dissabte, 3 de desembre de 2011

Què és art, què és artesania?




En la definició d’Art del DIEC2, una de les accepcions diu:
 3  [AR] arts majors Tradicionalment, la pintura, l’escultura i l’arquitectura.
[AR] arts menors Tradicionalment, l’argenteria, la ceràmica, la marqueteria, l’enquadernació, el gravat, l’ebenisteria, el mosaic, etc.

Quan feia sisè de batxillerat, a Història de l’Art al final de cada tema sempre hi havia un apartat, tractat com apèndix, que deia: Artes menores; la major part de vegades passava per alt, la professora deia:- Això no entrarà a l’examen…
Ara aquestes disciplines “menores” són sota el paraigües de l’artesania.
No ho entenia llavors i segueixo sense entendre-ho ara.
He vist obres que les classificarien dins de l’apartat Arts Majors, pintura, escultura, arquitectura… que són artesania i he vist obres que es considerarien Arts Menors que les trobo art.
Com més hi reflexiono i en parlo més m’adono que estan molt entrellaçats.
Fent cerques en diferents diccionaris i enciclopèdies veig que els estudiosos també tenen dubtes, perquè no es defineixen hi passen de puntetes sense dir gairebé res.

Diferents definicions d’artesania:

Producció d’objectes fets a mà.  Un panellet per exemple? Un ninot de neu, una truita? un retaule,un vitrall? tot és “fet a mà” però no tot és artesania.

Producció d'obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces. Si no es repeteixen, no és artesania?

Producció o obra menestral, feta a mà. Caldria saber què s’enten per obra menestral.
Cerco:
Menestral: [fem. menestrala] Persona que professa un art mecànic.
Mecànic entès com a no creatiu, repetitiu, com mecanitzat?... cada vegada ho entenc menys.

El Diccionari de la Real Academia, encara és més ambigu i més allunyat de l’opinió que en tinc:

Clase social constituida por los artesanos.
Busco artesano:    artesano, na. (Del it. artigiano).
1. adj. Perteneciente o relativo a la artesanía.2. m. y f. Persona que ejercita un arte u oficio meramente mecánico. U. modernamente para referirse a quien hace por su cuenta objetos de uso doméstico imprimiéndoles un sello personal, a diferencia del obrero fabril.

Poc o gens es defineixen, a mi em sembla que parlen d’una altra cosa, al menys no del que jo entenc que és l’artesania.

La següent definició és la que s’utilitza des d’Artesania Catalunya, l'organisme de la Generalitat que acredita, informa i promou l'autenticitat de l'activitat artesana catalana.La defineix així:

 “l'activitat de producció, transformació o reparació de béns artístics i de consum, i la de prestació de serveis, feta mitjançant processos en els quals la intervenció personal i el coneixement tècnic constitueixen factors predominants”. Aquests donen com a resultat l'obtenció d'un producte final individualitzat, que no és susceptible d'una producció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries.



Em sembla una mica més elaborada i es defineix una mica més, però encara no em fa el pes.

He buscat i rebuscat, llegit opinions d’experts i a la conclusió que arribo és que no podem tractar Art i Artesania com  dos conceptes contraposats, quan parlo d’artesania ho faig amb majúscules, parlo del que també ha rebut el nom d’arts aplicades, nom que no entenc gens, aplicades… aplicades on? i la pintura, no és aplicada a una tela? a un mur? … i no és considerada pas art aplicada, si el disseny d’un plat català del s. XVIII en lloc de ser sobre  ceràmica ho fos sobre una tela, seria també artesania? És el material el que ho determina?
Parlo de l’artesania contemporània, amb molta dosi de creativitat, disseny i rigor tècnic i també de l’artesania que neix de la tradició, de les arrels d’un poble, amb un aspecte més etnogràfic, però no per això menys vàlid.

Segons els experts i les conclusions sorgides de les diverses jornades
d’Iberiona, la relació entre art i artesania i les possibles similituds i divergències entre les dues activitats, ha estat, i continua sent, una de les eternes qüestions a debat del sector.
Tant els responsables de la FAAOC ( Federació d’Associacions d’Artesans de Catalunya) com els d’Artesania Catalunya corroboren aquesta controvèrsia; asseguren que no hi ha una definició clara del que és art versus artesania i la relació que tenen, i afirmen que el més important és que caldria superar ja aquest debat i anar més enllà.


Art és un dels termes que sempre ha generat més controvèrsia pel fet que és molt difícil de definir què és i fer-ne, doncs, una acotació.
Una primera aproximació,remetent-nos al diccionari de la llengua catalana, i tenint en compte les diferents accepcions que mostra del terme art, destaca que fa referència a la vessant d’art com a tècnica:

“Habilitat, destresa, a fer certes coses adquirides amb l’estudi, l’experiència, l’observació que permeten, a qui els aplica, fer certes coses o aconseguir determinats objectius; manera de fer alguna cosa segons regles.”


[LC] [AR] arts plàstiques Conjunt de les arts basades en la forma i el color: dibuix, pintura, escultura, etc.
10  [LC] [AR] belles arts Arts que tenen per objecte l’expressió de la bellesa mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa.
m. o f. [LC] [JE] Aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics. Una obra d’art.


La FAAOC proporciona una definició d’art com “aquella peça de creació única, feta de forma manual, de la qual només se’n produeix una unitat i a la qual és difícil donar-li un valor de mercat. Té una vessant sense fronteres, global”.
Particularment no m’acaba de convèncer, per què només una unitat? i el gravat, el primer és art i després artesania? O l’escultura? Quan se’n fa una sèrie?

Artesania Catalunya considera l’art com “una creació feta per un artista (que bé podria ser un artesà) i que agafa l’estatus d’art, perquè la societat la reconeix com a tal”.
Aquest aclariment entre parèntesi, em sembla molt oportú, s’acosta al que en penso…veure l’art com una creació feta per un artista que bé podria ser un artesà…o sigui que un artesà pot fer art i artesania o deixeu-me dir-ho, també pot fer un nyap i un artista pot fer art, artesania i un nyap, no estan pas massa allunyats uns i altres.


Que sigui o no sigui ART és molt subjectiu, la societat l’ha de reconèìxer com a tal…. I qui és la societat en aquest cas,  una classe amb poder adquisitiu alt i elevat nivell cultural? sense aquest darrer? Només amb el darrer?crítics? historiadors de l’art? els mateixos artistes?la població en general? molt relatiu …

Particularment em costa fer clasificacions estanques, qui és artista? qui és artesà? uns i altres penso que en ocasions produim art i en altres artesania, per tant estic d’acord en , tal com s’ha dit més amunt,…   que caldria superar ja aquest debat i anar més enllà.




Un excel.lent violinista és artista o és artesà, si fa una interpretació rigurosa de la partitura, no deixa de fer artesania és virtuós de la tècnica però no hi aporta res de creació personal, si a l’interpretar hi posa la seva manera de veure aquella obra i la transforma és un artista. Quan Picasso feia les Menines, no les copiava, tots coneixem les Menines de Velázquez, les de Picasso, les de l’Equip Crònica…les d’August Rossell no se’ns acud dir que copien, un pintor que fa una reproducció exacta de les menines serà un molt bon artesà però no un artista.

En el meu cas, quan faig peces per la decoració de la llar o per a la taula, he de buscar la funcionalitat o sigui que predominen disseny i ofici, per tant faig artesania, això no vol dir que dins d’aquest grup no hi hagi peces que siguin art.
Quan el que vull és dir alguna cosa, materialitzar quelcom abstracte, fer visible allò que no ho és, prima la creació, la comunicació, l’ofici si hi és millor que millor, però no em limita, passa a segon terme, llavors  em sembla que faig art, però en darrera instància serà el públic qui li donarà aquesta categoria.

Ja he dit que per a mi l’artesania és molt més que un treball fet amb les mans, definició, com hem vist  en molt respectables diccionaris.

Artesania és  bon disseny / funcionalitat, maestria en l’ofici i  com a resultat un producte de qualitat que s’ha de saber comercialitzar.
Normalment, l’artesà treballa sol o amb poca gent al taller i ha de contemplar tots aquests aspectes, cosa difícil.
Bàsicament el que li agrada és el treball al taller, la comercialització ja costa més i és un aspecte molt important ja que el producte de qualitat, necessita una posta en escena  també de qualitat d’aquesta manera es dignifica.
Els mercats dits d’artesania malhauradament al nostre país, no sempre ho són d’artesania, no hi ha rigor, trobem productes de revenda, confecció de bijuteria amb elements comercials o coses fetes “a mà”, com si això fos sinònim d’artesania, això no és tot.

Diria que art i artesania són dues coses que més o menys estan composades pels mateixos ingredients: Disseny, creació, seriació/ repetició,  funcionalitat, comunicació, ofici…  segons la proporció d’aquests un producte és més d’artesania o d’Art.

Les principals diferències són que en general l’art té una dimensió més global, més universal i l’artesania és més localista i tradicionalista.
L’art  trascendeix del “fet a mà”, per a l’artesania és un valor, repeteixo no l’únic.
Té més valoració social i més prestigi que l’artesania.
En l’artesania, les noves tecnologies tenen més dificultat per entrar-hi cosa que no està passant  en l’art.
L’autoria de l’obra té molta importància, en l’artesania passa desapercebuda moltes vegades.
En el moment de la creació té present la comercialització, l’art pot ser que sigui creat només pensant en l’exibició.
La venda és a través de galeries  i museus l’artesania a través de comerç al detall (botigues de museus i d’artesania) i fires
La figura del dissenyador és el mateix artista, aglutina totes les funcions de la cadena de valor.
En l’artesania el dissenyador pot no ser el mateix artesà, una mateixa figura no aglutina totes les funcions de la cadena de valor.

Aquestes reflexions espero que ajudin si no a posar llum al tema, que és difícil, si a fer-hi pensar, que ja és important  per saber destriar el gra de la palla.
Sota el paraigües de l’artesania s’hi han eixoplugat molts oficis, tots molt dignes, però molt diferents i amb aquesta barreja no es suma, es resta.

2 comentaris:

  1. Estimada Camil.la,
    si hi ha una cosa que m'admira i m'interessa especialment és la gent que reflexiona sobre el seu mester artístic. Te'n felicito.

    ResponElimina
  2. Camil·la, aquestes reflexions ens les hem fet tots els que treballem en el terreny artístic o artesanal. Mai no he pogut treure'n l'entrellat, i com més llegeixo sobre el l'assumpte, menys clar ho veig. Finalment, he adoptat una actitut una mica simplista al respecte: segueixo el meu criteri personal que considero tan vàlid com qualsevol altre!

    Una abraçada.
    Ah! Ja treballes força amb les pedres?

    ResponElimina