.jpg)
Sempre el mateix tresor a
dins, boletes de vidre per confeccionar pedreries, algun trosset ja fet,
botonets de cristall de roca…
La guardo en un calaix que obro
poques vegades quan busco alguna cosa que sé que tinc, però no ben bé on… avui
l'he obert.
El sol que entrava per la finestra
ha despertat energicament la lluïssor tants dies apagada en la foscor de la
capseta i encara en la foscor del calaix, entre botons, fils, cremalleres,
cintes i gafets.
Avui, però he sentit una curiositat
especial, mai havia mirat tant detingudament la capseta, Chocolate Juncosa diu,
en castellà.
Una petita capseta de llauna, amb
tapa que s’obre lliscant sobre una guia, una dama molt elegant, plomes al
barret i al vestit, subjectant amb estil una tasseta de xocolata a la mà
esquerra.
Al darrere hi diu:
Caramelos finos, Depósito central
Fernando VII 10 (Carrer Ferran)
Sucursal Paseo de Gracia 20.
He volgut estirar el fil per
saber-ne més seguint la pista de l’adreça.
Diu Ma Antònia Martí Escayol en El
plaer de la xocolata. La història i la cultura de la xocolata a Catalunya:
...A principis del S.XX Pere
Juncosa comprà la part dels seus parents i s’erigí com a propietari únic de
Xocolata Juncosa, al 1905, va vendre la finca del Passeig de Gràcia a Consol
Fabra i Puig tot i que fins al 1907 hi seguí fabricant xocolata, moment en el
què passa a fer-ho al carrer Aribau on seguirà fins a la dècada dels 60 del
S.XX...
Per tant la capseta és centenària.
No sé a partir de quin moment
comencen a fer-ho tot en català. El que sí que he pogut saber és que al 1937 la
seva publicitat deia:
En disposar-se a emetre el VOT hom
pot dubtar per quina candidatura catalana decantar-se.. En el que tothom està,
però d’acord, és en escollir entre totes les xocolates, la Xocolata Juncosa.
Perquè, ultra ésser la millor pel paladar de petits i grans, la mainada la
prefereix a qualsevol altra, perquè els seus cromos són altament instructius i
patriòtics, puix que en un bonic ÀLBUM pot reunir-s’hi la Història de
Catalunya.
Catalans, ara i sempre …Xocolata
Juncosa.
Ah, la bellesa tàctil fins i tot de les petites coses...
ResponEliminaQuina joia, Camil·la. Jo tinc el cosidor, però la capsa de les atzabetges i granets de vidre, damascada de seda blava i vermella, ja fa temps que no existeix. És clar que jo me n'he procurat d'altres.
ResponEliminaRilke parla bellament del cosidor de la seva mare. Una meravella el que veu a les randes. Surt a "Quaderns de Malte", si ho vols llegir.