia córrer com ell ho feia? que semblava boig i que podia fer mal a algú? Si parles d’aquest, sí , i tant! li vaig dir i si torna a passar com aquell dia li tornaré a dir.
No pot ser que corrés, el defensava sense haver-lo vist en Llorenç,  amb la càrrega que porta no pot ser que corri.
En Llorenç...

Si voleu seguir llegint:  http://www.camillaperez.com/?p=6411

dilluns, 4 de maig de 2020

No sé quin títol posar... potser si poso “CABRÓN” algun d’ells em llegirà



8:30 del matí, dilluns, el cistell era gairebé ple de  flors de saüquer quan uns brams, si brams, “berridos”, de gent jove  s’acostaven.
Bramen els ases, els cérvols, però en aquest cas no eren animals, bé, d’aquesta mena vull dir.
Fins el moment sentia l’aigua del rierol i el cant de les mallerengues... tot s’havia acabat, aquest grup de nois i noies d’entre quinze i vint anys  han decidit que es quedaven allí, eren uns quinze, alguns anaven en bicicleta, altres a peu, un d’ells amb un aparell que emetia una música espantosa afegida als seus  bràmuls...

Si voleu seguir llegint:http://www.camillaperez.com/?p=6382

divendres, 17 d’abril de 2020

Un granet de sorra





Llegia que protegir la biodiversitat pot ser la clau per al benestar i la prevenció de pandèmies. No tinc estudis en la matèria, però el sentit comú així m'ho fa entendre, hi estic d'acord i faig tot el que puc per tal de preservar aquesta preuada biodiversitat amb tot allò que tic al meu abast, no només per prevenir pandèmies que també, sinó per aconseguir benestar general...


Si voleu seguir llegint.
http://www.camillaperez.com/?p=6305