dilluns, 13 de juny de 2011

Sota la figuera



Avui aprofitant la treva que ens dóna  la pluja, he endreçat una mica la figuera.
Aquesta figuera, al 1990 quan vam comprar la casa no hi era, ni havia nascut.
Al davant sí que n'hi havia una i encara hi és, ja molt vella, d'una llavor d'aquesta en va néixer una en un test, que quan ja no hi cabia, el Perfecto, que venia a ajudar-nos al jardí i jo, la vam plantar a l'altre costat de la casa en un tros que encara no estava treballat, era l'any que va néixer el meu fill petit, 1994.


És borda, no així la primera,  fa fruits però mai arriben a madurar, això en aquest cas és un avantatge ja que així no venen garces amb el seu soroll escandalós ni mosques i abelles atretes  per la seva dolçor,  cauen i s'assequen permetent disfrutar el microclima que es crea sota la seva capçada.

El Perfecto, a part d'un molt bon record, quan va plegar va deixar el seu nom a una part de la casa, Cal Perfecto, així la coneixem, és on guardem totes les eines, aixades, carretó, tisores de podar, tallagespa...
Mentre treballava sempre cantava i es notava que disfrutava amb el conreu de  la terra, segur que la figuera, com nosaltres,  també el té present.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada