dimarts, 28 de febrer del 2012

Festival del bol - MCB.

Escudella d'orelles inspirada en les dels s. XVII i XVIII.
 

escudella diec 2

f. [LC] [ED] Vas de terrissa, de pisa, etc., de forma de casquet esfèric, on se serveix especialment la sopa, l’escudella, el brou. 

M'agrada la ceràmica catalana dels S.XVII i XVIII especialment les escudelles. 
No sé si la sopa va agafar el nom perquè se servia a l'escudella o el recipient el va agafar de l'escudella aliment, si algú ho sap li agrairé que m'ho digui. 
Sospito però, que escudella és el nom del recipient, d'aquí, escudellar, terra d'escudelles, terra que s'utilitzava per rentar la vaixella, tot i que no en tinc la certesa.
També reb el nom d'ecudella una eina utilitzada a l'hora de tornejar, per donar  forma curvada al recipient.



 Hi ha l'escudella/bol i l'escudella d'orelles.



Aquestes de les imatges són escudelles d'orelles inspirades en les antigues.




Els motius que les decoren són trets de  peces de ceràmica de l'època, però escollits de manera arbitrària.






Estan fetes en gres, tornejades, deformades, decorades sotacoberta i cuites a 1260º.

Aquestes cinc escudelles formaran part de l'exposició del

Festival del Bol que organitza el 
Museu de Ceràmica de Barcelona 

del 09.03.2012 al 11.03.2012


Es tracta d’una exposició de bols creats amb tècniques i materials diversos. 
Hi participen: 
Apparatu, Matoko Araki, Carme Balada, Isabel Barba Formosa, Emili Biarnes, Rosa Cortiella, Ana Cosp, Roberta Ferreiro, Anna González Capell, Minji Jung, Mia Llauder, Pep Madrenas, Yukiko Murata, Eugeni Penalva, Camil·la Pérez Salvà, Núria Pié, Caterina Roma, Joan Serra, Encarna Soler, Susanna Soler, M.Lluïsa Torrell, Montserrat Vega i Victòria de Vilallonga.





divendres, 24 de febrer del 2012


L’OLI, EL PA I EL VI

Els tres pilars de l’agricultura mediterrània i com han influit en la nostra cultura.


 Camil.la Pérez Salvà

Ceràmica


Del 3 de març al 15 d’abril
 
De dimecres a divendres de 9'30 a 13'30 hores;
Dissabtes, diumenges i festius de 12'00 a 14'00 hores.

Per Setmana Santa: Dimecres i Dijous (4 i 5 d'abril) horari habitual de 9'30 a 13'30 hores i de divendres Sant a dilluns (6, 7, 8 i 9)  de 12'00 a 14'00 hores.

Podeu trobar més informació a:







Laberints

                 MATEMÀTIC-ART                  

   Geometria de les estructures laberíntiques
 Joan Antoni Blanc

    Sala Polivalent del COATT
Rambla President Francesc Macià,6
                                  
Tarragona
Fins el 30 d'abril



Les matemàtiques també poden ser art. Com a professional del món del disseny, Joan Antoni Blanc (Tortosa, 1940) domina el llenguatge matemàtic i el fa servir per crear peces d'art inspirades en la mística del laberint. Laberints és una exposició presentada amb anterioritat al taller Cinta Dalmau de Tortosa, ara amb algunes peces noves,  el visitant  pot anar més enllà de la simple l'observació i jugar  amb aquestes, moure-les, fer nous laberints...          
recórrer amb els dits els seus  passadissos, perdre-s'hi, buscar la sortida...


Blanc explora les formes, les gira, les combina... laberints unicursals, laberints multicursals...




 Utilitza, metalls, neoprè adhesiu, poliestirè, fusta...


Algunes obres com la de la imatge superior son planxes de ferro i petites peces imantades que l'espectador pot combinar segons el seu gust.


Fa 3.000 anys es construïen a l'entrada de les coves o els refugis per despistar els mals esperits, durant el cristianisme es posaven al terra de les catedrals perquè els fidels fessin penitència, a partir del segle XIV apareix el laberint lúdic vegetal. 
“Els d'abans eren per purgar els pecats i els que aparèixen en èpoques posteriors eren per fer-los”, ironitza l'autor referint-se als laberints multicursals francesos.

Crec que l'exposició mereix una visita.

diumenge, 19 de febrer del 2012

Troballes

Durant les habituals passejades matinals de diumenge escorcollo vorals de camins i marges buscant  vestigis d'antigues construccions.
M'agrada imaginar-hi la vida que hi ha transcorregut.
Avui entre fenassos   han aparegut les restes d'una de les quatre parets d'una pica de vinya. 
El marge que limita la vinya constituia una de les parets, aquestes eren revestides de cairons de fang ferruginós vidriat i de tobes de terracuita de les anomenades de la ditada.


En queda molt poc, però m'ha semblat que podia llegir-hi molt.

 
El turquesa del sulfat de coure, el vermell lluent del cairó, les tres ditades de la toba...


 De ben segur la pica va ser revestida amb les restes dels cairons del cup, de les tobes de l'eixoll...



A pocs metres  una barraca de pedra seca  revestida de morter i amb la cúpula una mica més cònica del que és habitual, aquesta, coberta de lliris que si plou una mica, per Setmana Santa la tenyiran de blau.
Per la forma de la cúpula m'ha fet pensar en els trulli de l'Apulia, construccions de camp també, vivendes temporals, refugis, magatzems amb les parets de pedra i fang i la cúpula de pedra seca, cònica o piramidal.

Darrere la barraca una altra troballa,  entre restes d'enderrocs, trossos de lavabo i rajoles diverses algú hi va abandonar el mosaic hidràulic que ja creia massa antiquat pels temps que correm...


De tornada, la bassa, buida, no té sínia que l'ompli, una de les darreres riuades la va descalçar i el propietari la va treure.



El camí és allí,  fidel, cada diumenge ens acompanya a fer la passejada.





dijous, 16 de febrer del 2012

La primera orquídia

 Fora l'aigua de les piques es gela...

 


Dins, les orquídies comencen a obrir-se.



dilluns, 13 de febrer del 2012

Des de Mèxic

El dia 2 de febrer escribia aquesta entrada, però fins avui 13 no he tingut les fotos de les peces sortides del curs.

Les carbasses de Maria Gelabert ja van ser protagonistes de l'entrada del 27 de juliol de 2011 d'En Blau





Acabo de rebre aquestes fotografies, me les ha enviades la Maria Gelabert des de Mèxic on ha fet una estada convidada per un taller a donar un curs.
Acompanyant les fotos diu:
-He tingut 12 alumnes, universitaris, professionals, aficionats, tots treballant a ritme “mexicà”, però deunidó…. de la quantitat de peces que s’han fet
Mèxic, diu, és el país de l’abundància, de “TOT” i en “TOT”, això fa que sigui  encantador i t’hi sentis molt i molt bé , és el sí i el no, al matí plou i la tarda fa sol, ara és complicat i en un moment ho clarim tot….i després… ja ho veurem….


És la segona vegada que la Maria imparteix un curs en aquest mateix centre,  Taller “CONO 7″ a Xalapa,   el taller de la ceramista Ma Teresa Gómez Cantarell






 Espero que aviat m’envii imatges de peces acabades.

13.02.2012


 Avui m'han arribat 






 Terra Sigillata Naked

Si en voleu veure més ho podeu fer a :

dissabte, 11 de febrer del 2012

Bertina Lopes

Artista autentica, donna coraggiosa e forte, militante antifascista e anticoloniale, la sua produzione artistica è una testimonianza del valore dell’inclusione sociale, della solidarietà umana, della contaminazione culturale e del desiderio di scoprire cose sempre nuove e diverse. Agostino Bagnato


 


Pintora i escultora moçambiquesa, també cursà estudis de ceràmica,  nascuda a Lourenço Marques, actual Maputo.
De pare portuguès i mare moçambicana va morir  ahir 10 de febrer a l'edat de 88 anys a Roma ciutat on vivia des del 1964 quan empesa per qüestions polítiques per una banda, règim d'Antònio Salazar  i per  haver aconseguit una beca de la Fundação Calouste Gulbenkian per  altra se'n va a Roma on residirà fins el dia de la seva mort. La seva darrera aparició pública fou a la Biennal de Venècia del 2011 .
El contacte amb la poesia de Noémia de Sousa i de José Craveirinha fa que la temàtica dels seus quadres cada cop sigui més de crítica social i política.
En ocasions el seu nom apareix al costat de la mexicana Frida Kalho dues vides  molt diferents, però amb traços comuns molt forts, sobretot  qualitats pictòriques i humanes.
A Roma, casa seva va ser  punt de trobada d'artistes, intel.lectuals, polítics, Graça Machel,  Joaquim Chissano ( president de Moçambic 1986-2005 ),  Carlos Veiga,  Màrio Soares, Nelson Mandela, Carlo Levi, amb qui tenia també gran amistat deia d'ella que havia inventat un nou idioma  el "bertinès", que només és d'ella, barreja  de portuguès i italià.


 
Os Três Momentos





As Luzes e as Chaminés das Fábricas

En els darrers temps la seva pintura tenia el jazz com element inspirador.
Les seves teles volien ser partitures de jazz com símbol actiu de síntesi entre cultures i ètnies interpretades  harmoniosament com un art lliure de pressions nacional-culturals i polítiques.

Podeu trobar més informació:








divendres, 10 de febrer del 2012

St. Valentí

Mai no he celebrat St. Valentí, als EEUU ho és una festivitat molt celebrada, dies abans publicitat i  aparadors fan que aquell que potser no ho recordava ho faci, cors i més cors ....
Gràcies a aquest costum, en un bloc que habitualment segueixo he descobert l'obra d'una artista que m'ha semblat interessantíssima, Kate MacDowell.

  
Venus, 9”x14”x9”, hand built porcelain, cone 6 glazes, acrylic gel, halogen light, wiring, 12/2006


És un cor, però no és un cor dels que habitualment es veuen en aquesta data.

L'obra de Kate MacDowell vol plasmar la relació que té la nostra conducta envers el medi ambient amb els factors d'estrés com el canvi climàtic, la contaminació tòxica o els cultius trangènics.
Trobem elements vinguts de la mitologia i la història de l'art,  Micenes,  Grècia Clàssica, Renaixement italià...
Ha fet un exhaustiu treball per conèixer a fons l'anatomia dels éssers que representa, tan animals com vegetals  i tot i que els temes  en ocasions podrien semblar morbosos o macabres penso que són plens de poesia. 
Tot això que és prou seriós i dramàtic, ho tracta en  ocasions amb una bona dosi d'humor.
Kate MacDowell ha aconseguit l'equilibri, ha sabut expressar de manera sàvia i fascinant allò macabre i dramàtic, hi té molt a veure el material escollit, la porcellana, amb les cognotacions que aquesta té de material noble, dur encara que fràgil, delicat, pur, bell... fa que la seva obra no deixi indiferent  ha sabut comunicar una reflexió radical entorn de temes com la mort, la vida, la natura i el paper de l'home en en el cosmos. 

Taking Root, 4 ½"x4"x½", hand built porcelain, cone 6 glaze, 3/2009


En algun moment veient les seves porcellanes he sentit el que de nena  a Montserrat sentia  davant els ex-vots, braços, mans, cames, cors de cera... aquesta dualitat de sentiments rebuig pel morbós i macabre i atracció, curiositat ... pels sentiments fets matèria que representen.
En cada obra, la unió entre home i  natura es mostra com una fricció, una relació conflictiva que produeix un malestar  provocat en adonar-nos que som vulnerables som víctimes de les nostres pràctiques destructives.


Casualty, 15"x9"x3", hand built porcelain, cone 6 glaze, 2/2009

El crani humà dins el cap del conill ens diu ben clar que allò que fem al medi ens ho fem nosaltres mateixos

Granotes disseccionades, cossos en descomposició, llobes alletant humans, conills amb mascaretes antigàs...


 First and last breath, 11"x9"x12", hand built porcelain, mixed media, 1/2010

 Una granota amb vuit  potes gestant un fetus humà...

The god of change, 12“x10 ½ “x2“, hand built porcelain, cone 6 glaze, 1/2011

Vaja, tota una troballa a partir d'un cor de St. Valentí.


Barraques


A un costat de la vinya, la barraca, la porta em convida a entrar, una porta amb  cos de fusta i vestit de xapes  reaprofitades de bidons, preciosa.

Amb una mica de recança l’ empenyo lentament, tement que algun ocell, dragó o altre bestiola em  sobressalti, però no, només hi ha una colònia de cargols, bovers i cristians companys de letàrgia.

Les baves seques dibuixen camins platejats per la porta, rovell porta, rovell cargol, marró… simfonia de marrons…






Més enllà,  en un forat a la paret, unes tisores i una maquineta d’afaitar, algú, una nit,  solitari com el cargol  hi devia trobar refugi,  o potser en van ser moltes de nits ,tristes i buides…

Les barraques han estat generoses amb els qui per trobar un món millor han passat dies sense  una feina, un llit, una taula…


dimarts, 7 de febrer del 2012

Un privilegi

Riera de Banyeres, fotografia Ton Barnadas.


Ben mirat, que en sóc d’afortunada!…surto de casa, faig deu passos, però deu, com els dits de les dues mans i em trobo amb aquest espectacle.




Des de  l'1 de febrer, el blog En Blau forma part de la nova pàgina web, per seguir-lo ho haureu de fer a: www.camillaperez.com i anar a:
BLOG, En Blau.


directament a: 

Espero comptar amb la vostra companyia i si ho voleu, els vostres comentaris.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Parets mitgeres

Parets mitgeres, ceràmica.2011.Camil.la Pérez Salvà

Des de  l'1 de febrer, el blog En Blau forma part de la nova pàgina web, per seguir-lo ho haureu de fer a: www.camillaperez.com i anar a:
BLOG, En Blau.


directament a: 





 Parets mitgeres, ceràmica. 2011.Camil.la Pérez Salvà
      
Espero comptar amb la vostra companyia i si ho voleu, els vostres comentaris. 





 Parets mitgeres.Ceràmica. 2011.Camil.la Pérez Salvà