diumenge, 10 de març del 2013

El trull de Cal Possastre, St. Martí Sarroca



La premsa. Fot. Anton Barnadas Pérez



Associo el temps de collir olives al fred del carrer i l’escalfor del trull.
Les vacances de Nadal eren sinònim de passar-hi llargues tardes.
L’avi en tenia un i el meu oncle Josep Anton n’era expert. M’agradava veure quan els pagesos arribaven, amb el carro alguns o el tractor uns altres, la dècada dels seixanta, carregats de sacs d’olives, sacs tacats de sang d’oliva madura...

Si en voleu veure més imatges i saber-ne més:


  
http://www.camillaperez.com/?p=3506


2 comentaris:

  1. Les olors, les textures, la força de la màquina. Acabo de respondre un post on parla de la sang com farina de flors. Aquí trobo sang d'oliva: tot nutrici, "fruit de la terra i del treball dels homes"... En el teu cas, positiu, realista, sòlid.

    ResponElimina
  2. Gràcies Olga, m'agraden els teus comentaris.

    ResponElimina