divendres, 8 de juliol del 2011

Café des voyageurs - Ardhara


Recuperar la mirada, contemplar-nos en el mirall de l'altre, redescobrir la humanitat perduda exigeix l'abandonament del nostre egoïsme confortable i suïcida....

(extret del text de Juan Goitisolo en el catàleg de l'exposició Ras-el-hanut.)

Ras-el-hanut

Ras-el-hanut vol dir "la millor barreja d'espècies", és el nom que al 1994 un grup d'artistes de diferents nacionalitats van prendre , el seu projecte, deien, era una evident al.lusió a la riquesa cultural que sorgeix del contacte i la barreja entre grups humans.



Ara al 2011 el projecte en el qual hi participen quatre dels  components de Ras-el- hanut,
Abdelah Ahaddaf, Ahmed Amrani, David Ribas i Khadija Tnana, a més de Jaume Amigó, Georg Massanés, Marika Perros i Vicente Ribera pren el nom de

Café des voyageurs - Ifitry 2011



L'exposició resultant, QUADERNS DE VIATGE, es pot veure fins el
30 de setembre de 2011 

 HD RIUDEBITLLES – Art i allotjament
info@hdriudebitlles.com - http://www.hdriudebitlles.com/

En concret, es tracta d’un viatge a Ifitry, a la costa atlàntica del Marroc,
on Abdelah Ahaddaf, Jaume Amigó, Ahmed Amrani, Joan Cabo, Georg Massanés, Marika Perros,David Ribas, Vicente Rivera i Khadija Tnana, membres del col·lectiu d’artistes plàstics mediterranis Ras El-Hanut, van ser convidats com a artistes residents al Centre d’art
contemporani d’Essaouira, del 8 al 22 de maig passats.



La mostra que ara es presenta aplega els nou quaderns de viatge de cada un dels artistes participants i obra realitzada per aquests durant l’estada a Ifitry.

Vam visitar la mostra un grup d'artistes que tenim en comú, haver estat seleccionats en alguna de les edicicions d'Ardhara per tant treballem al Penedès, tenim interessos comuns i ens ve de gust trobar-nos i parlar, tot i que sóm d'un mateix territori, sóm ben diferents, per tant penso que també fem un bon Ras- el- hanut, ho vam fer a casa la Teresa Pla, membre del grup, en un jardí amb una monumental palmera que el morrut ha volgut visitar, esperem que se'n pugui desempellegar, seria una llàstima, el llesamí ens va perfumar la vetllada i una òliba no va deixava de dir-nos que era allà, vigilant.


Decoracions a la façana del pati amb rajoles blaves, fent sanefes, molt de l'època i arrambador del menjador.


La casa, molt antiga, encara que remodelada als anys vint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada