Quan em trobo una paret com aquesta tinc una necessitat imperiosa de treure la càmera de la bossa, parar i robar-li trossos de la seva història.
Sortosament són pàcients amb mi i em deixen que escruti en els seus racons més íntims.
Aquestes imatges, estan preses en només 2m de paret, la gama de colors és infinita així com les textures.
Anys i anys d'història, de modes, de colors, de suors..
Les parets de pedra i terra o de morter del centre de la vila, acostumen a ser humides, les múltiples capes de diferents colors, la pluja, l'erosió... fan de la paret un llenç digne de penjar en la millor galeria.
A l'estació , dissabte al matí, vaig poder també robar algun d'aquests fragments d'història
Dins del foradet, una vespa ha fet el seu niu de fang.
Fotografiar aquestes imatges és un plaer, el que ja no ho és tant és fotografiar el que per desgràcia hi ha a només dos pams d'això, no és pintura intuïtiva del sol, la pluja, el temps....no, no, és ben conscient, des de la darrera setmana de novembre, sí, sí, de novembre, hi ha a nivell de qualsevol mà d'infant o d'adult, aquest nyap, resulta que hi ha una avaria, però no saben on i mentres t'avisen que no ho toquis, per si de cas...
Aquesta fotografia no és per plaer, és per denunciar la deixadesa.
 |
| Pl. de les Garrofes 4 |
Sortosament aquest nyap el van arreglar el mes de maig sis mesos després.
