![]() | ||
Diu que les goges, nimfes, dones d'aigua, encantades...tenen els ulls blaus o verd maragda | . |
La boira matinera ho embolcallava tot,
cabelleres d'algues queien de les branques més baixes de xops i àlbers,
les soques dibuixades amb senyals i missatges indesxifrables,
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEXligBJZdwrd85t3EXtIR4daaiVqvrOeyG9V8pSgHQfNKZobk8N3dC1HsFuaIbCgGIPgTtsLajJUXg_W4i8cCW-twuNiiQNt7YBncZ2PSSvn1C0Nn6-DzTujnUzLca1w1PvfDDxgI3Vw/s320/EEE+037.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqTlXXFOSvPEbTfqDo51bBKUJEFR5YPOixvVXit_bTQYpChrdqInB5MVDLbmhZNdAGi-RxvevWVo2DabHFXgSC-TAjWPupXvzph4rJnVTGEBmDSEgpPkh-a3pTFedXHL6JT7tzopyI8go/s320/EEE+042.jpg)
Aigua suau i lenta... indret misteriós i íntim, en qualsevol moment, una dama d'ulls verd maragda i llarga cabellera podia emergir del riu amb un estol de papallones i libèl.lules fent-li la cort.
Esperàvem que el llaguter ens passés a l'altra banda del riu, a Miravet.
És el darrer pas de barca que queda a l'Ebre només funcionant amb la força del corrent de l'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada