Fireta de terrissa popular, segurament de la zona de Girona
El primer record que tinc de treballar el fang, és intentant fer-me fireta, tassetes i plats amb el fang de la pluja, hi vaig jugar molt a cuinetes.
De gran un dia a Figueres, vaig topar amb una botiga d'aquelles que ja no se'n troben, setrills, porrons, càntirs, testos...bàsicament vidre i ceràmica per a la llar.
Al carrer hi havia dos paners molt grossos plens de fireta, molta escrostonada, la senyora de la casa em va dir que ho liquidava, que cap criatura jugava ja amb fireta de terrissa i que només li'n comprava algun col.leccionista. No em vaig poder resistir, n´hi vaig comprar, un fogó, tassetes, escorredores, olles, gibrells amb desguàs per a rentar la roba...
La meva filla i el meu fill grans hi van jugar molt també i els vaig fer uns platets amb el menjar i tot.
Peix, macarrons, ous ferrats amb cigros, carn de xai amb patates fregides...
Són fets en fang vermell i miquetes d'engalba blanca i colorejada, posteriorment envernissat.
Una cassola de vedella amb bolets i pèsols, una plàtera d'amanida,
Per postres, flam, meló, raïm i pera i préssec en almívar
No es quedaven mai amb gana i el seu pare i jo tampoc.
Hi van jugar molt, ja es nota, van sofrir molts accidents, queien de l'aigüera, de la taula... de moment han resistit 30 anys.
Que bonic, Camil·la! Quin petit tresor teniu... però petit per la mida només! :-)
ResponEliminauna abraçada
Benvolguda Camil·la, la botiga és Can Rosa de Figueres, i enguany celebra el seu 131 aniversari. No han liquidat, i per tant continuen tenint peces úniques, i autèntiques. Val molt la pena!
ResponElimina