Al juliol del 2000, coincidint amb el Festival Iternacional de Música Pau Casals, vaig exposar una col.lecció d'obres en ceràmica inspirades en instruments musicals al vestibul de l'Auditori.
No pretenien emetre agradables sons, això seria dins la sala amb l'escollida programació que hi havia, només volien evocar moments, també sons, instants...
N'hi havia tretze i encara que no sóc supersticiosa em va agradar més el títol de 12 SONS.
La qualitat de les imatges no és bona són fotografies en paper escanejades, en aquells moments la fotografia digital, per a mi era ciència ficció.
De corda...
percussió, fregat, rascat...
de vent...
Són tots fets en gres, refractari i porcellana, esmaltats.
Als dos concertistes d'aquella nit, 15 de juliol, la innaugural del Festival,
els va agradar molt l'obra i van voler comprar els dos instruments darrers, els de vent.
Van ser el violoncel.lista Antonio Meneses i el pianista Gèrard Wyss
Aquell mateix any em van encarregar el frontal del taulell del vstíbul, es tracta d'un mural de rajoletes en tons blaus i blancs amb motius musicals i també alguns amb elements mòbils que suggereixen , equilibri entre buit i ple, soroll i silenci, quietud i moviment...
Detall del mural, refractari, porcellana i esmalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada