Els primers plats a Catalunya

Els primers plats a Catalunya

Els besavis Pérez Santamaría van arribar a Olesa de Montserrat al 1891, temps aquells en els que per demanar “garbanzos y alubias” ho havien d’assenyalar si no no els entenien.

Venien de Masa, Burgos,  buscant un futur millors per als seus fills.

Rafael Pérez i Pérez i Juana Santamaría, només Santamaría ja que provenia de la casa de Beneficència de Burgos  es van casar a Masa al 1882, tot i tenir terres era difícil guanyar-se la vida i prenen la decisió de deixar el poble.

Arriben en la més extrema pobresa per treballar al ferrocarril, en un principi viuran a Viladecavalls al costat de l’estació a uns 4Km d´Olesa, però per poc temps ja que de seguida van cap al poble, a Viladecavalls enterren un fill Eulogio, a Masa ja n'havien enterrat dos Agustín i Esteban. Arriben amb tres fills dos nens i una nena, Pedro de 8 anys, Juliana de 5 i Ricardo de 3, a Catalunya neix Eulogio al 1892 que morirà albat, sis anys més tard el 10 de març de 1898 neix l’avi, Miquel, “el catalán” com li deia la família de Burgos.

El metge d’Olesa no sabia ja què fer amb una senyora de casa bona que cada dos per tres anava a demanar-li consell per a la seva filleta:- La nena no em menja doctor, no vol res, estic molt amoïnada. Un dia i un l’altre i encara un altre més amb la mateixa cançó...

Quina no fou la sorpresa de la dona quan el doctor li va dir que havia trobat la solució. Era un metge d’aquells de família, una institució al poble, de total confiança... li digué: - Miri, vostè deixi’m la nena i d’aquí una setmana me la torna a buscar, veurà com tenim el problema resolt. La dona s’ho pensà una mica, però li tenia confiança i accedí.

A la setmana, tal com havien quedat tornà a buscar la nena,  el doctor l’esperava i li demanà que l’acompanyés a l’estació a la casa on vivia la família dels meus besavis que no estaven pas avisats, era l’hora de dinar i van trobar la família a taula, una cassola al centre i tots, fins i tot la nena llepafils, menjaven amb fruïció del que hi havia a la cassola.

La senyora en un principi s’esglaià de veure que tots mengessin d’una mateixa cassola, sense plats ni res i es queixà al doctor. -No veu senyora que tot és net? no veu que de gust menja la nena? si vol que mengin amb plats els pot regalar una vaixella. I així ho va fer, els primers plats de la família a Catalunya. La nena s’acostumà a menjar de tot i l’amistat entre les dues famílies fou llarga.

Contat per l’Agustí (el meu pare) fill de Miquel “el catalán” i  per en Joan el seu cosí fill de Juliana la noia que vingué de Masa.

El següent enllaç està relacionat amb aquest

https://camillaperezsalva.blogspot.com/2018/01/juana-santamaria-bugedo.html