L'estiu passat vaig conèixer la Cristina, va aparèixer una tarda i em va dir que li agradava la meva ceràmica, em va proposar un projecte, la Cristina fa poesia, em va deixar llegir alguna cosa i de seguida em va captivar, li vaig dir que sí i me n'alegro molt.
A la foto uns nenúfars blaus, en pasta de paper, pengen del caqui, era a la tardor quan preparavem "l'escenificació" del poema.
tres piques que van formar part del poema dels nenúfars també van ser presents a l'exposició homenatge en els 25 anys de la mort de Salvador Espriu contenint la "Rosa blanca" i la llàntia encesa
Ahir em va regalar el seu primer llibre, Petxines a les butxaques, és un llibre molt acurat i íntim, a la introdució hi ha unes paraules de Joan Margarit que diuen així:
"Em penso que és un error sistemàtic vincular poesia i literatura, com es vincula la geografia amb la història i la física amb la química.La poesia no té res a veure amb la literatura.Jo em trobo molt més a prop de la música"
I realment penso també que és així i m'ho confirma la poesia de la Cristina Mateo
Aquí en va una:
Tú com un saxo blau marí
Jo com una visita devastadora a Matisse
"ACTA EST FABULA"
botó de REW
FILM
FIL
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada